09 d’ag 2020

Anar al contingut

CONVULSIÓ EN LA POSTCONVERGÈNCIA

Puigdemont anuncia la creació d'un partit al marge del PDECat

L'expresident es proposa aglutinar «el corrent central del catalanisme» independentista

La nova formació celebrarà la seva assemblea constituent el 25 de juliol

Fidel Masreal / Daniel G. Sastre

Amb dos pàgines de comunicat a les xarxes socials, l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha confirmat aquest dijous que liderarà una nova formació política que es presentarà a les eleccions catalanes amb la intenció d’encapçalar l’independentisme unilateral. No ha batejat al partit (que difícilment es podrà dir Junts per Catalunya perquè els drets sobre aquesta marca pertanyen al PDECat), però ha convocat «el corrent central del catalanisme» independentista perquè s’aglutini entorn del nou actor polític, que es posarà a caminar el 25 de juliol en una assemblea constituent.

D’aquesta manera, el líder de JxCat, que compta amb el recolzament de consellers, exconsellers empresonats per l’1-O i nombrosos quadros de la postconvergència, trenca amb el seu partit, el PDECat, després del fracàs de les negociacions per a una candidatura unitària que tingués Junts per Catalunya com a paraigua, com el 2017. Entre els que firmen el text difós aquest dijous figuren els exconsellers presos Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn; l’exlíder de l’ANC Jordi Sànchez i alguns consellers de l’actual Govern, com Meritxell Budó i Damià Calvet. No apareixen, per exemple, els noms del president, Quim Torra, i el de la portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs, dues figures clarament alineades amb les tesis de Puigdemont.

Aquesta iniciativa, avançada dimarts pel conseller de Territori, Damià Calvet, en una entrevista a EL PERIÓDICO, és conseqüència de la divisió interna al PDECat entre la majoria de la seva direcció, contrària a dissoldre’s dins Junts per Catalunya, i una part de les seves bases que, com Puigdemont, són partidàries de posar fi al partit i convertir-se en Junts per Catalunya «sense quotes ni vetos». És a dir, sense que el PDECat tingui un paper propi i capacitat de decisió sobre les llistes electorals i les decisions polítiques.

Reivindicar l’1-O

En el text difós aquest dijous es nota la voluntat de la nova formació de reivindicar l’1-O. «Totes les nacions tenen dret a l’autodeterminació. Catalunya no n’és una excepció. Hem de tenir ben present el compromís de l’1 d’octubre si volem culminar amb èxit el procés d’independència», diu un dels paràgrafs. La idea dels signants és que la resta de partits independentistes s’han apartat d’aquest objectiu. 

A més d’enaltir Puigdemont com a principal actiu de la nova marca, el manifest expressa la intenció de «reunir el corrent central del catalanisme –avui majoritàriament independentista– amb l’articulació d’una agenda social, econòmica i modernitzadora». L’afirmació surt al pas dels qui acusen l’expresident i els seus de no tenir ideologia més enllà del sobiranisme.

El text també mira d’escapar-se de l’ombra de Convergència quan afirma el seu «compromís en la lluita contra la corrupció». Crida l’atenció que entre els signants no hi hagi, per exemple, Laura Borràs, que si bé forma part de l’entorn de Puigdemont està a punt de ser jutjada per trossejar contractes quan dirigia l’Institució de les Lletres Catalanes.

El 12 de novembre del 2017, Puigdemont i el llavors president del PDECat, Artur Mas, van acordar durant una reunió a Brussel·les que el partit hereu de Convergència cediria els seus drets electorals a una «llista de país» que encapçalaria l’expresident sota el nom de Junts per Catalunya. Això significa que, en cas de consumar-se el divorci Puigdemont-PDECat, el nou partit no tindria ni presència en els debats electorals ni espais de propaganda gratuïta en els mitjans de comunicació públics. Els partidaris de Puigdemont relativitzen aquestes limitacions i aposten per les xarxes socials i la potència del seu líder per fer-se un lloc mediàtic.

Discrepàncies múltiples

Puigdemont ha anat madurant la idea durant mesos. Les discrepàncies amb el PDECat han sigut constants i tenen a veure amb una lluita oberta pel poder de decisió. El recolzament del partit a la moció de censura contra Mariano Rajoy va enfrontar l’expresident amb la llavors coordinadora general, Marta Pascal, a qui va acabar apartant. El pacte del partit amb el PSC a la Diputació de Barcelona també va obrir una altra esquerda. I les successives decisions sobre llistes electorals i sobre posicionament polític han generat discrepàncies constants.

La nova força política s’estructurarà en un temps rècord atesa la imminència de les eleccions, previsiblement la tardor vinent. Els fidels a Puigdemont compten arrossegar nombrosos militants del PDECat, partit del que es donaran de baixa ja que no permet la doble militància.

Algunes veus del PDECat no donaven aquest dijous per impossible un pacte ‘in extremis’. El secretari d’Organització del partit i diputat de JxCat al Congrés, Ferran Bel, va afirmar que el problema per a la reordenació de l’espai de JxCat no és l’expresident català Carles Puigdemont, sinó «alguna part de l’entorn de Carles Puigdemont», si bé ha advocat per «obviar» aquest fet i continuar negociant entre les dues parts. No obstant, un dels signants del manifest, l’exconseller Lluís Puig, recordava: «Arribem aquí després de dos anys en què no hi ha hagut sincronia ni oli a l’engranatge»