Les (des)connexions del PDECat | Gràfic

Amb unes probables eleccions a la tardor, l’espai postconvergent viu moments cada vegada més convulsos, larvats des de la candidatura de Junts per Catalunya del 2017, entre les diferents sensibilitats, egos i interessos que el componen i que corren en risc d’esquerdar aquest espai, abans hegemònic. En joc hi ha el control d’un moviment polític que un dia va liderar un sol home, Jordi Pujol, i que avui és un regne de taifes. Així es demostra quan es pregunta a uns i altres on se situen en l’eix esquerra-dreta i si creuen necessari tornar a la via unilateral.

El PNC, última escissió nacionalista

Notícies relacionades

Sánchez acudirà dimecres a la sessió de control al Congrés per respondre per l’escàndol de Santos Cerdán

Koldo García va oferir al cap de la Policia Nacional avions d’Air Europa per deportar migrants magribins durant la covid

L’exlíder del PDECat i exdirigent de CDC Marta Pascal  presenta candidatura per liderar el nou Partit Nacionalista de Catalunya (PNC), que celebra el seu congrés constituent aquest dissabte. Pascal va participar en els debats del conegut com a ‘grup de Poblet’, impulsor del PNC, i fa unes setmanes es va donar de baixa del PDECat, de què va ser la seva primera coordinadora i del qual va dimitir per la seva oposició a l’estratègia de Carles Puigdemont.

ELS PRECEDENTS EN DIVISIONS DE CONVERGÈNCIA

Prèviament, van sorgir petites escissions. Antoni Fernández Teixidó, que ha passat per diversos partits i espais ideològics des de l’esquerra a la dreta en la seva llarga trajectòria política, va fundar Lliures per defensar un catalanisme liberal no independentista. Lliures va arribar a pactar amb Manuel Valls. D’altra banda, l’exconseller del Govern i exgerent de Convergència, Germà Gordó, investigat pel 3%, va fundar Convergents, un petit reducte de defensors de les essències del partit sense renunciar a la independència. I de l’extinta Unió –abandonada per Duran i Lleida amb un deute milionari– va néixer Units per Avançar, liderat pel també exconseller Ramon Espadaler, que aviat va acabar associat al PSC a canvi d’una quota en les llistes electorals. Ara Albert Batlle, exsocialista, es postula per liderar el catalanisme no unilateralista.