El Congrés rebutja aturar la tramitació del suplicatori de Laura Borràs, amb l'abstenció de Podem

La Mesa del Congrés ha rebutjat aquest dimarts el recurs de la portaveu de Junts, Laura Borràs, contra la tramitació del suplicatori que ha demanat el Tribunal Suprem per investigar-la pels delictes de frau a l’Administració, malversació de cabals públics i falsedat documental en la seva etapa de directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). La decisió no a sigut unànime perquè els representants d’Unides Podem han evitat votar en contra de la diputada independentista i s’han abstingut.

El president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, va remetre el 25 de maig la comunicació cursada per la Sala Penal d’aquest òrgan que eleva suplicatori en relació amb la diputada independentista, i l’endemà la Mesa del Congrés ja va posar en marxa el procediment parlamentari, que s’espera resoldre abans de l’estiu.

No obstant, la portaveu de Junts va apel·lar a la Mesa a l’entendre que el Suprem no havia respectat els seus drets, però l’òrgan de govern de la Cambra s’ha ratificat en el previst al reglament i ha rebutjat parar el procediment. En la votació, segons van informar Europa Press fonts parlamentàries, el PSOE, el PP i Vox han seguit l’opinió dels lletrats, mentre que Unides Podem ha preferit abstenir-se.

D’acord a l’establert als articles 13 i 14 del Reglament, és la Comissió de l’Estatut dels Diputats qui ha d’examinar els suplicatoris, sempre en reunions a porta tancada, i fer una proposta al ple en el termini de 30 dies hàbils.

Esgotant els terminis

En la seva primera reunió per tractar el cas de Laura Borràs, la Comissió que presideix la diputada del PSOE Begoña Nasarre va donar un termini fins a l’11 de juny per donar audiència a la interessada a fi que presenti les seves al·legacions, ja sigui per escrit o bé de manera oral.

Borràs té cita aquest dijous, a tocar del termini, per presentar les seves al·legacions presencialment. Després, la Comissió de l’Estatut dels Diputats haurà de prendre una decisió, en el que serà la primera votació al Congrés sobre el suplicatori. En anteriors suplicatoris, la comissió ha resolt aquests expedients en poc més de dues setmanes.

La proposta de la comissió s’elevarà al següent Ple del Congrés, que és el que té l’última paraula sobre la concessió o denegació de l’autorització sol·licitada. Això sí, el debat i votació dels suplicatoris en sessió plenària tampoc és públic, sinó que es desenvolupa amb l’hemicicle a porta tancada i sense transparència. Els diputats tampoc estan obligats a seguir consignes de vot ja que el seu vot és secret. Només es dona a conèixer el resultat.

A partir de l’acord del Ple de la Cambra, Batet disposarà de vuit dies per traslladar la decisió a l’autoritat judicial, advertint-la de l’obligació de comunicar a la Cambra les interlocutòries i sentències que es dictin i afectin personalment el diputat. El suplicatori s’entendrà denegat si la Cambra no s’hagués pronunciat en el termini de seixanta dies naturals, computats durant el període de sessions, a partir de l’endemà al del rebut del suplicatori.

La votació d’aquest suplicatori pot suposar un altre element de ruptura entre Junts i ERC, socis en el Govern de la Generalitat. Els republicans encara no han revelat el sentit del seu vot, però l’opinió majoritària en el partit s’inclina per afavorir que la diputada reti comptes per aquests contractes, mentre que la formació de Borràs ve afirmant que es tracta d’una causa política en contra seu.

Tot apunta que aquesta vegada no hi haurà la mateixa unitat de vot entre els independentistes que en l’últim suplicatori votat al Congrés, el del portaveu de l’antiga Convergència, Francesc Homs, investigat per l’organització de la consulta independentista del 9 de novembre del 2014 a Catalunya quan era conseller de Presidència. En aquella ocasió, el 22 de novembre del 2016, els independentistes, els nacionalistes i Units Podem van votar en contra al considerar que es tracta d’una causa política, tot i que el suplicatori va tirar endavant amb els vots del PP, el PSOE i Ciutadans.

L’últim suplicatori que es va denegar va ser fa més de 30 anys

Fins ara el Congrés ha aprovat 31 suplicatoris i n’ha rebutjat 14 (dos sobre el mateix diputat). L’última negativa del Congrés data de 1988 i es refereix a un contenciós per dret a l’honor que tenia com a protagonista a l’exministre socialista José Barrionuevo i el germà d’un etarra (l’ara penedit Soares Gamboa) per incloure les seves fotos en cartells d’Interior.

Notícies relacionades

Albiach apel·la al vot útil perquè el PSC no impulsi el Hard Rock

Hisenda va rebre del PP un informe del cas Bárcenas

En les legislatures anteriors es va autoritzar a jutjar tres diputats del PP –Vicente Ferrer, Arsenio Pacheco i Nacho Uriarte– que havien donat positiu al volant i l’anterior va ser el que va donar via lliure a investigar el també popular Jesús Merino pel ‘cas Gürtel’. El de l’exconseller socialista José Antonio Viera, investigat pels eros, no va arribar a completar la tramitació per dimissió de l’afectat.

A més, entre els concedits destaquen els de l’exministre socialista José Barrionuevo pel ‘cas GAL’ i els dels diputats d’Herri Batasuna Jon Idígoras, Francisco Letamendía i Antxón Ibarguren pels incidents produïts el 1981 a la Casa de Juntes de Guernica, on diversos membres d’aquesta coalició van protagonitzar protestes en un acte que presidien els Reis.