Les cassolades ultres a Madrid s'apaguen

Ells són els últims de Núñez de Balboa, una protesta de rics o ‘pijos’ que cridaven «llibertat» i feien sonar les cassoles. En queden una desena quan toquen les nou del vespre. Dos jubilats, cabells grisos i aspecte saludable, esperen un company que arriba al volant d’un Jaguar blau elèctric i treu del seient posterior una bandera d’Espanya en la qual s’embolica. «La culpa que no vingui ningú la tenen les terrasses i el solet», comenten entre ells, resignats. A la cantonada del carrer hi ha obert ja un bar. Madrid està en la fase 2 de la desescalada i veuen com agonitza la seva protesta.

Nascuts el 10 de maig

Joaquín Ariza, l’home que ha portat el megàfon durant aquests 30 dies, admet que han perdut força. «Des d’ara, no farem protestes diàries, seran setmanals, els dimecres». Ell també insisteix en la influència de les terrasses, els bars i la desescalada. Amb un pare que va ser ajudant militar amb Calvo Sotelo i Felipe González, Ariza defensa que han protagonitzat un moviment «veïnal, transversal» nascut el 10 de maig, quan, segons la seva versió, un grup de policies van irrompre i van multar veïns que estaven protestant amb música i banderes d’Espanya.

Fonts policials analitzen les causes del final d’aquest batejat com a Movimiento Barrio de Salamanca i que ara es diu Resistencia Democrática. «Va ser un moviment veïnal, de barri, que va sorprendre. Estava format per famílies conservadores, algunes d’orígens militars... Eren horitzontals, estaven vinculats entre ells per WhatsApp, no tenien un líder, no han solidificat. Tampoc hi havia una finalitat clara, més enllà de protestar contra el Govern. Com molts moviments socials, ara sorgeixen bruscament i moren bruscament».

No va trencar fronteres

Un analista explica que la protesta «no va saber trencar les fronteres del barri ric. A Madrid es podia traçar durant aquestes setmanes una divisòria del soroll que feien en funció del nivell de renda. Com més renda, més cassoles. En altres ciutats hi va haver rèpliques as petits ‘barris de Salamanca’ que hi ha en elles». Als barris més populars, en canvi, les protestes no van prendre.

Un altre factor que va impedir créixer al moviment va ser, curiosament, Vox, segons les fonts policials consultades per EL PERIÓDICO. «Quan es va desencadenar la crisi anterior i el 15-M, no hi havia cap partit que representés aquelles persones. Així va sorgir Podem; però ara, en aquesta crisi, moltes d’aquestes persones que protestaven tenen ja Vox, que és el tercer partit polític al Parlament.»

Nines russes

L’apadrinament que Vox va fer de les cassolades també hauria contribuït al seu final. «Totes aquestes protestes han sigut com un joc de nines russes. La més petita eren els veïns de Núñez de Balboa. Després van arribar alguns oportunistes de xarxes socials vinculats a l’extrema dreta i, finalment, va aparèixer Vox. Des que va passar això, sobretot amb la manifestació en cotxes del 25 de maig, es veu que el partit polític té un altaveu major, parasita i digereix a les protestes inicials». Dues dones que participaven amb les seves cassoles dimarts en la mínima protesta de Núñez de Balboa es queixen de «la poca memòria dels espanyols». Una recorda que «van venir aquí mocosos d’extrema dreta, però ja se n’han anat. No volem res amb ells».

Per aquest sabor ultradretà, algunes persones van rebutjar entrar en aquestes mobilitzacions i d’altres les van abandonar. «Van veure que s’embolicaven a la bandera d’Espanya, que eren gent de diners, que vivien en carrers on no es passa gana, amb bons cotxes i que estaven sent capitalitzats per un partit polític que genera rebuig en molta part de l’electorat», afirmen les fonts consultades que han analitzat l’auge i caiguda de la protesta. Va ser un moviment que es va definir com «de dreta patriòtica», i que per això mateix «no va poder canviar a un veritable moviment social» i convertir-se en una espècie d’‘armilles grogues’ a l’estil de França.

Els últims rebrots

Els últims rebrots de protestes, petits, han sigut per donar suport al coronel Diego Pérez de los Cobos, el cap de la Guàrdia Civil a Madrid destituït pels informes sobre les manifestacions del 8-M i també contra el jugador del Reial Madrid Isco Alarcón, que va fer un ‘m’agrada’ a un missatge del raper Rayden en què posava amb una samarreta amb el lema ACAB (‘Todos los Cayetanos son bastardos’). El moviment anuncia que ha demanat al Reial Madrid que sancioni el jugador podemista.

Notícies relacionades

Els barris rics i ultres de Madrid desafien l'estat d'alarma

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Quant al futur, al mes pròxim, Joaquín Ariza, l’home del megàfon, anuncia que provaran de celebrar una manifestació de protesta contra el Govern el 27 de juny, i a partir d’aquí, reconeix: «Possiblement ho anirem deixant, si no ens donen motius per tornar». Si la crisi pressiona, ¿és possible que surti un 15-M de dretes? Les fonts policials consultades per EL PERIÓDICO no ho veuen factible. «No els veig dormint en tendes de campanya, passant fred; tampoc a les barricades. Aquest no és el seu estil, fins i tot estèticament», expliquen.

Els 10 últims de Núñez de Balboa creuen que les mobilitzacions van servir perquè la gent prengués consciència del que passava. Fins i tot que han ajudat a alleujar la desescalada. El Jorge, un entusiasta jubilat que es diu «‘pijo’, a molta honra» i «fatxa, si tu vols dir-lo així», afegeix una suposada victòria més aconseguida en aquests 30 dies de soroll: «Això va començar perquè hi va haver policies que treien les banderes d’Espanya. Ho hem frenat. Hem aconseguit tallar la incursió comunista a Espanya». Ho diu, convençut, en un carrer on Siberia és el nom d’un saló de manicura.