Sánchez anuncia una última pròrroga de l'alarma amb una «governança plena» per a les autonomies

L’«última i definitiva» pròrroga de l’estat d’alarma durarà fins al 21 de juny. Pedro Sánchez acudirà dimecres que ve al Congrés dels Diputats per sol·licitar 15 dies més d’aquesta mesura excepcional que, espera, serveixi per «acabar de forma definitiva amb aquesta emergència sanitària» i arribar al que ell anomena «nova normalitat». Llavors,  ja no hi haurà restriccions de mobilitat i estaran permesos els desplaçaments a tot el país. A més, com a novetat, en aquesta nova extensió les comunitats autònomes recuperaran la seva capacitat de decisió quan arribin a la fase 3 del pla de desescalada. Un gest que li va servir al cap de l’Executiu per lligar, dissabte passat, l’abstenció d’ERC i el ‘sí’ del PNB, garantint-se la majoria simple a la Cambra baixa per prorrogar l’alarma.

«La màxima responsabilitat de la gestió es trasllada a les comunitats autònomes que estiguin a la fase 3», va sentenciar Sánchez després de la dotzena videoconferència que va mantenir amb els presidents des que va començar la crisi del coronavirus. En aquest sentit, va recalcar que, «a partir del 8 de juny», més de la meitat del territori espanyol estarà en aquesta etapa de la desescalada i, llavors, seran els seus homòlegs autonòmics els que «gestionin els ritmes i la modalitat de la tornada a la normalitat». Amb l’única excepció de les restriccions al moviment, que continuaran depenent del Govern.

Pediremos una última prórroga de 15 días del estado de alarma. Será más liviana y tendrá una novedad sustancial: la máxima responsabilidad en la gestión de la #desescalada se traslada a las CC.AA. en la #Fase3. En manos del Gobierno quedará solo la regulación de la movilidad. pic.twitter.com/WCs0BiDqpt

— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) 31 de mayo de 2020

A més, com venia recollit en l’acord firmat amb els republicans catalans, Sánchez va traslladar als presidents autonòmics que seran ells els que, una vegada a la fase 3, decidiran fins quan ha de durar i, per tant, quan passen a la «nova normalitat». «El Govern no hi posarà cap objecció», es va comprometre Sánchez després d’assenyalar que aquesta etapa suposa abandonar la «cogovernança», de la qual ha fet bandera durant les últimes setmanes per arribar a la «governança plena» de les comunitats autònomes.

Acostament a Esquerra

Tret d’una sorpresa d’última hora, Sánchez anirà aquest dimecres al Congrés per aprovar la sisena pròrroga de l’alarma, bastant més tranquil que en el passat. En les dues votacions anteriors va aconseguir el vistiplau de la Cambra baixa amb un marge escàs de vots i després d’unes intenses negociacions ‘in extremis’ amb Cs i el PNB. Aquesta vegada, el cap del Govern té assegurada l’abstenció d’ERC, que en les dues últimes ocasions es va negar a donar suport a l’ampliació de la mesura excepcional i va votar ‘no’. El canvi d’opinió ha provocat una crisi amb JxCat, el seu soci en el Govern català, contraris a secundar els plans de la Moncloa.

Els d’Oriol Junqueras van assegurar dissabte passat que el pacte –fruit del diàleg entre Sánchez i el vicepresident de la Generalitat i negociador d’ERC, Pere Aragonès– es deu a què l’aliança del PSOE i Unides Podem «va retornar a la via de la negociació». Sobre això, van aplaudir la devolució de competències en la fase 3 i van assenyalar que, «malgrat no incloure’s explícitament en l’acord», hi havia un compromís públic per part del Govern central de reactivar la taula de diàleg amb Catalunya. Aquest diumenge, el cap de l’Executiu va ratificar aquesta intenció i va apuntar al juliol com a possible data perquè es torni a reunir aquest organisme, que va sorgir després de les negociacions del gener per tirar endavant la investidura del líder socialista.

Sánchez i Aragonès també van acordar que les autonomies participin en la gestió dels fons europeus per a la reconstrucció, que s’han començat a negociar aquests dies. Aquest diumenge, el president del Govern va voler recalcar que, si les negociacions avancen pel bon camí, Espanya podria rebre 140.000 milions d’euros per reactivar l’economia, amb especial atenció als sectors més afectats per la crisi de la Covid-19, el turisme i l’automoció, per als quals ja es preparen plans de recolzament.

Exigències territorials

Notícies relacionades

García Ortiz es responsabilitza de la filtració del cas del nòvio d’Ayuso

El PSOE manté a l’abril el límit per renovar el CGPJ i el PP no fixa terminis

El tracte amb els nacionalistes bascos –tancats pel president de l’EBB del PNB, Andoni Ortuzar, i la vicepresidenta, Carmen Calvo– també va pivotar sobre el retorn de la capacitat de decisió a les autonomies una vegada s’arribi a la fase 3. No obstant, el Govern ja va acordar amb el PNB, dijous passat, el traspàs a Euskadi i Navarra de l’ingrés mínim vital, una iniciativa que el Consell de Ministres va aprovar aquest divendres.

Aquestes converses amb els nacionalistes i els republicans –Sánchez no va descartar buscar també el ‘sí’ de Cs– li van valer al president del Govern els retrets del líder del PP. Pablo Casado el va acusar aquest diumenge, a través de Twitter, de convertir la votació de l’alarma en un «mercat persa» per amagar la seva «nefasta gestió». A més, el president autonòmic d’Andalusia, Juanma Moreno, i els seus homòlegs a Castella i Lleó i Cantàbria, Alfonso Fernández Mañueco i Miguel Ángel Revilla, respectivament, van exigir tenir també competències per gestionar l’ingrés mínim vital.