La por del futur econòmic no agita el mapa polític

Gairebé des de l’inici de l’estat d’alarma, el Gesop porta a terme sondejos per conèixer l’estat d’ànim de la població respecte a qüestions com el confinament, les perspectives econòmiques o la valoració de la feina feta pel Govern durant la crisi. Aquesta vegada, a més, l’enquesta incideix en les repercussions polítiques de la situació en termes de perdre o guanyar escons de cada partit.

La fotografia general no remet a un enfortiment de les formacions que estan en el Govern, com sí que passa en altres països, però tampoc a la desfeta que es podria esperar si el malestar que transcendeix de les protestes en alguns barris rics de Madrid fos generalitzat. El PSOE tornaria a guanyar les eleccions, amb un resultat molt semblant al que va obtenir al novembre: treuria entre 118 i 121 escons, pels 120 que té ara.

Operació desgast

L’operació de desgast de Pedro Sánchez, que encapçala Vox i a la qual el PP es va acostant amb reticències, no cala entre els ciutadans amb la força que la dreta voldria. Els socialistes mantindrien un 27,5% dels vots, gairebé cinc punts més que els populars, i no hi ha grans fugues cap a altres partits entre els seus votants de fa sis mesos.

El PP de Pablo Casado és l’únic partit que surt clarament reforçat de la situació. Els populars van obtenir 89 escons al novembre; ara, Casado, en una formació en què conviuen des de dirigents molt crítics amb la gestió de Sánchez –la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, per exemple– amb altres de més temperats, tornaria a rondar el centenar de representants al Congrés. 

Recuperació del bipartidisme

Aquest creixement d’entre 10 i 13 diputats del PP, juntament amb l’aguant del PSOE, apunta a una tímida recuperació del bipartidisme a Espanya. Sobretot perquè les dues grans formacions de l’esquerra i la dreta es mantenen o creixen fonamentalment a costa dels seus respectius blocs ideològics. El càstig al Govern, en cas d’haver-n’hi, es traduiria en la pèrdua de fins a sis escons de Podem, que en va obtenir 35 al novembre i ara es podria quedar amb entre 29 i 32. I els populars capten vot sobretot de Vox, que, sense enfonsar-se, perdria entre quatre i set diputats, dels 52 que té.

Ens els altres partits els canvis són mínims. Ciutadans –amb la nova líder Inés Arrimadas assajant, aquests dies, una aproximació al Govern– mantindria els seus 10 escons o en perdria un. El mateix passaria amb ERC, amb una preocupació pel fet que el seu suport puntual a Sánchez li passi factura a Catalunya que no es reflecteix a l’enquesta. JxCat (vuit diputats) i EH Bildu (cinc) calcarien els seus resultats actuals, mentre que el PNB guanyaria un escó, cosa que deixa clar el seu bon moment a les portes de les eleccions basques.

Allau de males dades

Notícies relacionades

Mor un militar en unes maniobres amb foc real a Polònia

Els Comuns plantegen classes extraescolars culturals gratis

Però aquesta petrificació de les preferències polítiques és molt diferent als canvis que esperen els ciutadans a nivell econòmic. Canvis clarament a pitjor: l’allau de dades sense precedent –com la caiguda del PIB d’un 5,2% en el primer trimestre– i de previsions fosques han calat en l’ànim dels espanyols. Aquest sondeig del Gesop reflecteix que cada vegada són més els que pensen que les turbulències econòmiques duraran més de dos anys: un 44,7% dels enquestats ho pensa, mentre que un minvant 16,6% continua creient que la recuperació arribarà abans que passi un any.

Paradoxalment, quan se’ls pregunta per la seva situació personal, els ciutadans no són tan pessimistes. Es manté estable (en un 12,8%, aquesta vegada) el nombre dels que estan treballant i pensen que tenen moltes o bastantes possibilitats de perdre la feina. Tampoc hi ha una alarma generalitzada entre els afectats per un erto: només un 13,5% creu que té poques o cap opció de recuperar la feina després de la crisi. Entre els aturats, un 54,6% veu difícil aconseguir feina, una xifra similar a la de sondejos anteriors.