EMERGÈNCIA SANITÀRIA

Catalunya, en 'stand by' pel coronavirus

La crisi pel coronavirus altera l'agenda política catalana i entela l'horitzó de la legislatura

zentauroepp52717459 torra coronavirus200316155525

zentauroepp52717459 torra coronavirus200316155525 / Alejandro Garcia

8
Es llegeix en minuts
Júlia Regué / Xabi Barrena / Fidel Masreal

Amb la pandèmia encara en auge sembla difícil pensar, ni que sigui com a via d’escapament, en el món de demà. Però tan cert és que arribarà com que el disruptiu de la crisi sanitària fa gairebé impossible apostar per un desenvolupament concret dels esdeveniments futurs. L’únic que se sap del cert són els punts des d’on aquests esdeveniments prendran forma. Aquest text compila sis dels ‘moments zero’ relacionats amb la política catalana.

El que tenen en comú els sis ‘moments zero’, que, d’altra banda, s’interrelacionen com branques d’una planta enfiladissa, és que la seva tornada a l’activitat es produirà quan la societat encara no hagi a penes digerit el tràngol de la pandèmia. Les noves sensibilitats que el coronavirus hagi pogut crear en la societat tindran, en tot just uns mesos, una primera ocasió per fer-se visible: les eleccions al Parlament.

La gestió de la crisi portada a terme per cada govern i, dins d’aquests, cada partit, s’unirà a la resta d’ingredients polítics habituals, des de la taula de negociació Estat-Generalitat fins a l’ordenació de l’espai postconvergent. Si la política catalana, amb el procés, es va abonar a la inestabilitat, el món postcoronavirus afegeix tot el suspens de la imprevisibilitat.

Els pressupostos 

El Govern i els comuns es conjuren per aprovar els pressupostos que van acordar en un ple que previsiblement se celebrarà aquesta última quinzena d’abril. El Consell de Garanties Estatutàries (CGE), l’òrgan consultiu al qual va acudir Cs per analitzar si els comptes compleixen la legalitat vigent, va emetre el seu dictamen 12 dies abans d’esgotar el termini i va donar via lliure als comptes per unanimitat.

Hi ha obert un període d’esmenes als comptes fins dimarts a la tarda i la Junta de Portaveus ha de fixar la data de la seva aprovació en el ple. Aquest òrgan consultiu de la Generalitat encara s’ha de pronunciar sobre la llei d’acompanyament dels pressupostos, que inclou mesures fiscals i financeres i que intentaran avalar «conjuntament» en el mateix ple.

Els taronges consideren que el projecte de pressupostos queda obsolet per la crisi del coronavirus, però JxCat, ERC i comuns prefereixen pactar partides extraordinàries sobre les bases establertes per al 2020, que preveuen increments en Salut i Educació respecte a les del 2017, no «perdre cinc o sis mesos renegociant».    

Les eleccions

Quan els pressupostos s’aprovin, Torra donarà a conèixer quan seran les eleccions. Que ara, necessàriament, seran després de l’estiu. La instrucció en el Govern i en els partits és afirmar que ara la prioritat és la lluita contra el coronavirus. Només el conseller de Territori, Damià Calvet, en una entrevista a EL PERIÓDICO, va posar veu a la idea de posposar la cita amb les urnes diversos mesos, sense concretar data. Calvet afirma que aquest era ja el pla amb què ell comptava abans de l’arribada de la pandèmia.

Els republicans, veient el grau de tensió a l’Executiu, apostaven per una cita amb les urnes abans de l’estiu. El retard de les eleccions donarà temps a l’espai postconvergent i a l’expresident Puigdemont per organitzar-se, i al Govern en el seu conjunt per defensar la seva gestió en la crisi sanitària i, potser, intentar tornar a situar el procés en el frontispici del debat polític amb l’argument que la independència hauria donat més eines per vèncer la pandèmia amb agilitat i proximitat. Tot això sense tenir en compte l’alteració que provocaria la inhabilitació definitiva de Torra.

La inhabilitació de Torra

L’estat d’alarma ha paralitzat tota l’activitat judicial no inclosa en els serveis essencials. El judici contra la cúpula dels Mossos durant l’1-O ha quedat suspès, igual que s’ha ajornat el judici a l’anterior Mesa del Parlament al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

La inhabilitació del president Quim Torra, que pot marcar el final de la legislatura, també ha quedat congelada. El Tribunal Suprem s’havia de pronunciar sobre l’admissió a tràmit del recurs del cap del Govern contra la condemna per inhabilitació del TSJC. El que sol tardar un parell de mesos ara se li sumarà el que duri l’estat d’alarma.

Si la sala desatén el fiscal, partidari de rebutjar el recurs, i ordena el tràmit, la seva resolució es demorarà entre uns sis i vuit mesos, informa Ángeles Vázquez. Quan hi hagi sentència definitiva, si no hi ha cap candidat que sumi 68 escons de recolzament, que no ho sembla, hi hauria eleccions dos mesos després.

D’altra banda, el Suprem tampoc ha cursat encara el suplicatori al Congrés per citar a declarar com a imputada la portaveu de JxCat, Laura Borràs.

La taula de diàleg

Una de les cartes de què presumia ERC quan l’acord per a la investidura de Pedro Sánchez era haver aconseguit que els dos governs s’asseguessin d’igual a igual a negociar. El coronavirus també ha dinamitat aquesta ficció d’igualtat. Amb l’estat d’alarma, l’Executiu central ha marcat jerarquia respecte al català assumint algunes de les competències. Les que ha precisat i pel temps que requereixi. La tensió i les crítiques entre les dues trinxeres, derivades d’aquest estira-i-arronsa competencial, han sigut notòries.

De moment, la taula de diàleg ha quedat en suspens i, ara, per a la reactivació, s’hauran de tornar a bastir, altre cop, els ponts. I no tothom sembla disposat a nous exercicis de reconciliació. I és que JxCat envestirà les possibilitats d’èxit d’aquesta negociació dissenyada per ERC.

La crítica consistirà a afirmar que Catalunya ja està preparada per a un altre referèndum i que és evident que l’Estat no ho permetrà, per la qual cosa la taula és un marc de tutela quan «ja no estem en la lògica de la submissió sinó d’apoderament» i amb la crisi s’ha fet més evident, segons aquesta visió.

L’activitat parlamentària

Les mesures de restricció van obligar a rebaixar al mínim l’activitat parlamentària i van obrir el debat sobre una reforma exprés del reglament per adaptar la política a l’esfera virtual. Els lletrats van argumentar que la normativa no contempla els plens telemàtics, per això van recomanar modificar alguns articles per habilitar aquesta opció i que el Parlament no quedi relegat a una unitat purament administrativa. JxCat va forçar el 2018 una ponència que ha romàs activa perquè la reforma inclogui la possibilitat d’investir l’expresident Carles Puigdemont a distància, que serà la que acollirà el debat sobre els canvis del reglament per via telemàtica.

Csel PSC i el PPC temen que els postconvergents utilitzin aquesta ponència al seu favor, per això es decanten per celebrar plens presencials limitats a 21 diputats amb vot delegat en representació de la resta del seu grup. Aquesta opció també agrada als comuns, perquè no consideren prioritari obrir un camí que potser no quedi resolt abans de superar la crisi pel virus.

ERC, per la seva banda, ha elaborat una proposta pròpia que contempla els plens reduïts mentre no es reformi el reglament i que delimita l’ús de la via telemàtica «en casos de força major», és a dir, en casuístiques que «objectivament obstaculitzin l’exercici dels drets del conjunt dels diputats». Posen com a exemple catàstrofes naturals, crisis sanitàries, episodis greus de contaminació o la paralització de serveis públics essencials. En tot cas, la Mesa hauria d’acordar per majoria simple la seva idoneïtat. Els republicans han obert converses amb JxCat per consensuar el seu pla, al qual també pot ser que s’afegeixi la CUP.

D’altra banda, queda pendent la convalidació de set decrets, la majoria relacionats amb el Covid-19, que previsiblement seran avalats en el mateix ple en què es debatin els comptes per al 2020. En aquesta cita, també haurà de comparèixer el president per pronunciar-se formalment sobre el relleu a la Conselleria d’Exteriors, ara a càrrec de Bernat Solé.

Els indults als presos del procés

El Govern va reprendre el 21 de març tots els procediments per sol·licitar i concedir indults malgrat haver quedat en suspens amb l’aplicació de l’estat d’alarma. El ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, va demanar a l’oposició que no vegi «fantasmes» on no n’hi ha en relació amb la concessió de possibles indults a presos del procés i va assegurar que «ni tan sols s’han registrat» sol·licituds en aquesta direcció.

Abans de la pandèmia, el sindicat UGT estava ultimant la presentació d’un indult per a l’exconsellera Dolors Bassa, i CCOO es va obrir a recolzar la tramitació. Podem aposta per aquesta via com un camí per abordar el conflicte català, per la qual cosa l’abordatge dels indults pot incendiar el Govern de coalició. Ara per ara no hi ha sobre la taula cap petició. L’exvicepresident Oriol Junqueras, l’exconseller Raül Romeva i el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, els han desdenyat públicament. «L’indult se’l poden ficar on els càpiga», va arribar a dir Junqueras. L’única via per a ells és l’amnistia.

La reordenació dels partits

Les eleccions sense data ja van agitar el tauler polític i van activar la reordenació de diversos partits. En l’espai postconvergent hi ha dues tesis: una que afirma que hi ha un principi d’acord entre el PDECat i Puigdemont; i una altra, que la crisi sanitària, social i econòmica donarà ales a l’expresident per exigir una candidatura «de país» entorn de la seva figura per afrontar temps excepcionals. Oficialment, segons els postconvergents, les negociacions no han avançat des de l’esclat del Covid-19.

Notícies relacionades

D’altra banda, el catalanisme continua buscant la unió. Lliga Democràtica i Lliures es van veure obligats a tornar a ajornar un conclave que arrosseguen des del gener per oficiar la seva fusió i presentar-se junts a unes eleccions catalanes. «La incertesa sobre el moment polític i la dificultat de reunir-nos ha paralitzat també la recerca de noves aliances», apunten fonts d’aquest espai.

Durant el confinament, aprofitaran per dissenyar el programa electoral i buscar fórmules per aconseguir una implantació territorial que els permeti presentar-se a les quatre províncies catalanes. Tampoc hi ha hagut avenços ni a Units per Avançar ni en el grup de Poblet a causa del confinament.