Mor de coronavirus Juan Cotino, exdirector de la Policia i exvicepresident valencià

El polític valencià Juan Cotino, de 70 anys, va morir aquest dilluns víctima del coronavirus. El que va ser conseller i president de les Corts va morir a l’Hospital de Manises (València) en el qual portava ingressat gairebé un mes i a l’uci del qual va estar les tres últimes setmanes. Tant la Generalitat com el PP valencià van transmetre el condol.

Tot i que no s’ha determinat el moment en què es va encomanar, Cotino va ser a Madrid, un dels principals focus d’expansió del Covid-19, entre el 9 i el 12 de març per assistir com a acusat a un judici de la trama Gürtel.

El polític del PP va començar a trobar-se malament uns dies després i el 17 de març va acudir a l’hospital, on es va confirmar el contagi. Pocs dies després va haver de ser traslladat a l’uci al complicar-se el seu estat i on va continuar des d’aleshores.

Trajectòria

Procedent de l’UCD, Cotino va ser un dels impulsors d’Aliança Popular a València i ho va fer juntament amb Rita Barberá, que encapçalava la llista amb la qual van aconseguir el 1991, ja com a Partit Popular, governar l’ajuntament de la capital valenciana. La ja difunta exsenadora va ser alcaldessa i ell, regidor i tinent d’alcalde.

Quatre anys després, va repetir en la candidatura guanyadora de Barberá però amb prou feines va estar uns mesos en el càrrec perquè l’acabat d’elegir president del Govern, José María Aznar, el va nomenar director general de la Policia Nacional, càrrec en el qual va estar sis anys. El seu pas pel Ministeri de l’Interior va reforçar els seus llaços amb l’exministre Jaime Mayor Oreja, amb el qual va ser un dels baluards de l’anomenat ‘sector cristià’ del PP.

El 2002 va ser nomenat delegat del Govern al País Valencià i després de la seva destitució el 2004 després de la victòria electoral del PSOE, Francisco Camps, llavors president de la Generalitat el ‘va recuperar’ el 2007 com a conseller i una de les principals figures dels seus executius.

Cotino va tenir fins a tres carteres diferents abans de ser nomenat president de les Corts el 2011, un càrrec que va mantenir durant els quatre últims i aspres anys del govern popular. A més, va ser un dels grans recolzaments de Camps en les seves causes judicials i va tenir un paper rellevant en la gestió de diverses polèmiques. Les víctimes de l’accident del metro el van acusar d’oferir feina i ajuts, vinculats de manera indirecta al fet que no denunciessin.

Causes judicials

Notícies relacionades

El Tribunal de Comptes suspèn Sumar i Aliança Catalana

El PSC ‘crida a files’ els alcaldes per preparar les municipals del 2027

Però Cotino també tenia els seus propis problemes amb la Justícia i estava immers en tres causes. En la que es jutjava a l’Audiència l’acusaven de ser el responsable d’adjudicacions fraudulentes en contractes de pantalles gegants i personal de seguretat per a la visita del Papa a València el 2006. També estava imputat en una causa que estudia els comptes de la fundació que va coordinar els preparatius d’aquest viatge, així com algunes de les seves adjudicacions.

A més, estava investigat en el cas Erial. Segons la instrucció, l’empresa de la seva família hauria sigut una de les que hauria pagat comissions a l’expresident de la Generalitat Eduardo Zaplana i al seu entorn per l’adjudicació de diversos parcs eòlics.