El fiscal al banc dels acusats: el gir del Govern català davant el coronavirus

L'Executiu de Torra ha vist en la gestió de les residències el taló d'Aquil·les de la seva estratègia d'atac al Govern espanyol

Diverses mesures de la Generalitat han anat variant al llarg de la crisi, que ha enfrontat també els dos socis

govern

govern

3
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal / Xabi Barrena

L’hemeroteca, fins i tot la més recent, és implacable. Quan el president Torra va decidir agafar la bandera del confinament total i va exigir al Govern mesures socioeconòmiques extremes per avançar-se així al que ha anat decidint l’Executiu espanyol, l’estratègia tenia un petit gran punt de fuga: la gestió pròpia. És fàcil veure avui com l’actuació de la Generalitat tampoc ha sigut exemplar, amb vaivens sobre les obres públiques, les residències geriàtriques, les mascaretes o la manera de celebrar Sant Jordi... Una actuació en què, una vegada més, els dos socis del Govern s’han seguit clavant ganivets.

Segons la versió d’un membre del Govern, s’ha pretès combinar la crítica a l’Executiu central amb la preparació de mesures d’injecció econòmica i reactivació perquè la situació econòmica actual –admeten– no és sostenible en el temps indefinidament.

El 13 de març, el president Torra va comparèixer al Palau de la Generalitat per anunciar solemnement una cosa que no podia aplicar per si sol: el confinament de Catalunya. A partir d’aquí i diàriament, el pla del Govern català s’ha centrat tant a destacar el degoteig dels ajuts econòmics i socials que anava aprovant com a criticar insistentment la gestió d’un Govern central al qual acusa d’actuar «tard i malament» i fins i tot de posar en risc vides humanes.

El punt àlgid de la tensió institucional van ser les cartes de Torra als líders de la UE queixant-se de la posició del Govern espanyol després d’una entrevista a la BBC. El Govern espanyol va respondre, llavors sí, denunciant la deslleialtat de la Generalitat.

En canvi, el vicepresident i dirigent d’ERC, Pere Aragonès, en una entrevista a EL PERIÓDICO el dia 22, formulava la crítica a l’Executiu del PSOE d’una forma bastant diferent: «Jo no entraré a fer consideracions per introduir un debat polític que ara sobra. Hi ha una emergència sanitària a què cal fer front». 

Les residències, el taló d’Aquil·les

Però el discurs de Torra s’ha anat modulat. El punt d’inflexió va ser l’entrevista a Ser Catalunya el 2 d’abril, en què es va veure un president molt autocrític, en especial amb el que és el seu principal taló d’Aquil·les, el sector de les residències, sobre les quals s’ha generat «alarma social». No en va els gestors de les residències, els familiars i els ajuntaments han denunciat una desatenció greu cap a un col·lectiu especialment vulnerable. La decisió de Torra de treure les residències de l’àrea de Treball (liderada pel conseller El Homrani, que al principi va eludir l’autocrítica) per passar-la a Salut, també va generar un conflicte intern. El republicà Joan Tardà ha denunciat els «atacs» del seu soci, qualificant-los de «deslleialtat». Fonts d’Esquerra recorden que el pes de la crisi l’han portat els seus consellers mentre que d’altres «simplement no han fet res». «El Homrani estava desbordat, sobrepassat», afirma un membre del Govern, de JxCat.

Torra va arribar a demanar que els partits independentistes votessin al Congrés a favor de la pròrroga de l’estat d’alarma. Però no li van fer cas: van votar a favor d’una part del reial decret però es van abstenir en protesta per la gestió de l’Executiu de la crisi i la falta de mesures més dràstiques.

L’Exèrcit no, però després sí

L’actuació de les Forces Armades a Catalunya ha generat també discursos canviants a la Generalitat. El conseller d’Interior, Miquel Buch va afirmar reiteradament que amb els Mossos en tenia prou. La realitat ha anat desmentint aquestes afirmacions atesa l’actuació de l’Exèrcit, en especial als geriàtrics, i la sol·licitud d’aquests serveis per part del Govern català.

Les obres sí i després no

En relació amb les obres d’infraestructures, el Govern català ha mostrat una posició canviant, permetent durant diverses jornades que seguissin en marxa malgrat mantenir el discurs que s’havia de paralitzar totalment el país. En va culpar també el Govern central pels seus decrets. Finalment, el divendres 27 la Generalitat sí que va fer parar les obres. També hi ha hagut rectificacions del Govern català respecte a la data de repartiment de mascaretes gratuïtes o la celebració de Sant Jordi amb o sense enviament de llibres a casa.

Les retallades

Notícies relacionades

La crisi ha reobert el debat de les retallades socials, com els del Govern d’Artur Mas després de la crisi del 2008. Davant això, JxCat ha contestat a l’atac. En una mateixa frase, la diputada postconvergent Laura Borràs afirmava en una entrevista a EL PERIÓDICO, que retallar en salut porta conseqüències però que es va haver de fer per culpa del tripartit.

Tot això mitjançant un pla de comunicació que, com el del Govern espanyol, ha generat crítiques dels periodistes. La sobreabundància de compareixences ha contrastat amb la dificultat d’obtenir dades concretes mentre el to d’alguns consellers, com el d’Interior, ha continuat sent el d’un fiscal agressiu contra el Govern espanyol: «No està a l’altura». Un fiscal amb un taló d’Aquil·les d’una magnitud que el temps jutjarà.