27 maig 2020

Anar al contingut

Sánchez paralitza l'activitat econòmica no essencial

Les 'vacances forçoses' duraran del 30 de març al 9 d'abril, seran retribuïdes i s'hauran de recuperar

El president endureix el confinament per evitar el col·lapse de les ucis la setmana que ve, tal com tem Sanitat

Iolanda Mármol

Quan Espanya sembla acostar-se al pic dels contagis i sota un temor creixent que les ucis es col·lapsin la setmana que ve, el Govern endureix el confinament, un agreujament que s’havia resistit a aplicar fins ara malgrat les múltiples pressions d’alguns sectors i grups polítics. Aquest dissabte, amb els informes dels experts sobre la taula apuntant a una saturació crítica dels hospitals, Pedro Sánchez va assumir que havia de cedir i paralitzar tota l’activitat no essencial, una mesura d’efectes econòmics adversos, sens dubte, però que busca frenar els contagis amb més contundència i descarregar els centres sanitaris d’una allau en potència.

En una compareixença aquest dissabte a la tarda, al president no li va quedar més remei que anunciar el que havia rebutjat fins dimecres: la frenada de tots els serveis que no siguin imprescindibles des del 30 de març fins al 9 d’abril, tots dos inclosos. El permís serà retribuït i, passats els dies més crítics, els treballadors hauran de recuperar les hores de forma gradual. Com que les dates coincideixen amb la Setmana Santa, en realitat la mesura afecta vuit dies feiners, però la transmissió es pot reduir durant 15 dies. És a dir, un mal menor en el moment més dramàtic de la crisi. 

La construcció, en el punt de mira

Tot i que la Moncloa estudia l’esborrany d’aquestes ‘vacances forçoses’ des de fa dies, el Ministeri de Treball s’afanyava dissabte a la nit a completar un decret que el Consell de Ministres aprovarà aquest diumenge en una reunió extraordinària.  A última hora el Govern continuava treballant en el llistat de les activitats afectades. El sector de la construcció es perfila com un dels més limitats per la nova mesura i també el de la jardineria dels espais públics que depèn majoritàriament dels ajuntaments.

El fet que el document encara s’estigués acabant de preparar va impedir que Sánchez entrés en detalls, però el que ja està clar és que el permís serà retribuït, per tant, pagat pels empresaris, que ara hauran de negociar amb els sindicats i els treballadors, informa Gabriel Ubieto. Quan el pitjor de la pandèmia quedi enrere, els treballadors han de retornar les hores de manera «gradual i espaiada en el temps», segons va explicar el president. 

Reduir la pressió als hospitals

L’anunci de Sánchez va quedar aplanat per les explicacions que, al migdia, havia ofert Fernando Simón. De manera cristal·lina, el director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, va advertir que algunes zones d’Espanya ja han arribat al pic de contagis i que això es traduirà en un augment molt gran d’ingressos hospitalaris la setmana que ve, i que les ucis corren el perill de col·lapsar.  L’objectiu del Govern és ara evitar aquest desbordament

«El més important és alentir el nombre d’hospitalitzats. Les ucis comencen a tenir moltíssima pressió», va dir Sánchez, que va insistir que aquesta mesura es pren justament per «reduir la pressió» en les àrees de cures intensives. 

Prendre la decisió no va ser gens fàcil. Sánchez ha advertit des del principi que els efectes de la pandèmia poden ser devastadors per a l’economia i, amb una UE que dona l’esquena als ‘coronabons’ que Espanya i Itàlia demanen, endurir el confinament resultava encara més complicat. Tot això, a més, de l’enrenou que la frenada total ocasionarà en l’arena política.

Canvi de pas

En el ple de dimecres, quan Sánchez va acudir al Congrés a tramitar la pròrroga de l’estat d’alarma, va quedar ben clar que alguns partits preferien no tancar amb forrellat tota activitat (el PP, Vox, Cs, el PNB) mentre que d’altres (ERC, Més País, Compromís, Bildu), és a dir, els socis de Sánchez, reclamaven l’aturada total. Va ser significatiu que fins i tot Podem es va mostrar favorable a la mesura si els experts sanitaris l’avalaven. Sánchez va rebutjar la proposta, va defensar una economia al ralentí i actuar amb «equilibri». Va dir que les mesures s’han d’aplicar «amb bisturí» per no danyar més una una economia ja compromesa, però va sortir del debat amb un toc d’atenció sever de tots els seus aliats. Aquestes queixes se sumaven a les múltiples protestes de sindicats de diversos sectors que també reclamaven aturar-ho tot per protegir els treballadors.  

La decisió va recollir aplaudiments i Sánchez es va emportar les crítiques. CCOO i la UGT es van felicitar de la decisió.  L’oposició va culpar el president, però no la mesura. El PP va retreure al cap de l’Executiu que no reconegués els errors. Ciutadans el va acusar de no ser clar ni oferir «garanties i tranquil·litat als treballadors, als autònoms i les empreses».  Vox va lamentar que el Govern faci «propaganda» en comptes de donar solucions.  Els aliats de l’Executiu se’n van congratular.