El rei Joan Carles, pendent de l'Audiència Nacional

De vegades quan sembla que tot està lligat, la vida fa un gir inesperat i et posa on mai vas pensar estar. Una cosa semblant li ha passat al rei Joan Carles. Des de la seva caiguda a Botswana res és com era, però ara, a més, ha vist com la tranquil·litat que sens dubte esperava a l’abdicar i retirar-se de la vida pública s’ha alterat fins al punt que penja sobre ell l’amenaça de, com a mínim, veure’s esquitxat per un procediment judicial.

Segurament conscient d’això és pel que ha designat un antic fiscal ara prestigiós advocat, Javier Sánchez-Junco, perquè el representi, malgrat no estar formalment imputat en cap causa. El risc li arriba per dues vies, després que s’hagi sabut que la fiscalia suïssa investiga una donació de 65 milions d’euros procedent de l’Aràbia Saudita que s’hauria dipositat en un compte obert al banc privat Mirabaud, a nom de la Fundació Lucum, de la qual el seu fill, Felip VI, apareixeria com a beneficiari.

Dues vies

Una d’aquestes vies és el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón, actual instructor el ‘cas Villarejo’, que va donar origen a la investigació suïssa gràcies als àudios gravats per l’excomissari a Corinna Zu Sayun-Wittgenstein, en què se sent l’amiga del monarca explicant les seves presumptes irregularitats. L’anterior instructor, Diego de Egea, va arxivar les actuacions quan va tenir una petició en aquest sentit de la Fiscalia Anticorrupció, que eximia el Rei de tota responsabilitat al considerar insuficients els indicis contra ell.

Ara tant García-Castellón com Anticorrupció han sol·licitat a Suïssa la informació que tingui sobre les donacions rebudes i que després ell hauria reexpedit a Corinna. El jutge vol decidir amb aquestes dades si ha de reobrir la peça Carol.

Notícies relacionades

¿Marejol a Euskadi?

La fiscalia demana arxivar la causa contra Paz Esteban per Pegasus

La fiscalia va obrir unes diligències d’investigació el desembre per determinar si hi ha matèria per investigar el pagament de les comissions a l’AVE a la Meca que denunciava Corinna zu Sayn-Wittgestein en la gravació. Si, amb l’ajuda de les dades que li enviï el seu homòleg suís, considera que hi va haver delicte de corrupció en les transaccions econòmiques internacionals i de suborn, comeses per ciutadans espanyols i estrangers fora d’Espanya, presentarà la corresponent querella a l’Audiència Nacional.

Si considera que hi ha indicis de la implicació de Joan Carles i la inviolabilitat que tenia com a cap d’Estat ja no el protegís, perquè els delictes s’haguessin continuat cometent després de renunciar al tron, s’haurà de dirigir al Tribunal Suprem, davant el qual el rei emèrit és un aforat.