11 d’ag 2020

Anar al contingut

1r SEMESTRE DEL 2019

Espanya va vendre armes a l'Aràbia Saudita per valor de 23,5 milions d'euros

En el mateix període va denegar a Veneçuela exportacions per modernitzar un carro de combat i va paralitzar quatre llicències de venda al país

Europa Press

Espanya va vendre armes a l'Aràbia Saudita per valor de 23,5 milions d'euros

SIMON DAWSON

Espanya va exportar material de defensa a l’Aràbia Saudita per un import total de 23,5 milions d’euros durant els primers sis mesos del 2019, tot destinat a l’ús de les seves Forces Armades, segons l’últim informe de la Secretaria d’Estat de Comerç, a la qual ha tingut accés Europa Press.

Malgrat la implicació de l’Aràbia Saudita en la guerra del Iemen i les peticions d’organitzacions no governamentals que es paralitzin les vendes d’armes, Espanya va mantenir les exportacions al país durant l’any passat, tal com constata el document sobre ‘Exportacions espanyoles de material de defensa, d’altres materials i de productes i tecnologies de doble ús en el primer semestre del 2019’.

Dels 23,5 milions exportats a l’Arabia Saudta, la majoria (13,5 milions) corresponen a l’apartat d’aeronaus i drons. Però també es van materialitzar vendes per set milions en municions i altres dispositius, 2,8 milions en sistemes de direcció de tret i 80.000 euros més per a equips de procés d’imatge.

Durant aquest període, Espanya també va vendre material de defensa als Emirats Àrabs Units, un altre dels països implicats en la guerra del Iemen. En concret, van ser 94.116.000 milions entre aeronaus, municions i equips electrònics.

2.400 milions en total

En total, l’informe detalla que Espanya va fer exportacions en material de defensa durant els primers sis mesos del 2019 per un valor total de 2.413 milions d’euros, un 41,5% més respecte al mateix període de l’any 2018 (1.705,2 milions d’euros).

De tot aquest volum, les exportacions realitzades als països de la Unió Europea van suposar el 48,1% del total (1.160,8 milions d’euros). La major part d’aquest import correspon a Alemanya, França, el Regne Unit i Itàlia, països amb els quals Espanya manté projectes industrials militars en comú. En concret, les vendes realitzades a aquests quatre països van ascendir a 1.117,6 milions d’euros, un 46,3% del total.

Tenint en compte el conjunt dels països de l’OTAN, aquests van ser destinació del 55,5% de les exportacions espanyoles per un important total d’1.339,5 milions d’euros. Si se sumen les exportacions a països de la UE i l’OTAN, el valor de les vendes va ser d’1.347,3 milions d’euros, un 55,8%.

La resta de les exportacions (1.065,7 milions d’euros, el 44,2 per cent), una vegada descomptades totes les que anaven a països de la UE i l’OTAN, es van repartir entre 54 països, entre els quals van destacar Singapur, Austràlia i Corea del Sud.

Vetos a Veneçuela

L’informe revela, a més, que en el primer semestre del 2019 es van denegar tres exportacions de material de defensa, entre les quals una ampliació de termini per a la venda a Veneçuela de recanvis i parts per a projecte de repotenciació i modernització d’un carro de combat. Segons detalla, el veto es va adoptar seguint els criteris de respecte als drets humans, la situació interna del país i el risc de desviació del material exportat.

Així mateix, en els mesos de febrer i març del 2019 es va dur a terme un procediment de suspensió de les quatre llicències individuals d’exportació a Veneçuela que estaven en vigor. El motiu de la suspensió va consistir en la situació d’inestabilitat  interna del país importador i la falta de reconeixement per part del Govern espanyol de les autoritats receptores dels productes.

La Junta Interministerial per al Comerç i el Control del Material de Defensa i Tecnologies de Doble Ús (JIMDDU) també va rebutjar l’exportació al Líban de 20 pistoles i la venda al Pakistan d’un paracaigudes amb accessoris.

A més, va denegar l’exportació a Tailàndia de granades lacrimògenes i a Nicaragua de cartutxos d’escopeta, tenint en compte la situació interna dels dos països i el necessari respecte als drets humans.