Felip VI: «La memòria és indispensable per combatre el terrorisme»

«La memòria és un acte de respecte, un exercici de justícia i de dignitat, una exigència moral. La memòria és indispensable per combatre el terrorisme, perquè el record del que ha passat constitueix un dels catalitzadors més importants per unir forces i lluitar contra aquesta xacra. Ho devem a les víctimes del terrorisme, a les seves famílies. Els ho devem per ajudar a curar les ferides profundes que persisteixen en la societat».

Van ser les paraules de Felip VI en l’homenatge que s’ha celebrat a París, a iniciativa del president francès, Emmanuel Macron, amb motiu de la Jornada europea de víctimes del terrorisme que es commemora cada 11 de març, data en la qual es van produir els atemptats gihadistes del 2004 a Madrid que van deixar 192 morts i 1.800 ferits. «Estaran per sempre en el nostre record», va afegir el monarca.

Malgrat un context desfavorable marcat per les restriccions als actes públics per la propagació del coronavirus, Espanya i França van decidir mantenir la cerimònia –rebaixant no obstant l’aforament a 900 convidats per respectar la consigna de les autoritats sanitàries– per remarcar la importància de la commemoració que va tenir com a escenari l’esplanada de Trocadero des de la qual es divisa la Torre Eiffel.

El rei Felip, que va viatjar a París acompanyat de la reina Letícia, va iniciar el seu discurs posant en relleu l’afecte recíproc entre Espanya i França i agraint especialment la cooperació del país veí en la lluita contra el terrorisme. «Un model», va dir, per a la resta d’Europa.

Va recordar que Espanya defensa la creació d’un estatus jurídic internacional de víctima perquè siguin reconegudes com a tals independentment del lloc de l’atemptat i va posar l’accent en el paper de la Unió Europea en la lluita contra el terrorisme, «una amenaça global contra l’ideal democràtic europeu».

Així mateix va elogiar el treball de les víctimes per prevenir la radicalització i la seva implicació en els projectes europeus. «La força de les seves veus, dels seus testimonis, de les seves històries, és una de les nostres millors virtuts davant el caràcter destructor i inhumà de comportaments com aquest. Fer visibles les conseqüències del terror i del sofriment que provoca, com ho fan les víctimes, és la millor manera de combatre’l», va apuntar.

«La dignitat, la justícia, el respecte de l’altre i l’estat de dret ens fan nacions fortes i lliures que aspiren a la pau. Ni la barbàrie ni l’odi venceran», va concloure el monarca, que va aprofitar l’acte per oferir Espanya com a seu de la commemoració de la jornada europea de víctimes del terrorisme el 2021 si les institucions europees ho avalen.

No renunciar a res

«Esperaven dividir-nos i no han fet més que unir-nos. Volien sembrar la por i no n’han aconseguit més que la nostra determinació. Buscaven negar el valor de l’existència humana i no han aconseguit més que redoblar les seves ganes de viure», va proclamar per la seva part el president francès, Emmanuel Macron, qui va anunciar la futura creació d’un museu a França dedicat a les víctimes.

«No renunciarem a res. Ni a declamar les paraules dels drets humans, ni a interpretar l’oda a l’amor, ni a recitar la prosa de Camus. No renunciarem a res. Ni de bon tros a riure, cantar, pensar, estimar. No renunciarem a les terrasses, a les sales de concerts, a les festes d’estiu. No renunciarem a la llibertat de pensar, de dir, de dibuixar, de blasfemar, a la igualtat ens dones i homes, a la fraternitat»,  va prosseguir Macron.

Finalitzats els discursos, els Reis i els seus amfitrions van mantenir una trobada al Teatre Nacional de Chaillot amb un grup d’orfes víctimes del terrorisme. Felipe i Letizia també van estar amb dues víctimes espanyoles de l’atemptat a la sala Bataclán de París el novembre del 2015 –Cristina Garrido Delgado i Cristina González Garrido, mare i germana de Juan Alberto González Garrido– i amb un supervivent de l’atac, Víctor Manuel Sellens-Millet, així com amb representants d’associacions de víctimes espanyoles.

L’acte ha servit igualment per entregar 99 medalles de reconeixement a altres víctimes. França va crear el 1986 un fons de garantia per a les víctimes del terrorisme i en 34 anys n’ha indemnitzat 11.000 amb 330 milions d’euros. Amb l’acte d’aquest dimecres, Macron pretén incorporar l’11-M al calendari de les commemoracions nacionals franceses.

Ni petons ni encaixades

Notícies relacionades

Coronavirus a Espanya i el món: Última hora de la Covid | Notícies en DIRECTE

Coronavirus: Tot el que cal saber del Covid-19

La cerimònia de Trocadero va arrencar amb la lectura de diversos articles de la Declaració Universal dels Drets Humans, una interpretació de l’Oda a l’amor i una sèrie de lectures de l’escriptor Albert Camus.  Seixanta nens del Cor Opera Comique van interpretar el tema ‘Évidement’ i un grup d’escolars van penjar missatges en una olivera commemorativa de les ciutats franceses que ha rebut atemptats. La ‘Marsellesa’ i l’‘Himne de l’alegria’ van posar la nota final a la cerimònia.

Els Reis van iniciar la jornada a la capital francesa amb un dinar privat ofert pel president francès i la seva dona al Palau de l’Elisi. A l’arribada, no hi va haver petons ni encaixades entre convidats i amfitrions per respectar les barreres de seguretat amb què es vol limitar l’extensió del coronavirus.