Cuixart demana al Constitucional l'abolició del delicte de sedició

Òmnium Cultural no té esperances en el Tribunal Constitucional. Ho considera un tràmit imprescindible per poder anar a Europa. Però, tot i així, ha organitzat una roda de premsa a Madrid per presentar el recurs d’empara amb el seu president, Jordi Cuixart, per combatre la condemna a 9 anys de presó que li va imposar el Tribunal Suprem per sedició, un delicte que propugna abolir al llarg de les seves 141 pàgines.

Els encarregats de desgranar els principals arguments de la impugnació van ser el vicepresident de l’entitat, Marcel Mauri; l’advocat Benet Salellas; els catedràtics de Penal de la Universitat de Jaén i de Constitucional de l’Autònoma de Barcelona, Guillermo Portilla i Mercè Barceló, respectivament, i els professors de Penal de la Universitat de València Javier Mira i de Constitucional de València Albert Noguera.

El primer a intervenir va ser Mauri per anunciar que «és a Europa on esperen trobar aquesta justícia que nega l’Estat espanyol» per «resoldre alguns dels greuges i profundes injustícies que s’han comès en els últims temps».

Notícies relacionades

La jutge desatén el fiscal i avala la sortida de la presó de Cuixart

La fiscalia s'oposa al 100.2 de Romeva perquè «no assumeix el caràcter delictiu de la seva conducta»

Després es van succeir els catedràtics i professors, tots ells molt crítics amb el delicte de sedició i, en concret, amb la sentència del Suprem, que consideren que vulnera el dret de reunió i manifestació, cosa que consideren que és un intent de l’Estat espanyol per reprimir qualsevol protesta, per molt legítima que sigui, i especialment l’independentisme català. 

Salellas, que va participar en l’equip de defensa de Cuixart durant el judici del procés, va ser qui va verbalitzar l’oportunitat que se li oferia al Tribunal Constitucional a l’hora de revisar la sentència del Suprem per abolir el delicte de sedició. «Ha de ser expulsat del Codi Penal, perquè a cap país d’Europa es castiga la protesta. És un fòssil jurídic que només existeix en l’ordenament jurídic espanyol», va insistir.