03 d’abr 2020

Anar al contingut

SESSIÓ DE CONTROL

Congrés: digues-me què preguntes i et diré quin partit ets

Les primeres sessions de control de l'any evidencien la separació entre els interessos dels partits i els dels ciutadans

Veneçuela acapara les preguntes de la dreta malgrat que sobre el paper moltes són sobre economia

Miriam Ruiz

Congrés: digues-me què preguntes i et diré quin partit ets

FERNANDO VILLAR

Després de visitar Espanya durant dues setmanes, el relator de l’ONU de pobresa severa, Philip Alston, assegurava que havia vist barris a Espanya en pitjor situació que camps de refugiats. Amb prou feines havien passat uns dies des que Alston va fer públic el seu vergonyant informe, però en la primera sessió de control al govern de l’any cap de les preguntes van fer menció a la pobresa severa. Sí que hi va haver un assumpte protagonista: sis de les quinze preguntes de l’oposició tenien a veure amb la trobada entre el ministre José Luis Ábalos i la vicepresidenta del Govern de Maduro, Delcy Rodríguez, i dues més van acabar versant també sobre Veneçuela. 

Pedro Sánchez va estrenar legislatura responent a una pregunta de Pablo Casado, líder de l’oposició: «¿Respectarà l’estat de Dret?» L’enunciat va portar crítiques pel menyspreu cap a les institucions que, segons el parer de Casado, mostrava Sánchez. I l’acusació de tenir «vincles amb una dictadura criminal», la de Veneçuela. Fins a quatre preguntes més dels populars van tenir com a tema la vicepresidenta veneçolana. Sobre el paper, només una s’escapava: la de Teodoro García Egea al vicepresident Pablo Iglesias. «¿Com coordinaran les polítiques de l’Agenda 2030?». Però en el seu discurs tampoc van faltar al·lusions al comunisme, Veneçuela, ERC, Zapatero i el «govern d’Espanya contra tots». 

Aquest any ja s’han celebrat tres plens de control i en tots ells han sigut presents Catalunya i Veneçuela. Ni tan sols l’aprovació dels imminents pressupostos ha aconseguit imposar-se sobre els dos temes.

Economia... Només sobre el paper

En les següents sessions, els populars han virat les seves preguntes cap a l’economia, cosa que més preocupa els espanyols segons el CIS. Però només sobre el paper. Els més de tres milions d’aturats pels quals va preguntar Casado es van convertir en retrets mutus per a la reunió que havien mantingut dies abans i en què s’havia constatat la poca predisposició a col·laborar. I altre cop a Veneçuela: «Abans que ens assabentem per la Justícia, deixin de mentir i expliquin el que saben dels vincles de Maduro amb el seu Govern». En l’última sessió, Casado ha tornat al clàssic de preguntar per Catalunya, i això que la pregunta era sobre «la igualtat de tots els espanyols». «Jo que m’havia fet il·lusions de sortir del bucle de Veneçuela, Catalunya...», ha dit Sánchez.

La resta de preguntes dels populars van ser més variades: empreses electrointensives, els pressupostos, aranzels, llei de costes i l’escàndol d’abusos a menors tutelats a les Balears. García Egea fins i tot s’interessava per les prioritats de la Direcció General de Polítiques Palanca, un lloc creat per Iglesias en la seva vicepresidència. Però la pregunta era el pretext per tornar a un altre tema: «Han creat la Direcció General de Polítiques Palanca, és a dir, han canviat la falç i el martell per la palanca». I va acabar la seva intervenció: «El nom del vostre Govern seria ‘Senyor Sánchez, mentides i cintes de vídeo’».

Vox i els seus temes fetitxe

En les seves preguntes al Govern, Vox continua fidel als seus temes fetitxe, sense importar si preocupen els ciutadans o si hi ha hagut alguna qüestió d’actualitat que les justifiqui. La criminalitat dels estrangers, la immigració il·legal i Catalunya. També Santiago Abascal va escollir l’assumpte de Delcy Rodríguez per estrenar-se interpel·lant Sánchez, i entre les preguntes de la ultradreta hi ha hagut espai per al món rural, els militars i els menors tutelats de les Balears, tot i que amb més retrets que recerca d’iniciativa governamental. L’última ha sigut sobre el càrerc d’Iglesias com a membre de la Comissió del CNI.

Catalunya i Veneçuela també han sigut els dos temes pels quals han preguntat els diputats de Ciutadans, mentre que ERC ha utilitzat els seus tres torns per preguntar per l’auge del feixisme, la morositat de les empreses i els CIE. JxCAT només ha fet dues preguntes de moment, una dedicada al decret contra la república digital catalana i una altra a la independència. El PNB va estrenar l’any amb una pregunta sobre el desproveïment d’alguns medicaments, un «problema que sí que preocupa els ciutadans», en paraules del seu portaveu, i en les següents sessions ha interpel·lat el govern sobre l’ús de l’eusquera en els funcionaris de l’administració general de l’Estat i sobre Europa.

Preguntes florero 

Tant el PSOE com una Unides Podem han dirigit una pregunta cadascun a ministres del seu mateix color polític. Són les conegudes com a ‘preguntes florero’ o ‘autopreguntes’, que més que per controlar el Govern, són per permetre que es llueixi. En la primera sessió els morats en van registrar dues, i, tot i que van rectificar i les van retirar abans del ple, en la segona Iglesias va respondre a un diputat del seu propi partit que li expressava que escoltar-lo és «una injecció d’il·lusió». En l’últim ple de control ha sigut el PSOE el que ha utilitzat el torn per preguntar-se a si mateix i ‘presumir’ d’haver reduït la ràtio d’endeutament públic sobre el PIB.

Temes: Congrés Govern