La fiscalia vol que la inhabilitació de Torra ja sigui ferma

La fiscalia del Tribunal Suprem considera que el recurs de cassació del president de la Generalitat, Quim Torra, contra la seva condemna a any i mig d’inhabilitació per negar-se a retirar els llaços grocs del Palau de la Generalitat, no ha de ser ni tan sols admès a tràmit. En cas de seguir aquest criteri la Sala Segona, la pena que li va ser imposada seria ferma automàticament i no podria exercir cap càrrec públic.

En l’informe, al qual ha tingut accés aquest diari, la fiscal Pilar Fernández Valcarce també planteja que si la impugnació és admesa, es rebutgi sense necessitat de celebrar una vista. Afirma que no s’ha produït cap de les vulneracions al·legades pel president català per mirar d’aixecar una condemna que ell mateix va apuntalar a l’admetre davant del tribunal durant la seva declaració la mateixa desobediència.

Si la Sala Penal del Suprem, segueix el criteri fiscal, la inhabilitació de Torra adquiriria fermesa. Però sembla poc probable que el tribunal rebutgi de ple el recurs, per la transcendència de la pena imposada i perquè tramitar-lo és una manera de facilitar-li, d’alguna manera, una segona instància, l’absència de la qual és un retret tradicional de la justícia europea a l’espanyola. Una vegada admès a tràmit, la Sala tardaria uns vuit mesos a resoldre’l. 

En 28 pàgines la fiscalia rebutja que la sentència vulnerés els drets del president català al denegar-li proves i ratifica la competència de la Junta Electoral Central (JEC) per ordenar-li treure el llaç per vulnerar la neutralitat política. Defensa que la sentència reconeix «la seva condició de Molt Honorable President de la Generalitat», tot i que qualifica de «recalcitrant i reiterada» la seva «actitud desobedient i la seva conducta persistent en l’incompliment de l’ordenat. Donada, a més, l’ostentació pública del fet desobedient».

Negar parcialitat 

La fiscalia rebutja «l’extensa exposició» de Torra que «qüestiona la imparcialitat de la JEC» i argumenta que tant les seves resolucions com les del Suprem «només tenen una finalitat que és una persecució política passant per alt qualsevol demostració de parcialitat». Per al ministeri públic, «la sentència recorreguda no té els defectes al·legats i se cenyeix a fets i aplicació del dret».

«No és possible afirmar que hi ha una predeterminació de la sentència [...], quan es conculquen de forma contumaç, obertament i reiteradament, unes normes d’exigència obligada per a la imparcialitat i neutralitat de les institucions en el procés electoral», assenyala la fiscalia.

Àrbitre electoral

Notícies relacionades

Salvador Illa: «A Catalunya no li aniria malament que ERC i Junts anessin un temps a l’oposició»

Un finançament que no convenç

Entre els arguments de Torra per oposar-se a la seva inhabilitació també figurava que una suposada vulneració de la seva immunitat parlamentària i que la JEC no és «competent per dictar les ordres que han donat lloc a la condemna per delicte de desobediència». Per a això acudeix a una sentència del Suprem del 2013, referida a les competències en matèria sancionadora de l’àrbitre electoral, «sense cap al·lusió al tema que ara es planteja», explica el ministeri públic.

Afegeix que, durant les eleccions generals, Cs va invocar acords anteriors de la Junta Electoral Central del 2017 sobre l’exhibició de llaços grocs, pancartes de presos polítics i estelades «que suposen una vulneració de la neutralitat política», criteri que va ser acollit per l’àrbitre electoral segons les competències que li reserva la Loreg. El seu article 19 li atribueix «resoldre les queixes, reclamacions i recursos que es dirigeixin d’acord a la present llei o amb qualsevol altra disposició que li atribueixi aquesta competència», durant el període electoral.