El delicte d'apologia del franquisme, a debat

Reprenent en part l’esperit d’una proposta socialista del 2017 per modificar la llei de memòria històrica, el Govern es planteja modificar el Codi Penal per introduir com a delicte l’apologia de la dictadura franquista. La idea neix amb el rebuig frontal de la dreta i no compta amb l’entusiasme de tota l’esquerra. Diverses personalitats opinen sobre aquesta qüestió.

José María ‘Chato’ Galante

Portaveu de la Coordinadora Estatal de Recolzament a la Querella Argentina. Membre de La Komuna Presos del Franquisme. Detingut quatre vegades als 70. En l’interrogatori, Billy el Niño

«Sí que cal tipificar aquest delicte. Però abans s’han d’haver jutjat els crims del franquisme. Si una sentència diu que va ser un règim criminal que va cometre sistemàticament crims contra la humanitat... immediatament sí que es pot considerar que fer apologia d’aquest règim pot ser un delicte. De la mateixa manera que ningú permetria una associació que faci apologia del crim de ‘La manada’, o de crims del terrorisme islàmic, ningú parlaria de llibertat d’expressió en aquests casos».

Luis Felipe Utrera-Molina

Advocat i fill del ministre franquista José Utrera-Molina. Representa la família Franco davant la justícia europea contra l’exhumació del dictador.

«Xocaria amb l’article 20 de la Constitució i el 10 de la Convenció Europea de Drets Humans [llibertat d’expressió]. Les jurisprudències del Tribunal Constitucional i del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) estableixen que les limitacions als drets fonamentals s’han d’interpretar sempre de forma restrictiva i favorable a l’exercici d’aquests drets. Si s’entén per apologia justificar o parlar positivament de Franco o del seu règim, això equivaldria a tipificar el delicte d’opinió, incompatible amb la nostra Constitució.

I a més, si algú fes apologia del franquisme amb la intenció d’incitar a l’odi, a la violència o per denigrar els que es consideren les seves víctimes, això ja té cabuda a l’article 510 del Codi Penal [delicte d’odi].

¿Què s’entén per apologia del franquisme? Si jo defenso la trajectòria política del meu pare en governs civils, o construint 10.000 vivendes a Sevilla per a gent amb escassos recursos, ¿és apologia? Tipificar com a delicte una cosa així obre un meló difícilment controlable. La demonització d’un personatge històric concret podria obrir el pas a la demonització d’altres personatges de la història, i ens portaria a una carrera perillosa».

Fausto Canales 

Fill d’un afusellat pel franquisme. Pioner en la reclamació d’exhumacions al Valle de los Caídos.

No s’ha de ficar dins el Codi Penal, perquè pot repercutir en la llibertat d’expressió. Em fastigueja molt quan s’enalteix el franquisme, però prefereixo que no sigui delicte si això ha de suposar que es retallin llibertats. Depèn molt de l’abast i la interpretació que tindria una figura com aquesta. Enaltir el franquisme és greu, per com ha repercutit en les persones i Espanya. Però dir «¡Viva Franco!» en un bar... no sé si és per prohibir-ho. Una altra cosa és fer apologia dels afusellaments, o negar la repressió, o promocionar tornar enrere.

Francisca Sauquillo

Jurista. Germana d’una víctima de la matança d’Atocha. Comissionada de la Memòria a Madrid amb l’alcaldia de Manuela Carmena.

La llibertat d’expressió s’ha de garantir... sempre que no inculqui la violència, la xenofòbia o el racisme. Si els que fan apologia del franquisme plantegen tornar a un Estat que va assassinar gent fins al final, sí que cal incloure-la en el Codi Penal. S’hauria de veure en quines condicions. No veig punible la mera expressió de la ideologia, però sí l’exaltació de la violència que comporta.

Xavier Arbós 

Catedràtic de Dret Constitucional. Universitat de Barcelona

No em sembla una bona idea per una raó d’oportunitat i una altra de jurídica. La primera: aquesta tipificació delictiva pot tenir un efecte rebot i convertir en víctimes els que expressen una opinió favorable a un règim que tots considerem odiós. Els convertiria, paradoxalment, en paladins de la llibertat d’expressió i donaria munició a l’extrema dreta. A més, fer això podria portar unes altres majories parlamentàries de diferent signe a convertir en delicte l’apologia d’altres règims.

La segona: aquesta mesura es podria trobar amb una qüestió d’inconstitucionalitat o un recurs davant el TEDH. Una sentència del Constitucional del 2007, sobre la llibreria nazi Europa de Barcelona, va considerar que la mera exaltació o record d’un episodi històric té cabuda en la llibertat d’expressió, que empara també les opinions incòmodes o desagradables, sempre que no s’exalti l’odi o es denigri les víctimes. I el TEDH va resoldre el 1998 un recurs sobre la difusió d’una defensa del mariscal Pétain, considerant que aquesta llibertat empara també les idees desagradables, xocants o molestes.

Perquè els hereus del franquisme no creixin, crec més efectiva l’educació i el compliment de la llei de memòria històrica.

Jordi Oliveras 

Advocat, vocal de Memòria Històrica del Col·legi d’Advocats de Barcelona.

En principi no ho ficaria en el Codi Penal. I si s’inclou ha de ser amb moltíssims matisos, ja que la llibertat d’expressió ha de prevaler. La clau està en si aquesta exaltació del franquisme implica una provocació a la violència. Però el simple fet d’exaltar el franquisme... Depèn de com es plantegi. Si és provocació a la violència, està en el Codi Penal. És una qüestió complicada des del punt de vista dels drets fonamentals. Tothom té dret a tenir opinions, per poc que ens agradin. Cal posar-hi uns límits, en el criteri que tot el que signifiqui exaltació de la violència no és permissible. Però el simple record del dictador... no ho tinc tan clar. No obstant, una modificació legislativa com aquesta requereix una reflexió molt més seriosa.

Ángel Bahamonde

Catedràtic d’Història Contemporània. Universitat Carles III. Expert en l’exili espanyol.

Ni sí ni no. Si es tracta de tipificar l’exaltació, estrictament entesa com a tal, en soc partidari. Però jo soc un liberal d’esquerres, i per a mi la llibertat d’expressió és sagrada. Si un acadèmic, un historiador, fa un treball el resultat del qual pondera el franquisme des del punt de vista econòmic, per exemple, ¿això és exaltació? El problema està en el respecte a la llibertat d’expressió.

Luis Castells 

Veterà antifranquista. Catedràtic d’Història Contemporània. Universitat del País Basc. Investigador de la Memòria i la Violència en la Transició.

Tota prohibició té un efecte ‘boomerang’: pot generar un clima de certa simpatia pel que està prohibit. La gent ha de conèixer amb exhaustivitat el que va ser el franquisme, però aquí és essencial l’educació. D’una prohibició en soc poc partidari: la prohibició de vegades encoratja. No és eficaç que el Govern legisli sobre una matèria que en realitat depèn més d’una qüestió educativa que d’elements punitius.

Pedro Corral

Escriptor expert en Memòria Històrica. Diputat del PP a l’Assemblea de Madrid.

Penso en què va fer l’historiador Gabriel Tortella en un article a ‘El Mundo’ que va titular «Izquierdas o siniestras»: seria introduir un delicte d’opinió en una democràcia. Recordo d’aquest article: «Jo comparteixo amb els socialistes la repulsa pel franquisme, contra el qual vaig lluitar i les presons del qual vaig conèixer, però això no ens dona dret a ficar a la presó els que no pensin com nosaltres».

Si no podran dir, com van reconèixer Javier Tusell i Tortella, que el ‘desarrollismo’ de la dictadura va propiciar la creació d’una classe mitjana i l’enfortiment d’Espanya com una potència econòmica... molts llibres d’història anirien a la picota. Tota la repulsa que puguis tenir pel franquisme no et pot convertir alhora en un petit dictador que persegueix qui no pensa com tu, com va fer el franquisme. Per molt que ens pugui disgustar algú que fins i tot defensi la repressió de la postguerra, o els afusellaments o la pena de mort durant el franquisme, caldrà pensar en la llibertat d’opinió que reconeix la Constitució.

El més antifranquista que es pot fer avui és reconèixer la llibertat d’expressió d’opinions que ens puguin semblar inacceptables.

Matías Alonso 

Notícies relacionades

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

Secretari de Memòria del PSPV- PSOE València. Coordinador del Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica del País Valencià.

Per descomptat, sí. És el que es dona en països democràtics a Europa des del final de la segona guerra mundial, en què es va produir una desnazificació. A Espanya, certs tipus de lleis, com la de la memòria històrica, si no hi ha un cos sancionador, no es compleixen. Per a mi, com a memorialista i com a familiar de víctimes, és essencial que la societat espanyola sàpiga que el feixisme és literalment dolent, perquè condueix a l’enfrontament, l’odi i la intolerància. L’Estat ha de fer saber que considera perversa aquesta ideologia i que és bel·ligerant contra ella.