CORRUPCIÓ.CAT

Quinze anys del 'cas 3%': del rumor a la certesa

La justícia ha provat amb escreix el cobrament de comissions que el Parlament «no va poder acreditar» el 2005

El saqueig del Palau, pel qual Millet només ha estat 38 dies a la presó, i la confessió de Pujol van certificar el 3%

lainz41918274 barcelona 05 02 2018   politica   felix millet  jordi montul180205111212

lainz41918274 barcelona 05 02 2018 politica felix millet jordi montul180205111212

3
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Especialista en política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

«Arriba l’hora d’investigar, per exemple, si tot el que es diu a Catalunya sobre la destinació del 3% dels diners de les obres públiques adjudicades anys enrere ha acabat influint en el gruix dels encofrats o en el nombre de prospeccions de l’obra del Carmel», va sostenir l’editorial d’EL PERIÓDICO el 24 de febrer del 2005. Aquell dia el Parlament acollia un ple per aclarir les causes de l’ensorrament de les obres del metro al seu pas pel Carmel  i corria el rumor –verbalitzat ja el 1998 per Josep Lluís Carod-Rovira– que CDC demanava comissions del 3% per obres públiques que adjudicava quan governava la Generalitat.

La sessió s’augurava tensa pel foc creuat entre el Govern del tripartit i l’oposició de CiU, però ningú s’esperava que aquell duel dialèctic entre el president Pasqual Maragall i el líder de CiU, Artur Mas, passaria a la història com la primera denúncia pública de l’entramat de corrupció que s’amagava darrere de les sigles de CDC.

«Vostès tenen un problema i aquest problema es diu 3%», va etzibar Maragall al grup convergent sense parpellejar. Mas, indignat, el va acusar d’haver perdut «completament els papers» i li va exigir que se’n retractés perquè, altrament, dinamitaria la reforma de l’Estatut. Maragall va rectificar immediatament, però Mas va interposar una querella per «injúries i calúmnies» que després va retirar a l’entendre que el president s’havia excusat.

Les sospites van conduir a la creació d’una comissió d’investigació per abordar les causes del succés del Carmel i analitzar si hi havia indicis de corrupció. Després de 28 sessions, 106 hores i 31 minuts, van tancar l’assumpte amb aquest incís en el dictamen: «Al llarg dels treballs de la comissió s’ha mantingut la profusió de comentaris i valoracions entorn d’un presumpte cobrament de comissions a canvi d’adjudicacions d’obres públiques a Catalunya que no s’ha pogut acreditar».

Però el fantasma del 3% va reaparèixer amb l’esclat del ‘cas Palau’ el 2009, les investigacions del qual va anar destapant aquest diari. Les indagacions sobre el saqueig del Palau de la Música van posar al descobert el pagament de comissions de la constructora Ferrovial a CDC a través de la institució cultural, i va revelar que les comissions no eren del 3%, sinó que podien arribar al 4%, «perquè Convergència demanava més diners», en paraules d’un Fèlix Millet que per aquest espoli només ha passat 38 dies entre reixes.

«Tot un aquelarre»

El Parlament es va conjurar per crear una altra comissió d’investigació que, aquesta vegada sí, va reconèixer «indicis suficients de causalitat entre obra pública adjudicada i el cobrament de comissions» a través del Palau de la Música. El tripartit va aconseguir tirar endavant les seves conclusions, però CiU va votar contra el dictamen i les va titllar de «delirants», fruit d’una «obsessió malaltissa i sense límits». Tot un «aquelarre», deien. L’Audiència de Barcelona va condemnar Millet, el president de la fundació, a nou anys i vuit mesos de presó; a Jordi Montull, mà dreta de Millet, a set anys i sis mesos; i a l’extresorer de CDC Daniel Osàcar, a més de quatre anys.

Notícies relacionades

El 2009 també es va conèixer el ‘cas Pretòria’, la trama de corrupció urbanística més gran a Catalunya, en la qual hi havia involucrats l’exconseller Macià Alavedra i qui fos secretari de Presidència Lluís Prenafeta, juntament amb càrrecs del PSC. Alavedra i Prenafeta van ser condemnats però van eludir la presó perquè la condemna no arribava als dos anys de presó.

El descrèdit de CDC va arribar amb traca final: la confessió de Jordi Pujol el 25 de juliol del 2014. La fortuna que ocultava a Andorra va provocar un terratrèmol polític i la justícia haurà d’aclarir si aquests diners provenien d’una herència o de negocis sospitosos de la família. El Parlament va obrir una altra comissió que va concloure amb la reprovació de l’expresident de la Generalitat, malgrat la negativa de CiU.