Delgado veu haver sigut ministra una «fortalesa» per ser fiscal general

Dolores Delgado venia amb les idees clares a la Comissió de Justícia que va corroborar els seus mèrits per ser la pròxima fiscal general de l’Estat. Decidida a defensar l’únic però que es pot posar al seu currículum, va optar per anar a totes: «Ser ministra hauria d’entendre’s com una fortalesa, no com una debilitat». I, veient que així no convencia el seu auditori, va canviar el plantejament: Si no confien en ella, que ho facin «en el sistema, en l’Estatut fiscal i, sobretot, en la Constitució».

La que previsiblement la pròxima setmana es convertirà en la tercera fiscal general de l’Estat va explicar que, com que un cop sigui elegida no podrà ser cessada pel Govern ni podrà ser reelegida, «no tindrà lligams» a l’hora de garantir la independència i autonomia fiscal.

Va ser bastant convincent, però els portaveus parlamentaris, de qui es va intentar guanyar la complicitat des del primer minut, apel·lant a una condició de servidors públics compartida, es van mostrar incapaços de veure un «enriquiment del currículum» en el fet que la pròxima fiscal general s’hagués presentat a les eleccions amb el PSOE i acabés de deixar de ser la ministra de Justícia.

L’ara diputat de Cs Edmundo Bal, que com a advocat de l’Estat va ser apartat del procés per la mateixa Delgado al no compartir l’acusació per sedició, va retreure al PSOE avançar «en el llindar del dolor democràtic. Fa una mica de por pensar en el seu nomenament. Vostè no és imparcial». Javier Ortega Smith, per Vox, va demanar que després de la seva designació «la fiscalia general es digui la fiscalia general socialista», pel seu «reconegut desprestigi» i tractar-se de la «proposta més contrària al principi d’idoneïtat».

A Luis Santamaría, del PP, ja només li quedava per dir que el nomenament està «tan vinculat al pacte d’ERC amb el Govern com l’escorpí al seu verí». I la va advertir que s’haurà d’abstenir de totes les causes que va conèixer com a ministra de Justícia, entre aquestes, el procés.

Delgado es va remetre, en aquest sentit, a la jurisprudència del Constitucional i del Suprem sobre les recusacions dels jutges per negar que pugui fer-se amb caràcter general: s’haurà de veure cas a cas i determinar si s’hi compleixen els supòsits d’abstenció. Amb els relatius al procés ho té difícil, perquè va abandonar Justícia presumint d’«haver guanyat» el judici, perquè la condemna va ser per sedició, com va avançar el diari.

Esbronc amb Vox

Els altres portaveus es van centrar en les seves particulars ‘obsessions’. Les portaveus de la CUP i d’ERC li van preguntar per la reforma de la sedició i l’actuació de la fiscalia al recórrer els permisos concedits als presos del procés, i la de Bildu, mare d’un condemnat d’Altsasu, es va centrar en suposades tortures emparades per l’Audiència Nacional, possibilitat negada taxativament per l’exministra. Vox va intentar es retirés la paraula a Bel Pozueta, però va acabar sent cridat a l’ordre per interrompre una companya.

Delgado, que es va felicitar perquè cap crítica es dirigís contra les seves propostes per a la fiscalia, va refusar pronunciar-se sobre «reformes legislatives que competeixen al poder legislatiu». I es va negar a entrar «en aquells procediments que estan en tramitació [com els disturbis que es van produir després de les sentencia del procés], per dues raons: la primera, perquè [per fer-ho] els hauria de conèixer, i la segona, perquè mereixen la reserva adequada que un fiscal té per obligació».

L’exministra, que s’havia presentat com «una funcionària de trinxera», sense horaris i que té com a objectiu el servei públic, va demanar «no reduir la fiscalia a una sospita permanent, perquè és injust per a qui tot el dia lluita contra el delicte». «Malament em coneixen els qui pensen que una servidora pública va trair uns principis que m’han portat fins aquí a la trinxera i als despatxos. Posaré al servei de la fiscalia tot el meu esforç per dotar-la de mitjans materials i humans», va assegurar. 

De ‘menes’ a canvi climàtic

Notícies relacionades

Dolores Delgado i els 2.553 fiscals

Un Poder Judicial dividit dona via lliure a Delgado

Delgado, que va explicar des de la seva experiència en el Tribunal Penal Internacional, on va exercir com a fiscal a partir del 2011 i va preparar la documentació de l’ordre d’arrest contra el mort dictador libi Moammar al-Gaddafi, al judici pels crims de la dictadura militar argentina, va procedir després a plantejar els canvis que s’han de preparar per a la fiscalia general. 

Entre aquests va esmentar la reforma de l’Estatut fiscal per aconseguir més autonomia dels fiscals respecte als seus superiors, perquè, va destacar, només ells són els responsables del cas al qual estan adscrits, i qualsevol instrucció ha de realitzar-se’ls amb absoluta transparència. Però també va mostrar la seva preocupació amb certs assumptes, com ara la violència masclista, els menors no acompanyats, dels quals va dir que «són només nens, i el canvi climàtic.