Un Poder Judicial dividit dona via lliure a Delgado

Com es temia, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) s’ha dividit a l’hora de valorar la designació de Dolores Delgado com a fiscal general de l’Estat. Un total de 12 vocals han avalat la seva designació, perquè compleix el requisit de ser jurista de reconeguda competència amb més de 15 anys d’experiència, però set li han negat la idoneïtat, un retret superior al que va rebre fins i tot l’antecedent més pròxim al seu cas: el 1986 a Javier Moscoso, exministre de la Presidència, el van votar sis vocals en contra.

En el cas de Delgado han sigut set els que han votat en contra de la proposta del president de l’òrgan de govern dels jutges, Carlos Lesmes, que precisament ha eliminat l’expressió «afirmació d’idoneïtat» per intentar evitar un enfrontament amb el Govern per segon dia consecutiu. Aquests vocals, tots ells elegits a proposta del PP, consideren que «no és idònia per exercir el càrrec de fiscal general», per haver passat directament del Ministeri de Justícia i fins aquest mateix dijous haver sigut diputada del partit en el Govern.

Recorden el proverbi ‘no n’hi ha prou que es faci justícia, sinó que és necessari que es vegi que es fa justícia’, per afirmar que l’aparença d’imparcialitat i la percepció que se n’ha de projectar a la societat queda compromesa amb Delgado, perquè les circumstàncies que l’envolten «creen una aparença de vinculació amb el Poder Executiu que no contribueix a la percepció de la independència de la institució, cosa que comporta, al seu torn, que les funcions constitucionals que ha de complir com a fiscal general de l’Estat estiguin exposades al risc que el poder executiu influeixi en les seves decisions».

Vots de matís

La majoria, els vocals proposats pel PSOE, així com Lesmes i dos dels que ho van ser pel PP, Ángeles Carmona i Rafael Fernández Valverde, que firmaran un vot concurrent, per matisar el seu suport, han declarat que l’exministra de Justícia compleix àmpliament el requisit dels 15 anys d’experiència, ja que només a l’Audiència Nacional en va estar 25. [Els fiscals creuen que Delgado s’haurà d’abstenir en els assumptes del procés].

En els últims temps els candidats que s’han vist en el mateix tràmit que Delgado l’han superat, amb un únic vot en contra, el de Concepción Sáez, que també ha anunciat un vot concurrent i a qui Delgado va nomenar gerent de la Mutualitat General Judicial mentre va ser al capdavant de Justícia. María José Segarra va sortir de la norma i va ser elegida per unanimitat.

L’intent del president del CGPJ d’ometre la referència a la idoneïtat que acompanyava aquests exàmens amb altres candidats per aconseguir una unanimitat més marcada davant la controvèrsia que va suscitar el seu nomenament no ha servit per evitar el voluminós nombre de vots en contra.

Fonts del Consell atribueixen la modificació al fet que pretenia repetir l’enfrontament amb la Moncloa que va suscitar la declaració institucional de la Permanent a l’afirmació de l’ara vicepresident segon del Govern, Pablo Iglesias, que la justícia espanyola havia sigut humiliada a Europa.

Antecedents

Ni tan sols Jesús Cardenal, proposat el 1997 per José María Aznar, va dividir com Delgado els vocals. Van recolzar unànimement la seva idoneïtat, però van mostrar la seva preocupació per «manifestacions» del candidat no conformes amb la Constitució. Es referien a la ‘Memòria de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia del País Basc’ del 1994, en què Cardenal havia parlat de la «mediocritat ètica» de la societat al reflexionar sobre els plans per facilitar els divorcis, o reconèixer les parelles homosexuals, segons informa Efe.

Amb Moscoso, els vocals es van dividir en 13 vots a favor, sis en contra i un en blanc, i a Leopoldo Torres, que el 1990 va deixar la militància socialista per succeir-lo al capdavant de la fiscalia, el van recolzar 14 vocals. L’elecció, el 1992, d’Eligio Hernández, amb només 11 vots a favor d’un total de 18, va ser més controvertida. El seu mandat de dos anys va ser molt qüestionat per la seva actuació davant els casos de corrupció que afectaven el PSOE; va deixar el càrrec uns dies abans que el Tribunal Suprem declarés il·legal el seu nomenament per no arribar als 15 anys d’exercici efectiu com a jurista.

Polèmica amb Villarejo

El següent pas amb Delgado serà que passi l’examen de la Comissió de Justícia al Congrés, on podrà escoltar els portaveus d’altres partits. El PP i Vox, molt crítics amb la seva designació, fins i tot han presentat querelles en contra seu. Més tranquil·la pot estar ara amb Unides Podem o ERC, malgrat que en el seu moment van demanar la seva dimissió com a ministra per la seva relació amb l’excomissari José Manuel Villarejo.

Notícies relacionades

Xoc entre el Govern i el CGPJ per unes paraules d'Iglesias

Els fiscals creuen que Delgado s'haurà d'abstenir en els assumptes del procés

«El que toca Villarejo taca, i com més lluny estigui el que ha tocat Villarejo de la vida política, millor», va dir el 2018 el líder del partit morat i ara vicepresident segon del Govern, Pablo Iglesias. «Crec que la senyora Delgado, com qualsevol funcionari públic, mereix una oportunitat (per) demostrar que efectivament la Fiscalia actua amb principis d’autonomia i respectant la legalitat vigent», va matisar aquest dimarts a Antena 3.

Gabriel Rufián, portaveu parlamentari d’ERC al Congrés el 2018, va considerar que Delgado hauria de dimitir, «com qualsevol company de Villarejo». «No es pot jutjar algú abans que comenci a exercir el càrrec», ha dit ara als mitjans de comunicació.