POLÈMICA JUDICIAL

La fiscalia retreu al Govern els «permisos generalitzats» als presos del procés

En un informe rebutja la sortida de Jordi Sànchez i reclama una «aplicació restrictiva» de l'article 100.2

La fiscalia retreu al Govern els «permisos generalitzats» als presos del procés
2
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La fiscalia ha acusat el Govern de la Generalitat d’aplicar «un tercer grau encobert» en els seus «permisos generalitzats» als líders independentistes presos. El fiscal es refereix així a les sortides de la presó aprovades en virtut de l’article 100.2 del règim penitenciari que permet a cinc dels nou dirigents independentistes sortir de la presó per anar a treballar i fer voluntariats. Segons la seva opinió, l’autoritat penitenciària ha argumentat que aquest sistema de semillibertat «és una manera de complir la pena», recordant «que és un anomalia que els presos i preses polítiques siguin a la presó», fet que posa en «evidència» que l’«excepcionalitat exigida per aplicar aquest article s’ha convertit en una generalitat».

La fiscalia ha expressat d’aquesta manera al jutge de vigilància penitenciària la seva oposició a les sortides per treballar i fer voluntariat que la junta de tractament de la presó de Lledoners va autoritzar a l’expresident de l’ANC Jordi Sànchez i retreu a la Generalitat la seva intenció d’estendre la flexibilització del règim penitenciari a tots els dirigents independentistes presos, quan és una mesura «restrictiva». Fa uns dies, el fiscal ja es va oposar a l’aplicació del 100.2 a Jordi Cuixart.

Demana una «interpretació restrictiva» de l’article 100.2

La fiscalia recorda que hi ha tres graus a l’hora de classificar un reclús i rebutja que el 100.2 sigui un grau «intermedi» per accedir al tercer grau ni una modalitat de classificació. Aquest article, afegeix l’informe fiscal, és una mesura «excepcional» i per això exigeix una «interpretació restrictiva», ja que és un requisit imprescindible que el programa de tractament de l’intern no pugui executar-se de cap altra manera i que «estigui relacionat amb l’etiologia delictiva, i no pot servir per fonamentar-lo activitats que puguin portar-se a terme al mateix centre penitenciari».

En el seu escrit precisa que el tractament penitenciari es configura com «el conjunt d’activitats directament dirigides a la consecució de la reeducació i reinserció social» dels presos que compleixen condemnes. En aquest sentit, destaca que Sànchez va ser condemnat a nou anys de presó per sedició, per la qual cosa el programa de tractament d’acord amb aquest delicte «hauria de tenir per objecte ensenyar a respectar la llei, que només es pot aconseguir allò que es desitja utilitzant els mecanismes legalment establerts en la normativa que regeix el nostre estat social i democràtic de dret», lleis que a «tots ens vinculen i que són aplicades pel Poder Judicial a través de les seves resolucions».

Notícies relacionades

L’informe incideix que «un govern autònom no pot transformar l’estructura de l’Estat i plasmar-ho en un text legal fora dels cursos jurídics de reforma», no estant Jordi Sànchez «per voler transformar» aquestes estructures, «fi totalment legítim i respectable», sinó «voler-ho fer fora dels cursos legals establerts». El fiscal remarca que l’intern presenta, junt amb factors positius, altres que no ho són tant, com «la falta de reconeixement del caràcter delictiu de la seva conducta i l’assumpció de la responsabilitat, ja que, al seu entendre, només quan s’assumeix aquesta situació, «el perill de recaiguda en altres episodis delictius s’allunya de manera rotunda». El ministeri públic rebutja també que el voluntariat pugui formar part del tractament d’una persona que va cometre un delicte contra l’ordre públic. 

Tot i que l’informe es refereix al cas de Jordi Sànchez, també han sortit de la presó en aplicació de l’article 100.2 Jordi CuixartCarme Forcadell, Dolors Bassa i, aquest mateix dijous, Quim Forn