Fascinació pel Robin Hood del segle XXI

L’autora i directora Carol López (Germanes, L’any que ve serà millor, Família (im)possible) torna al Lliure per explorar un cas que va sorprendre el món: l’assassinat del CEO de UnitedHealthcare Brian Thompson, el desembre del 2024. El jove enginyer de 26 anys Luigi Mangione el va matar com a protesta contra un sistema de salut corrupte que denega cobertura mèdica a molts pacients. Després de la seva detenció es va trobar un manifest en què acusava les companyies d’assegurances de "parasitàries" i "corruptes" perquè no han deixat d’enriquir-se mentre l’esperança de vida en un país els habitants del qual paguen tant en assegurances mèdiques deixa molt a desitjar. Per a la majoria el jove assassí es va convertir en una mena de Robin Hood modern que ara López porta a escena amb Manifest Mangione. S’estrena demà a l’Espai Lliure interpretat per vuit exalumnes de l’Institut del Teatre elegits en un càsting a què es van presentar 60 persones.

Judith Forner Gallardo, Asier Gilabert Ibáñez, Arnau Guillén Carulla, Fidel Pallerols Rossell, Élida Pérez Lucena, Alba Roldán Gil, Andrea Sánchez Sos, Carlos Ulloa Marín interpreten un munt de personatges sense canviar de vestuari –tots van amb vestit i corbata, com homes de negocis–, com per art de màgia, en un joc que s’ha convertit en natural després d’hores de treball, com ha pogut comprovar El Periódico, que ha acudit a alguns assajos.

"Crítica" i "radiografia"

"Quan em van proposar fer un projecte amb estudiants de l’Institut del Teatre al Lliure, Mangione era viral. La majoria el veia com un heroi. La fascinació per ell donava per fer una nova creació teatral". A més, el seu delicte és especial. "El seu crim és una crítica al sistema. La violència que provoca el sistema sanitari nord-americà contra els seus clients és extrapolable a altres coses. ¿Què ens impulsaria a cadascú a agafar una arma i cometre un acte com aquest? Amb tot aquest còctel molotov hem fet un collage que és una radiografia del sistema que destrossa l’ésser humà".

En aquesta ficció basada en fets reals la directora ha treballat igual que en creacions anteriors a partir d’una idea que ha anat cuinant a la sala d’assaig, amb idees clares i molta paciència. "La diferència amb altres peces meves és que aquí el context social i polític és d’un altre país i no em queda una radiografia de la gent catalana burgeseta sinó una altra cosa", apunta López.

Notícies relacionades

Liceu Opera+ avança cap a un estríming de cine

"Les xarxes no fan por, sinó l’ús que se’n fa"

En els assajos els joves intèrprets s’entreguen, pregunten, corregeixen, repeteixen però no s’hi noten nervis. La directora ha estructurat Manifest Mangione a partir de dues premisses. Primer, que Luigi Mangione no existís com a personatge sinó com a símbol. "Cada cop que un dels personatges es posa una dessuadora negra es converteix en ell o algú que, com ell, reivindica alguna cosa o cometrà un acte terrorista o violent". Segon, que tots els actors poguessin canviar de personatge sense necessitat de cap canvi de vestuari o de res. "Crec que ho hem aconseguit".

Élida Pérez i Carlos Ulloa, dos dels intèrprets, comenten que el projecte és summament interessant. "Treballar al Lliure és una oportunitat molt maca. I abordar un tema actual, real i ficcionat ens toca".