La caixa toràcica de Raphinha

A batzegades arriba el Barça a aquest constitucional i catòlic pont com a líder de la Lliga. A cops de pit, que és el que li agrada al soci culer, sempre tan al límit com el president i la junta directiva que gestionen el seu club. A empentes de realitat, amb aquesta nova casta blaugrana que se serveix de bon futbol amb pilota i sense i de sobredosi emocional quan s’enfronta a un equip com l’Atlètic de Madrid. Gairebé al paroxisme van arribar els 45.000 espectadors que, gràcies a Deú i a l’empenta informàtica, es van poder deixar la veu i l’ànima al Camp Nou. Venien enfadats pel que havia passat amb les entrades el cap de setmana passat, però entregats a una causa que ja comença a apuntalar Flick i els seus jugadors.

Els que es pelaven de fred a la llotja poc o res tenien a veure amb els que es van faixar davant els matalassers, conscients que ho poden tot quan s’omplen de futbol i la infermeria es buida. L’onze titular, amb Raphinha i Pedri com a faedors de l’èxit, es va reconvertir en una altra alineació resistent i solidària en què es va aparcar la glòria a favor de l’heroica.

Tots a una

Notícies relacionades

Un Espanyol nul s’estavella i el Sant Andreu frega la gesta

Sense entrades… i un pèssim càtering

El guionista d’aquest partit va escriure com l’especialista Lewandowski llançava un penal a l’estació de metro de Collblanc i Dani Olmo marcava un gol que no va celebrar per una luxació a l’espatlla que va patir després de la rematada. Però també va relatar que Pedri és un cervell que, a més de repartir joc, el calma i el redreça. Que els onze que van acabar el partit, suplents gairebé tots, van ser un. I que hi ha un jugador a qui fa un parell d’anys van voler fer fora que s’aixafa la caixa toràcica quan marca un gol. Que estira la samarreta, apunta a l’escut i fa aixecar el públic. Aquest s’entregava al líder, a l’home que consolava un Hansi Flick abatut i enfadat fa tan sols uns dies i el que es considera un pesat per als seus companys. Els empeny, els renya, els felicita i els sosté. És un pulmó pel qual tots respiren.

Per a Simeone, Raphinha mereixia l’última Pilota d’Or. Per a la parròquia blaugrana, n’hi ha prou de tenir-lo per adorar-lo.