Forcadell i Bassa surten de la presó per cuidar familiars grans

L’expresidenta del Parlament Carme Forcadell ha sortit aquest matí de la presó de Mas d’Enric del Catllar (Tarragona) per dur a terme tasques de voluntariat i cuidar la seva mare, d’edat avançada. Hores després, al migdia, ha sigut Dolors Bassa la que ha pogut abandonar la presó de Puig de les Basses, en el seu cas per atendre un familiar ancià.

El passat 12 de febrer, la junta de tractament de Mas d’Enric va acordar permetre a Forcadell sortir de la presó diversos dies a la setmana per fer aquestes activitats mitjançant l’aplicació de l’article 100.2 del reglament penitenciari.

En concret, el pla de sortides previst per la junta de tractament permet a Forcadell abandonar la presó un total de tres dies entre setmana, a raó de nou hores diàries, inclòs el desplaçament d’anada i tornada al centre penitenciari.

L’expresidenta del Parlament i de l’ANC, condemnada a 11 anys i mig de presó pel Tribunal Suprem, ha aconseguit beneficiar-se del 100.2 després d’entregar la documentació pertinent al centre penitenciari que acredita que a les sortides que li concedeixin durà a terme tasques de voluntariat i es farà càrrec de la seva mare.

En les últimes setmanes la junta de tractament de la presó de Lledoners (Barcelona) també ha acordat flexibilitzar el règim dels Jordis: l’expresident de l’ANC podrà sortir tres dies a la setmana i cinc el líder d’Òmnium Cultural, per anar a treballar i participar en activitats de voluntariat.

Notícies relacionades

Puigdemont confia que Sánchez obtingui l’oficialitat del català a la UE

Menors migrants es neguen a sortir de les Canàries per la lentitud del procés

Així mateix, l’exconseller d’Interior Joaquim Forn i la de Treball Dolors Bassa podran sortir de la presó per anar a treballar i a cuidar-se de familiars, una vegada que les presons on compleixen condemna pel procés –Lledoners i Puig de les Basses, respectivament– van acordar la passada setmana aplicar-los l’article 100.2.

El 100.2 el proposen les juntes de tractament de les presons –integrades per juristes, psicòlegs, educadors socials, metges i mestres– i els eventuals recursos s’esgoten a l’Audiència de Barcelona, a diferència de la classificació penitenciària, en què l’última paraula la té el tribunal sentenciador.