Sánchez i Casado s'atrinxeren en el 'no'

Pedro Sánchez i Pablo Casado continuen cavant a les seves respectives trinxeres, allunyats d’una entesa que és imprescindible per desbloquejar les grans reformes pendents, però que sembla impossible almenys fins que les eleccions gallegues i basques, del 5 d’abril, puguin obrir un horitzó diferent. Fins aleshores, les expectatives d’arribar a acords són inexistents. El que passi després ho definiran en bona mesura els resultats dels comicis. En el ‘mentrestant’ només hi ha retrets mutus i bloqueig. L’hora i mitja de conversa que van mantenir tots dos dirigents aquest dilluns a la Moncloa va servir per constatar que no hi ha opcions de trobada. El líder del PP va oferir al president el seu recolzament a canvi que el Govern assumeixi les polítiques dels conservadors. És a dir, adeu al diàleg amb Catalunya, adeu a les pujades d’impostos  i mantenir la reforma laboral. Aquesta esmena a la totalitat va servir a l’Executiu per lamentar que els conservadors es tanquin en el «negacionisme» i per acusar-los d’utilitzar els òrgans constitucionals pendents de renovar com a «ostatges» polítics.

A ningú se li escapa que la trobada arribava amb unes perspectives d’èxit sota mínims. Sánchez va convocar Casado quatre dies després que el ‘lehendakari’, Íñigo Urkullu (PNB), i el president gallec, Alberto Núñez Feijóo (PP), avancessin els comicis autonòmics per a l’abril, cosa que prefigurava un clima més de confrontació que d’entesa. 

I així va ser. Uns 45 minuts després que acabés la reunió i quan els periodistes continuaven esperant la roda de premsa de Casado, el Govern va distribuir un comunicat en el qual acusava el PP d’instal·lar-se en el bloqueig. Quan el conservador va sortir va mirar de desmuntar aquest argument. Va al·legar que el seu partit està disposat a arribar a grans acords, però els va condicionar que Sánchez trenqui la taula de diàleg amb Catalunya, «inhabiliti» Quim Torra, no modifiqui el delicte de sedició, no nomeni Dolores Delgado fiscal general i assumeixi les línies econòmiques del PP: mantingui la reforma laboral i no augmenti la pressió fiscal. Al Govern li va semblar un despropòsit només capaç d’algú que no assumeix que va perdre les eleccions. 

Òrgans constitucionals

Casado afirma que Sánchez s’ha «radicalitzat» al recolzar-se en ERC i Bildu per a la investidura i, ara, segueix allà instal·lat per garantir-se uns Pressupostos que li permetrien, va subratllar, seguir almenys «tres anys» a la Moncloa. Va assegurar que, si el president torna a la «moderació i la centralitat», trobarà un PP disposat a col·laborar. «No puc limitar-me a la crítica i quedar-se de braços plegats durant uns mesos o diversos anys», ha afegit mirant de ressaltar la seva mà estesa. 

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Per al Govern, Casado no està sent generós ni ofereix solucions, sinó que es tanca en el bloqueig i utilitza com a «ostatges» els òrgans constitucionals pendents de renovació: el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), el Tribunal de Comptes, el Defensor del Poble i CRTVE, entre d’altres. Per actualitzar aquests organismes és necessari obtenir una majoria de dos terços al Congrés (210 vots), és a dir, que Sánchez està obligat a negociar amb el PP, perquè no hi ha alternativa. El mateix passa per a la reforma de les pensions o el model de finançament autonòmic. 

L’Executiu no va explicar com s’emprendran totes aquestes reformes després del naufragi de la reunió ni es va mostrar disposat a canviar la seva política amb Catalunya a canvi del recolzament del PP. Al contrari. La portaveu governamental i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va reafirmar el compromís amb la taula de diàleg entre el Govern i la Generalitat. «Casado no té cap solució per a Catalunya», es va queixar.