03 des 2020

Anar al contingut

nous nomenaments

El CGPJ i els altres òrgans institucionals que han de renovar el PSOE i el PP

El Govern de coalició necessita el recolzament de Casado per canviar els càrrecs que ja han caducat o caducaran en els pròxims mesos

El Periódico / Agencias

GRAF8756. MADRID, 07/01/2020.- El líder del Partido Popular, Pablo Casado (i), felicita a Pedro Sánchez que logró este martes la confianza de la Cámara Baja para un nuevo mandato como presidente del Gobierno, al lograr una estrecha mayoría de 167 votos a favor, 165 en contra y 18 abstenciones. EFE/ Juan Carlos Hidalgo

GRAF8756. MADRID, 07/01/2020.- El líder del Partido Popular, Pablo Casado (i), felicita a Pedro Sánchez que logró este martes la confianza de la Cámara Baja para un nuevo mandato como presidente del Gobierno, al lograr una estrecha mayoría de 167 votos a favor, 165 en contra y 18 abstenciones. EFE/ Juan Carlos Hidalgo / Juan Carlos Hidalgo (EFE)

El president del Govern central, Pedro Sánchez, i el líder del PP, Pablo Casado, tenen previst parlar aquest dilluns en la seva reunió de la Moncloa del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), en funcions des del desembre del 2018, però tenen ‘en cartera’ la renovació total o parcial d’una altra desena d’òrgans institucionals el mandat dels quals ha caducat o caducarà en els pròxims mesos. Tal és el cas del Tribunal Constitucional, el Consell d’Administració de Ràdio Televisió Espanyola (RTVE), el Defensor del Poble i la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC).

En l’acord firmat pel PSOE i Unides Podem per a la conformació del Govern de coalició, els dos partits es van comprometre a buscar acords parlamentaris de consens amb l’objecte d’aquestes renovacions, prioritzant els principis de «mèrit, capacitat, igualtat, paritat de gènere i prestigi professional».

I és que per a algunes renovacions es necessita el concurs del PP, perquè altrament estaran abocades al fracàs. Així passa amb el CGPJ i el TC, els integrants del qual han de comptar amb el recolzament de tres cinquenes parts del Congrés o, el que és el mateix, 210 diputats. El PSOE i Unides Podem només sumen 155 escons, a 55 de la majoria qualificada que exigeixen aquestes renovacions i, d’entrada, no es preveu que ni Vox ni Ciutadans entrin a negociar.

Composició del CGPJ

Aquest dimecres, en la primera sessió de control al Govern al Congrés, Sánchez va oferir mà estesa a Casado per arribar a acords, entre els quals va citar la renovació de l’òrgan de govern dels jutges, un dels assumptes que previsiblement sortirà en aquesta primera cita de tots dos a la Moncloa després de la proclamació del socialista com a president del Govern.

El mandat del CGPJ, que dura cinc anys, va caducar el desembre del 2018. Llavors, el PP, el PSOE i Podem van arribar a pactar per a la seva Presidència al magistrat del Tribunal Suprem Manuel Marchena, però aquest va acabar renunciant a la seva candidatura després que es filtrés un whatsap del popular Ignacio Cosidó presumint que, amb aquest jutge al capdavant del CGPJ, es podria controlar la Sala Segona de l’alt tribunal «des del darrere».

El CGPJ el componen 20 vocals, de les quals dotze són magistrats i jutges i uns altres vuit són juristes de reconeguda trajectòria proposats pels partits, i entre ells elegeixen el president, un magistrat que alhora presidirà el Tribunal Suprem. La meitat dels 20 vocals es voten al Congrés i l’altra meitat al Senat, a raó de sis jutges i quatre juristes a cada Cambra.

Renovació del Tribunal Constitucional

També està pendent la renovació dels quatre membres dels 12 que conformen el TC que correspon elegir al Congrés, amb un mandat de nou anys que va concloure el novembre passat. A l’agost, el president de l’Alt Tribunal, Juan José González Rivas, ja va comunicar a la presidenta de la Cambra, Meritxell Batet, que havia d’iniciar aquest procediment.

Altres de les renovacions que ha de resoldre el Congrés és la dels vocals de la Junta Electoral Central (JEC), que es renova amb cada legislatura, concretament en els 90 dies posteriors a la constitució de les Corts, que, en aquest cas, va tenir lloc el 3 de desembre.

L’òrgan que actua com a àrbitre de les eleccions el componen 15 vocals: vuit magistrats del Tribunal Suprem elegits per sorteig, cinc catedràtics proposats pels grups i nomenats pel Congrés, i uns altres dos membres nats que no tenen vot. Després de rebre l’aval d’idoneïtat de la Comissió de Nomenaments del Congrés, la Mesa de la Cambra informa el Govern perquè procedeixi a designar-los formalment com a vocals mitjançant reial decret.

Consell d’Administració de RTVE 

El Govern també ha de renovar el Consell d’Administració de RTVE, reactivant el concurs públic que va començar l’agost del 2018 i que es va congelar el març de l’any passat, amb la convocatòria d’eleccions d’abril. Els 20 aspirants a dirigir RTVE hauran de passar per la Comissió de Nomenaments del Congrés i el Senat. Entre ells s’elegiran els 10 membres del Consell (sis al Congrés i quatre al Senat). Tots necessiten un suport mínim de dos terços de la Cambra en primera volta (almenys 233 diputats) i, en el seu defecte, majoria absoluta (176 diputats) en una segona votació, amb un aval de quatre grups parlamentaris. El president del Consell s’elegeix a la Cambra Baixa, d’entre els 10 membres directius i amb el mateix sistema de votació.

Un altre dels organismes a renovar és el Defensor del Poble, un càrre que el socialista Francisco Fernández Marugán exerceix en funcions des de fa dos anys i mig. L’exalcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, i l’exministre socialista Ángel Gabilondo han sonat com a possibles recanvis. Es necessita que la Comissió Mixta (Congrés-Senat) de Relacions amb el Defensor del Poble proposi un nom i que tres cinquenes parts del Congrés li doni suport (210 vots). Un resultat que ha de ratificar el Senat en un termini màxim de 20 dies.

En l’àmbit econòmic, els nomenaments que amb més urgència ha d’emprendre el nou Govern es troben en la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), en què el seu president, José María Marín Quemada, la seva vicepresidenta, María Fernández, i tres consellers, dirigeixen l’organisme amb el mandat ja complert i sense possibilitat de reelecció. Els seus substituts seran nomenats pel Consell de Ministres, a proposta de la ministra d’Economia, Nadia Calviño, després d’haver passat un examen davant de la comissió del ram al Congrés. La Cambra baixa tindrà opció de veto a aquests nomenaments per majoria absoluta.

President de l’Airef

Un altre mandat que caduca aquest mes és el del president de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), càrrec que fins al gener ocupava l’ara ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá. En aquest cas, és la titular d’Hisenda, María Jesús Montero, la que ha de proposar un nom, que ha de tenir l’aval de la majoria absoluta de la comissió del ram al Congrés. En cas contrari, n’hi hauria prou amb una majoria simple, però en aquesta ocasió de la Comissió d’Hisenda del Senat.

Ja al juliol culminarà el treball Jaime Ponce al capdavant del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), el fons que va pilotar el rescat al sector financer i responsable últim de Bankia. En aquest cas, el candidat proposat per la ministra d’Economia haurà de presentar les seves credencials davant del Congrés, però no necessita aval parlamentari perquè el Govern pugui formalitzar el seu nomenament.

Finalment, a finals de novembre caducaran els mandats del president de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), Sebastián Albella, i de la seva vicepresidenta, Ana María Martínez-Pina, tot i que en aquest cas poden ser renovats per un altre mandat. Tant el PSOE com Unides Podem, avui en el Govern, es van oposar llavors al seu nomenament per part del Govern de Mariano Rajoy, que els va pactar amb Ciutadans.