ERC i PSC fugen del fantasma del tripartit

La imaginació en política, a diferència de la set de venjança, no abunda. Si l’ERC d’Oriol Junqueras va fer un salt endavant, en unes eleccions, les del 2012 –convocades per Artur Mas per aconseguir la majoria absoluta en solitari– gràcies a la identificació de CiU amb el PP, ara són els hereus de CDC els que proven de tombar la truita anunciant l’adveniment d’un nou tripartit, és a dir, d’un pacte entre ERC i el PSC. Davant d’això, les dues forces progressistes ja han iniciat una maniobra de descartar-se recíprocament que si bé encara no ha arribat fins a la porta de cap notari, sí que pretén ser taxatiu.

Els republicans ja van començar fa uns mesos aquesta espècie de conjur, si bé de manera sibil·lina. El vicepresident Pere Aragonès va apostar, per quan es fes pública la sentència de l’1-O, per un Govern de concentració dels socis actuals amb la CUP i els comuns.

Esquerra assisteix amb una certa desesperació al fet que els anuncis d’un futur pacte entre els republicans i els socialistes troben un públic més permeable que, per exemple, el fet que JxCat donés la presidència de la Diputació de Barcelona al PSC.

Línia vermella 

Potser per això, el mateix Aragonès ja ha passat a una segona fase que ha sigut el de descartar sense embuts qualsevol pacte electoral amb Miquel Iceta. La raó al·legada, sobretot, és una, que els socialistes del 2020, a diferència dels del 2003 i els del 2006, no defensen l’autodeterminació.

I per si el desmarcatge fos encara massa ambigu, i al caliu de les enquestes, els republicans reconeixen que el més factible seria repetir Govern amb els postconvergents, però, volen, accedint a la presidència. I tot això malgrat la mútua i pública hostilitat.

¿És sincera l’abjuració del PSC que fa ERC? «No hi ha cap motiu que ens permeti pensar en un pacte», apunta una font, i afegeix que les relacions «són millors amb el PSOE que amb el PSC». Hi ha, fins i tot, motius personals. El líder d’ERC, Oriol Junqueras, està més que dolgut amb Iceta per les seves opinions sobre el seu empresonament i per assenyalar que ell, a Lledoners, no hi ha d’anar a fer res. El mateix Junqueras ho va explicar ahir en una entrevista emesa ahir per La Sexta. «Una cosa és dialogar i l’altra governar amb qui fa el possible per retenir-te a la presó», va apuntar.

A la seu del carrer de Calàbria al·ludeixen a un altre punt. ERC vol créixer, la famosa ampliació de la base, i això passa per guanyar quota de vot als feus dels socialistes, els de l’Àrea Metropolitana. Ho va indicar ahir Aragonès: «Aquestes eleccions van d’ERC o el PSC». 

I com a prova del nou que l’eventual pacte no té cap aparença de convertir-se en realitat, ERC encara apunta que, malgrat haver pactat la investidura de Pedro Sánchez, el PSC no va donar cap cop de mà als republicans ni amb els pressupostos –tampoc era necessari, gràcies als comuns– ni en el debat en comissió de la llei Aragonès –en què aquesta ajuda hauria resultat decisiva–.

Diversos fronts

Iceta sap que l’ombra del tripartit serà el gran tema de campanya dels postconvergents. «No només de JxCat. També del PP i Cs. Serà que no tenen cap altra cosa a dir», va assenyalar. El candidat socialista considera que el seu projecte i el d’ERC són «incompatibles», ja que ni els republicans renunciaran a l’autodeterminació ni els socialistes la permetran. El PSC centrarà la seva campanya a erigir-se com l’«única alternativa» real al procés, després de la inesperada i estèril victòria de Ciutadans. «Les eleccions aniran de si segueix el procés o canviem el rumb». 

Notícies relacionades

El Govern té un pla b amb reserves de gasoil per si hi ha una altra apagada

Només quatre empreses s’han interessat pels crèdits del Govern

Iceta valora que si hi ha una majoria independentista no hi ha res a fer perquè JxCat i ERC reeditarien el seu matrimoni de conveniència.

Els comuns, hereus de l’ICV dels tripartits, són els que s’han mostrat més partidaris de repetir el Govern a tres. Volen un govern amb un programa d’esquerres i que obri una nova etapa. «No tenim una fórmula prefixada. Les majories de canvi i de progrés poden tenir combinacions múltiples», apunten.