El Govern demana als Ajuntaments que s’adhereixin al Pacte Nacional per la Llengua

La proposta legislativa que ha fet arribar el Govern consta de deu punts. A més de l’adhesió al Pacte Nacional per la Llengua, l’Executiu insta els consistoris a designar un regidor com a responsable de liderar la política lingüística, a elaborar un pla municipal per donar un impuls a la llengua i a crear una «un espai estable de coordinació entre l’Ajuntament, el Consorci per a la Normalització Lingüística, entitats i persones de l’àmbit associatiu, educatiu, cultural, econòmic, esportiu o sanitari, per abordar conjuntament els reptes locals de la llengua».

La moció també acorda «garantir que el personal de l’Administració pública i el subcontractat tinguin el coneixement adequat del català» i reclama «identificar els àmbits deficitaris quant a l’ús de la llengua i al compliment de la normativa lingüística en l’àmbit de l’Ajuntament» per poder «corregir la situació». És a dir, que els ens locals siguin els primers a fer ús correcte de la llengua com a exemple cap a la ciutadania.

La importància del municipalisme

El conseller Vila ha insistit des de la seva arribada a la conselleria en què reforçar el municipalisme és clau per a una bona política lingüística, al tractar-se de l’administració més pròxima i accessible per a la ciutadania. En la mateixa línia, el juny passat les quatre entitats municipalistes que representen el conjunt de municipis catalans (947) van urgir els alcaldes a impulsar el català des dels seus consistoris.

En aquell acte, organitzat per Òmnium, la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), l’Associació de Municipis i Comarques de Catalunya (ACM), l’Associació de Micropobles i l’Associació de Municipis per la Independència van reclamar una estratègia comuna als alcaldes per a la llengua i van pressionar plantejant algunes de les mesures que el Govern ha recollit i ha posat ara a sobre de la taula, com la designació d’un responsable de política lingüística a cada Ajuntament.

La missiva que ha remès l’Executiu aquesta setmana als regidors situa de nou els consistoris en un «paper clau» per a l’impuls del català i recorda la necessitat d’incorporar-lo en els àmbits més quotidians: des del transport públic i les festes populars fins a les escoles bressol o els centres per a joves i grans. «En el disseny i l’execució de les polítiques municipals és important mantenir sempre una mirada lingüística transversal que garanteixi els drets de tots», remarca la carta.

Un pacte sense ampli consens

Notícies relacionades

Feijóo acusa el Govern de posar-se «de perfil davant els incendis» i demana un «canvi de valors»

El Govern arrenca el curs amb gestos als seus socis i la incertesa de si hi haurà pressupostos

En el pla polític, la iniciativa va néixer amb vocació de reunir totes les forces, però només compta amb el suport del PSC, ERC i els Comuns. Junts i la CUP es van despenjar al considerar-lo ‘insuficient’, ja que, entre altres qüestions, no preveu una estratègia davant una eventual sentència que imposi un 30% de castellà a les aules. Els populars tampoc van voler participar, malgrat ser convidats, al considerar que era un acord «contra el castellà».

Davant la falta d’un front polític ampli, el Govern busca reforçar l’impuls del català més enllà de les sigles, un altre dels motius que el porta a posar l’accent en el municipalisme, des dels pobles més petits fins a les capitals. La incògnita és si els Ajuntaments governats per partits que van rebutjar el pacte –especialment els de Junts, amb majoria al mapa municipal– es desmarcaran també de la iniciativa o si, per contra, optaran per desplegar-la als seus municipis.