L'advocat Gonzalo Boye haurà d'indemnitzar Emiliano Revilla pel seu segrest a mans d'ETA

L’Audiència Nacional ha acordat fer «efectius els embargaments» i «aprofundir en la investigació patrimonial» de l’advocat Gonzalo Boye perquè s’executi el pagament de la indemnització que li va ser imposada al ser condemnat pel segrest  a mans d’ETA  de l’empresari Emiliano Revilla el 1988. El tribunal ha adoptat aquesta decisió en una interlocutòria en la qual rebutja que la reclamació de la indemnització per part de Revilla hagi prescrit.

La resolució sobre l’advocat de Carles Puigdemont i Quim Torra, que ha avançat ‘Eldiario.es’ i a la qual ha tingut accés Efe, ha comptat amb el vot discrepant d’un dels cinc magistrats que la subscriuen, Ramón Sáez Valcárcel, que sí que entén prescrita la petició. 

Revilla va demanar el 2018 l’embargament dels saldos del compte corrent de Boye i sobre la part proporcional del seu salari com a empleat del bufet d’advocats que comparteix amb la seva dona. També el dels pagaments percebuts per les seves aparicions televisives i el de «la quantitat que per qualsevol concepte percebi del Col·legi d’Advocats de Madrid». El lletrat va al·legar llavors la prescripció de la reclamació des del 2002.

La resolució, el ponent de la qual ha sigut el magistrat Francisco Javier Vieira, recorda que Boye va ser condemnat el 1996 «com a autor responsable d’un delicte de detenció il·legal» a la pena de 14 anys, 8 mesos i un dia de reclusió menor, dels quals en va complir sis. La pena incloïa indemnitzar Revilla, «en forma conjunta i solidària amb la resta dels acusats» amb la quantitat de 200 milions de pessetes. Una vegada ferma la sentència, el 1997 se li va requerir la indemnització, després de la qual cosa va manifestar que era insolvent.

Ja el 2001, l’advocat va sol·licitar el pagament fraccionat de la quantitat, a raó de 2.500 pessetes mensuals, si bé en una posterior compareixença la seva defensa va manifestar que presentaria un escrit per establir que la quantitat que abonaria mensualment seria de 5.000 pessetes. Un any després, es va aprovar el seu llicenciament definitiu per al 7 de desembre del 2002 per compliment de condemna, i el 2003 es va acordar l’arxivament definitiu de les actuacions.

Petició de l’AVT

L’Associació Víctimes del Terrorisme (AVT) va demanar després investigar el patrimoni dels acusats, i el 2008 se’l va informar que aquests havien sigut «declarats insolvents» i que «no constava cap pagament a compte de la indemnització fixada en sentència». Després de trasllar-ho a la fiscalia, aquesta va instar a «esbrinar la situació patrimonial dels penats, a fi que es fes efectiva la responsabilitat civil». Per a això, es va oficiar la Policia Nacional a obtenir les dades dels penats.

Després d’obtenir la informació tributària, la fiscalia va informar el 2009 que era procedent mantenir la resolució d’insolvència perquè de la documentació de l’Agència Tributària no es deduïa que la situació patrimonial dels condemnats hagués variat.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

El 2018, Revilla es va personar en el procediment i va sol·licitar «l’embargament sobre els saldos de compte corrent i estalvis bancaris» dels seus segrestadors. L’empresari va declarar no haver rebut cap quantitat com a indemnització. Boye s’hi va oposar. Ara, l’Audiència Nacional apunta que el termini de prescripció, si és aplicable, hauria quedat interromput per les actuacions per esbrinar el patrimoni de l’advocat.

Els terminis

El termini aplicable en aquest cas seria de 15 anys i, abans que hagués transcorregut, quan va ser dictada la sentència ferma, el pagament va ser requerit al condemnat. El fet d’haver-se declarat insolvent i de demanar el pagament fraccionat constitueixen, afirma, actes interruptius de la prescripció. «De manera que a partir del moment en què es van produir va tornar a iniciar-se un nou termini prescriptiu de 15 anys», afegeix.