25 febr 2020

Anar al contingut

L'1-O, A L'AUDIÈNCIA NACIONAL

Trapero remata el seu retrat com a antagonista del procés

Diu que va voler detenir personalment Puigdemont

Va rebutjar tornar a ser cap dels Mossos i participar en política

Daniel G. Sastre

Trapero remata el seu retrat com a antagonista del procés

JOSE LUIS ROCA

Feia més de dos anys que Josep Lluís Trapero preparava la seva declaració davant l’Audiència Nacional. En les preguntes que ha respost durant tres dies –més de 12 hores en total– durant les primeres sessions del judici a l’actuació dels Mossos en els mesos crítics del procés, ha quedat clar que la defensa del major passa per distanciar-se el màxim possible dels responsables de l’1-O i de la DUI del 2017, els mateixos que mesos abans l’havien presentat com un heroi davant de la part independentista de la societat. Aquest dimecres va oferir més detalls, alguns de sucosos, d’aquest desinterès; per exemple, que es va oferir per detenir i emmanillar personalment Carles Puigdemont.

En la primera jornada en què va aparèixer per la inhòspita seu judicial de San Fernando de Henares (Madrid) alguna personalitat política rellevant –entre el públic hi havia David Bonvehí, president del PDECat–, Trapero va arrodonir el relat que espera que li eviti el pas per la presó. Aquesta vegada va respondre a la seva advocada, Olga Tubau, que li va permetre aprofundir en els seus xocs amb Jordi Sànchez durant el 20-S i insistir, davant la tesi del fiscal, que els Mossos van complir les instruccions judicials durant l’1-O i van fer el possible per «ajudar» la Guàrdia Civil i la Policia Nacional a impedir el referèndum. En tot cas, va subratllar, el fracàs policial d’aquella jornada és atribuïble a tots els cossos, que tenien l’ordre d’establir un «dispositiu conjunt».

No obstant, el més sucós, periodísticament, de la seva declaració van ser els detalls de les jornades prèvies a l’1-O i a la declaració d’independència al Parlament. Va ser llavors quan, segons la versió de Trapero, el major es va enfrontar més explícitament als seus superiors polítics. Si en les anteriors jornades ja havia dit que els plans unilaterals del Govern li semblaven una «barbaritat», aquest dimecres Trapero va repassar les dues reunions que va mantenir amb Puigdemont, l’exvicepresident Oriol Junqueras i el llavors conseller d’Interior, Joaquim Forn, per intentar que suspenguessin el referèndum.

Una roda de premsa frustrada

Després de l’última d’aquestes trobades, tres dies abans de l’1-O, la cúpula policial es va plantejar organitzar una roda de premsa per desmarcar-se del Govern, perquè hi havia «un risc per a l’ordre públic» si seguien amb la seva idea d’organitzar el referèndum. «Més important que la imatge de la policia és la del Govern», havia dit Puigdemont a Trapero en aquesta reunió, i el major, junt amb els seus principals col·laboradors, va estudiar fer públiques les seves diferències. En privat ja les hi havia expressat amb una consideració ombrívola: «Espero, president, que no hàgim de lamentar cap desgràcia». Però finalment no hi va haver ni roda de premsa ni comunicat policial. «Ara ho lamento», va dir en la seva declaració d’aquest dimecres.

El segon episodi d’enfrontament amb Puigdemont que va relatar Trapero es va produir dos dies abans de la declaració d’independència. Al conèixer els plans unilaterals del Govern, i sempre segons la versió del major, que la fiscalia posa en dubte, la cúpula dels Mossos es va reunir per estudiar una eventual detenció de tot el Govern. Trapero assegura que ell mateix es va oferir per detenir i emmanillar el llavors president, perquè creia que li tocava per rang, però que els comissaris Ferran López i Joan Carles Molinero li van dir que ho farien ells, perquè el major s’havia de quedar a la seu central de la Policia catalana.

Ni restitució ni llistes electorals

El que va passar després ja és conegut: hi va haver DUI sense efectes pràctics, hi va haver aplicació de l’article 155, hi va haver presó per als responsables polítics que no van escapar a l’estranger i destitució fulminant per a Trapero. Però la història té una coda curiosa. El major va confirmar durant la jornada que l’actual president, Quim Torra, i el conseller d’Interior, Miquel Buch, li van oferir en una reunió tornar a ser el cap dels Mossos. Els va dir que no. També que un partit –sens dubte JxCat– va intentar contactar amb ell a través de la seva advocada perquè anés en unes llistes electorals. Els va enviar l’encàrrec que ni li truquessin. La veritat és que el contrari hauria sigut incongruent amb la seva línia de defensa.