21 set 2020

Anar al contingut

nou ministre de seguretat social, inclusió i migracions

José Luis Escrivá Belmonte, un independent que arriba des de l'Airef | Perfil

L'actual president de l'Autoritat Fiscal veu «manejable» el problema de les pensions i carrega contra els que n'auguren el final

La seva recepta per a la Seguretat Social passa per quatre mesures que inclouen recuperar el factor de sostenibilitat

Rosa María Sánchez

José Luis Escrivá Belmonte (Albacete, 1960), actual president de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), estarà al capdavant del nou Ministeri de Seguretat Social, Inclusió i Migracions que ha creat el Govern. 

Escrivá ha sigut el primer president de l’Autoritat Fiscal des de la creació de l’organisme, el 2014. Com a tal, ha tingut com principal comesa vetllar per l’estabilitat i la sostenibilitat dels comptes públics, incloent-hi les del sistema de pensions de la Seguretat Social.  I, des del seu punt de vista, el problema de les pensions és «manejable» si s’aborden una sèrie de reformes que van ser objecte d’estudi en un informe presentat per l’Airef el gener passat.

Com a president de l’Airef, a més, ha comparegut en repetides ocasions al Congrés dels Diputats  –on ha carregat contra els que auguren el final del sistema de pensions– i, en particular, en la comissió del Pacte de Toledo, encarregada de la reforma del sistema públic de pensions per garantir la seva sostenibilitat.

El 2019, l’Airef va ser protagonista d’una polèmica amb el Banc d’Espanya després que l’Autoritat Fiscal va afirmar que no s’apreciaven signes de la destrucció d’ocupació que havia augurat l’autoritat monetària per la intensa pujada del salari mínim interprofessional (SMI), del 22,6%, des del gener passat.

La seva trajectòria

Nascut a Albacete, el 1960, Escrivá és des del 2014 el primer president de l’Airef i, el novembre del 2015, va passar a exercir també la Presidència de la Xarxa d’Institucions Fiscals Independents de la UE.

Escrivá és llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat Complutense de Madrid amb estudis de postgrau en Anàlisi Econòmica a l’UCM i en Econometria al Banc d’Espanya, segons figura en el seu currículum del Portal de la Transparència.

Des del 2012 i fins a la seva incorporació a l’Airef va ser el director per a les Amèriques del Banc Internacional de Pagaments de Basilea.  Després d’exercir diferents llocs al Banc d’Espanya, va ser assessor de l’Institut Monetari Europeu i, des de l’inici de la Unió Monetària, cap de la Divisió de Política Monetària del Banc Central Europeu

Entre el 2004 i el 2010 va ser economista en cap i director del Servei d’Estudis del Grup BBVA i, posteriorment, director general de l’àrea de Finances Públiques del mateix grup.

Quatre receptes per a la reforma de les pensions

La recepta que planteja l’Airef per a la sostenibilitat del sistema de pensions assumeix la revalorització de les prestacions d’acord amb l’IPC.

A la pràctica, la proposta presentada el gener del 2019 passa per traslladar a l’Estat el forat crònic dels comptes de la Seguretat Social mentre es frenen les prejubilacions i s’augmenta el període de càlcul de les prestacions.

A curt termini, es planteja reduir en 3,5 punts la cotització per atur i augmentar en la mateixa mesura la destinada a finançar les pensions. També a curt termini es planteja traspassar a l’Estat la despesa social lligada a ajuts assistencials per atur, a prestacions per maternitat i paternitat i a incentius a la creació d’ocupació.

A mitjà termini es planteja frenar les prejubilacions i acostar l’edat real de jubilació a l’edat legal. Per al 2027, quan l’edat legal de jubilació serà de 67 anys, es preveu que l’edat real serà de 64,5 anys. El que planteja l’Airef és reduir aquesta bretxa de 2,5 anys.

A més, la segona reforma que es planteja a mitjà termini consisteix a allargar de 25 a 35 anys cotitzats el període per al càlcul de la prestació.

Aquests quatre pilars, segons els càlculs de l’Airef, permetrien compensar la decisió política del Pacte de Toledo d’actualitzar la quantia de les pensions d’acord a l’IPC i enterrar l’anterior índex de revalorització de les pensions que limitava la pujada al 0,25%.

OK al factor de sostenibilitat

Vist així, l’Airef sembla haver arribat a la conclusió que sí que és possible actualitzar les pensions d’acord amb la inflació i mantenir un nivell de prestacions similar a l’actual si a curt termini s’endossa a l’Estat el dèficit actual del sistema i, a mitjà termini, s’aborda un «aprofundiment en les reformes paramètriques del 2011» (edat de jubilació i període de càlcul).

 El plantejament de l’Airef, a més, parteix del fet que en el futur s’aplicarà el factor de sostenibilitat dissenyat pel Govern del PP (any 2013) per adequar la quantia inicial de les pensions a la creixent esperança de vida.

Aquesta reforma ‘indolora’ de les pensions, no obstant, passa pel fet que sigui l’Estat el que assumeixi el dèficit estructural de la Seguretat Social, que se situa entre l’1,3% i l’1,5% del PIB (entre 14.500 i 16.800 milions d’euros actuals). 

Des del punt de vista de l’Airef, és l’Estat el que disposa de «palanques» per poder afrontar una situació de dèficit públic, ja sigui per la via dels impostos o per la de les despeses.