Torra pressiona ERC al Parlament

La Junta Electoral Central (JEC) ha donat a Quim Torra un protagonisme d’or en un cap de setmana en què el focus havia d’estar al Congrés dels Diputats, i no al Parlament. El president de la Generalitat va reaccionar a la seva inhabilitació exprés, ordenada per aquest òrgan administratiu però que suscita molts dubtes legals, convocant un ple extraordinari. Els objectius eren dos: suscitar entorn de la seva figura un consens –almenys entre l’independentisme– que no havia aconseguit en tot el mandat i, alhora, pressionar Esquerra Republicana sobre la investidura de Pedro Sánchez.

Ho va dir en la seva intervenció inicial el líder del PSC, Miquel Iceta: «Res del que està passant aquests dies és aliè al debat d’investidura». Els socialistes d’aquí i d’allà ja han expressat les seves suspicàcies sobre la resolució de la JEC, que creuen que es pot estar extralimitant. El discurs de Torra, que va començar gairebé alhora que en el Congrés prenia la paraula Laura Borràs (a qui alguns a JxCat assenyalen com la seva possible substituta) tampoc va escapar a l’influx del debat espanyol.

Fa dies que JxCat critica amb duresa Esquerra per la seva decisió d’avalar, per la via de l’abstenció dels seus 13 diputats a Madrid, la reelecció de Sánchez com a president del Govern. En aquest sentit, la decisió de la JEC és un regal per a l’estratègia postconvergent de presentar-se com a l’independentisme irredempt, no contaminat per la pulsió pragmàtica dels seus socis en la Generalitat. Quan es va conèixer la resolució de la Junta Electoral que ordena retirar-li l’escó de diputat al Parlament, Torra va sortir a la plaça de Sant Jaume a fer-se un bany de masses, i fins i tot va permetre que una mà misteriosa retirés, tot i que només durant 17 minuts, la bandera espanyola de la façana de Palau.

Dards als socis

Una vegada pactada entre els grups independentistes (JxCat, ERC i la CUP) una proposta de resolució de qualifica de «cop d’Estat» l’actuació de la JEC i el ratifiquen com a diputat –i, per tant, com a president–, i després que el PSC rebutgés donar-li suport i presentés un text propi més asèptic, el més important del discurs del president van ser els dards a Esquerra. Van estar en la línia que defensa en els últims dies el seu mentor, Carles Puigdemont: la de posar en dubte que es pugui establir una negociació amb el PSOE i la d’exigir, en tot cas, un paper preeminent en aquestes converses per al cap de l’Executiu català.

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

«Avui tenen una oportunitat d’or de demostrar que [el diàleg] no és cap altre engany per distreure’ns de la nostra voluntat de llibertat. Ara és l’hora de saber si la repressió s’ha acabat», va dir pensant tant en ERC com en el PSC. I es va preguntar: «¿Es pot establir un diàleg i alhora inhabilitar l’interlocutor? ¿Com podria dialogar un Govern en funcions?». També van ser constants les al·lusions de Torra a la «unitat», un concepte que JxCat esgrimeix sobretot des que els republicans encapçalen les enquestes, i que ara busquen que serveixi perquè se’ls tingui en compte en les negociacions.

Després de la calculada intervenció de Marta Vilalta –la portaveu d’ERC va defensar alhora la legitimitat de Torra com a líder del Govern i la necessitat de mantenir el pacte amb el PSOE, distingint-lo en tot moment de «les clavegueres de l’Estat»–, i de la inevitable aturada per qüestions tècniques instada per Ciutadans –que es va referir en tot moment a Torra com a «expresident»–, la Cambra votarà la proposta dels grups independentistes.