Sánchez situa Catalunya com a «prioritat absoluta» del Govern

Pedro Sánchez va inaugurar aquest dissabte el ple d’investidura admetent que li toca assumir la presidència del Govern en «un temps dolorós» i que, no obstant, està convençut que aquesta coalició d’esquerres desperta una «enorme dosi d’esperança, optimisme i il·lusió» entre la ciutadania. Per encarar aquest futur, per obrir una nova etapa, es va comprometre a situar com a prioritat absoluta la resolució del conflicte polític amb Catalunya a través del diàleg, que diu afrontar amb «voluntat ferma i honesta» després d’admetre que assumeix aquesta crisi com un «fracàs polític». 

Va apel·lar que el país «recomenci» per allunyar-se de la via judicial, dels rancors, de la crispació, en un hemicicle que va ignorar aquesta crida i es va embolicar en un debat que es va moure entre discursos apocalíptics i driblatges barroers. El candidat socialista va eludir donar més detalls sobre el pacte amb ERC, però va glossar el que ja se sabia de l’acord amb Pablo Iglesias, i va provar de desmuntar la concepció patriòtica que agita la dreta, que va acusar d’haver assumit els valors dels ultres després d’abandonar el centre. Va garantir que «no es trencarà Espanya i no es trencarà la Constitució» per impulsar l’entesa  amb els qui pensen diferent, va cridar a corregir els «desgastos acumulats» del sistema autonòmic i va defensar que la pàtria no és només la bandera. «Espanya és també els impostos que paguem». Apresa la lliçó del debat electoral, va replicar no només a Pablo Casado, sinó també, exhaustivament, al líder de Vox. «Miri’m als ulls», va reclamar a Santiago Abascal. Va abraçar Iglesias i, ben aviat, va superar el tràngol més complicat. [Investidura Pedro Sánchez: Debat i últimes notícies en directe]

En les llargues hores del ple, Sánchez va provar de desmuntar la idea, aclamada per la dreta, que l’acord amb ERC dinamita la sobirania. Va repetir que tot el diàleg que s’abordi serà dins de la Constitució, va anar una mica més enllà al remarcar que «amb la llei per si sola tampoc n’hi ha prou», perquè si la legislació «és la condició, el diàleg és el camí». Va ser sens dubte el seu discurs més empàtic amb les diferents sensibilitats que habiten Catalunya. Va parlar del «dolor» que ha causat la «deriva judicial», i va reivindicar que «els sentiments no s’imposen, ni es prohibeixen». Va fer un reconeixement exprés dels qui se senten «ofesos» i els qui se senten «ignorats a la seva pròpia terra» per remarcar que la clau de la cohesió és compatibilitzar percepcions diferents d’una Espanya «diversa».

Tot i que va passar de puntetes sobre el pacte amb ERC, que estableix que la taula de governs començarà a treballar en 15 dies, va recordar que en 11 estatuts d’autonomia es reconeix la capacitat de convocar aquestes votacions. No va donar detalls, però va emfatitzar el seu compromís per fixar com a «prioritat absoluta» el diàleg per resoldre el conflicte català, convençut que no es pot «assumir la ferida territorial com una malaltia crònica destinada a passar de generació en generació». «Superarem el conflicte polític que des de fa massa temps erosiona Catalunya i enterboleix les relacions entre Catalunya i Espanya», va augurar. Al portaveu dels republicans, Gabriel Rufián, li va garantir la creació de la taula de governs, tot i que va admetre que la feina és tan complicada que és molt possible que només s’aconsegueixi encarrilar la situació, arribar a un «equilibri».  

El seu discurs inicial i les seves rèpliques a l’oposició van estar impregnades de crítiques a Casado, a qui va acusar d’abandonar el centre i d’assumir els postulats de Vox. Li va retreure provar d’«apropiar-se del patriotisme o la bandera» i, amb una dialèctica molt similar al del primer Podem, va defensar que la pàtria són els serveis públics, la justícia fiscal, l’Estat del benestar. 

Entre els seus dards als grups de la dreta va donar per fet que li faran noves «travetes» com les de les últimes hores, sense referir-se directament a la controvertida resolució de la Junta Electoral Central (com tampoc va fer Iglesias), però va advertir a PP, Vox i Cs que tot i que «agitin els seus pitjors presagis sobre el futur d’Espanya», ell no comparteix «els seus terrors».  

Notícies relacionades

Investidura Pedro Sánchez 2020: Així hem narrat el debat en el Congrés

Investidura | Compromisos principals de Pedro Sánchez en el seu discurs

«S’equivoquen els qui des dels grups de la dreta posen en dubte el nostre compromís amb Espanya. Els demano respecte perquè el respecte a la pluralitat també és el respecte a Espanya», ha afirmat. «Aquest serà un Govern que enarborarà i que farà honor a la nostra bandera, les nostres banderes, però mai s’hi camuflarà al darrere per ferir o oprimir altres compatriotes», ha dit.

Sánchez va defensar un govern progressista, basat en una idea de llibertat allunyada de l’imaginari neoliberal. Des d’aquesta concepció va advocar pel «patriotisme social».  No va fer anuncis soerpresa. Va parlar de la derogació parcial de la reforma laboral, la prohibició de noves amnisties fiscals, més fiscalitat verda, i mesures per garantir la igualtat efectiva entre homes i dones, com el final de la bretxa salarial o de les pensions. La derogació de la ‘lomce’, la religió com a assignatura voluntària que no computarà en la nota, polítiques per recolzar els joves a accedir a la vivenda, mesures en matèria de memòria històrica i lluita contra la corrupció i el frau.