29 febr 2020

Anar al contingut

L'ENDIMONIADA INVESTIDURA

El PSOE assumeix que ERC el farà viure «en la corda fluixa» durant tota la legislatura

La volatilitat dels republicans prefigura un mandat de Sánchez molt complex

La investidura canviarà la cultura política en la relació del Govern i els nacionalismes

Juan Ruiz Sierra Xabi Barrena

El PSOE assumeix que ERC el farà viure «en la corda fluixa» durant tota la legislatura

J J Guillen

La negociació semblava encarrilada, l’acord imminent. Feia setmanes que els negociadors del PSOE, el PSC i ERC es reunien. Els socialistes havien acceptat una taula de negociació entre governs sobre el «conflicte polític» a Catalunya, assumint certa bilateralitat en les relacions de l’Executiu i la Generalitat, i els republicans es comprometien a tornar als fòrums multilaterals, on totes les comunitats autònomes s’asseuen. Les dues parts es mostraven optimistes. Deien que només factors externs podrien amenaçar el pacte. I llavors, des d’Estrasburg, un lloc molt allunyat de la investidura de Pedro Sánchez, va arribar la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre Oriol Junqueras.

La sentència, que reconeix la immunitat com a europarlamentari de l’exvicepresident en contra dels criteris del Tribunal Suprem, ha canviat els termes de la negociació, provocant que el PSOE reconegui com de difícil i complexa serà aquesta legislatura, si és que arrenca, a causa de la seva dependència d’ERC. «Ens faran viure en la corda fluixa constantment», reconeixen en la direcció socialista, on la sensació és de vertigen davant l’etapa política que sembla a punt de començar. I alhora, de falta d’alternatives.

Plans a can Pistraus

La sentència del TJUE, emesa la setmana passada, ha tirat per terra els plans de l’Executiu perquè Sánchez sigui investit abans que acabi l’any. Els republicans, l’abstenció dels quals resulta indispensable, van anunciar que no firmarien cap acord fins a conèixer l’escrit de l’Advocacia de l’Estat, que abans del pròxim 3 de gener assenyalarà com s’hauria d’aplicar la sentència sobre Junqueras, condemnat a 13 anys de presó. L’última paraula la té el Suprem, però l’informe de l’Advocacia, una institució que depèn del Govern, té un enorme valor polític, amb els republicans demanant l’anul·lació de tot el judici al procés o, almenys, que el seu líder pugui recollir l’acta de diputat a l’Eurocambra, com ha fet Carles Puigdemont.

Fonts de la Moncloa reconeixen la dificultat de conjugar el «gest» que busca ERC amb la necessitat de no tirar per terra la condemna del Suprem. Però anticipen que dilluns l’Advocacia elevarà el seu escrit i confien que llavors tot es resolgui, fins al punt que una investidura entre el 2 i el 5 de gener es considera «factible».  

«Això és un exemple del que ens pot acabar passant durant tota la legislatura», anticipen en el PSOE. És a dir, que després de la reelecció de Sánchez l’entesa pugui saltar en qualsevol moment pels aires a causa de qüestions, ja siguin judicials o de política catalana en sentit estricte, que poc han de veure amb el que s’està negociant. Per això el Govern busca que el pacte compti amb compromisos legislatius i sobre els futurs Pressupostos.

Un nou marc

Sánchez ha de fer front a un canvi de cultura política. Fins ara eren l’antiga CiU i el PNB, partits de centredreta sobiranista que no posaven en dubte el marc autonòmic, els qui s’oferien com a crossa als governs de l’Estat. Però el procés ha introduït una nova dinàmica. ERC és un partit de centreesquerra, no tan aferrat a l’entramat financer i empresarial com ho era CDC, però tampoc tan ultramuntà com per negar-se a negociar.

La principal conseqüència és que si bé els republicans no tenen com a prioritat l’estabilitat política d’Espanya, més aviat no la tenen en compte, accepten contribuir-hi si, a canvi, aconsegueixen eines amb què anar desteixint el nus gordià en què es troba Catalunya. O com ells han repetit, «ERC no negocia una investidura, sinó com posar solució al conflicte polític».

El ‘cas Junqueras’ és un bon exemple del que es pot trobar Sánchez d’ara endavant. ERC no desaprofitarà ni una sola ocasió per tensar les costures de l’Estat, o simplement fer aflorar la contradicció entre els seus diferents estaments.

Però el canvi també té conseqüències positives. L’adscripció socialdemòcrata dels republicans permetrà més fluïdesa quan les discussions s’acostin al terreny social i de llibertats, com també ha quedat demostrat en aquestes negociacions per a la investidura. I en qualsevol cas, no hi ha cap altra sortida. Ni Cs recolzarà la coalició entre el PSOE i Podem, ni el PP pensa abstenir-se. És ERC o res.