Entrevista

Nicolás Redondo creu que el PSC és «perjudicial» i crida els barons a «aixecar la veu»

L'exdirigent del PSE opina que una taula amb ERC és un «cop dur» a la Constitució

Iceta té «mig colonitzat el PSOE» amb la demanda d'«una nació de nacions», afirma

rosas1503191 nicolas redondo terreros191229132751

rosas1503191 nicolas redondo terreros191229132751 / LUIS TEJIDO

6
Es llegeix en minuts
Europa Press

L’exdirigent del PSE Nicolás Redondo considera que el PSC és «un element perjudicial per a un projecte d’esquerres i nacional», perquè defensa «polítiques identitàries» que són «incompatibles amb la llibertat, la igualtat, la raó i el cosmopolitisme». Si és així, «¿com pot creure algú que són progressistes?», s’ha preguntat en una entrevista amb Europa Press.

Redondo ha advertit que la política identitària, «quan és utilitzada per les classes dirigents», és «absolutament incompatible amb la igualtat, perquè defensa privilegis»; amb la llibertat individual, perquè divideix entre «els nostres» i «els enemics»; amb el «cosmopolitisme, perquè és una politica de llogarret» i amb la raó, perquè utilitza els sentiments.

A més, ha avisat que el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, «té tot el dret a demanar una nació de nacions» –«jo no sé el que és, però ell sembla que sí que ho sap», ha dit– però creu que, tot seguit, els socialistes li haurien d’exigir «que sigui coherent i digui que si Espanya es converteix en una nació de nacions la Constitució del 78 ha deixat d’existir».

Iceta té «mig colonitzat el PSOE»

En aquest context, ha mirat als barons socialistes per preguntar-se si potser «ningú està profundament en desacord amb el que diu Iceta», si «tots són capaços d’assimilar que Iceta tingui mig colonitzat el PSOE» i que, amb la seva aposta per la «nació de nacions», pugui dir com es defineixen a si mateixos els espanyols. «¿O és que creuen que Iceta és una persona insubstancial?», ha afirmat.

Segons la seva opinió, és possible pactar amb els nacionalistes, «un pacte de conveniència pel bé del país», però el problema és que «en certa mesura els pactes amb els nacionalistes han substituït el projecte polític»: «Ells mantenen el seu, pactin el que pactin volen la independència, i nosaltres anem fent del pacte el nostre ideari».

Avui militant de base, diu que no ha sentit la necessitat de deixar el PSOE, tot i que no sap què passarà en el futur. Això sí, assegura que si a Catalunya sorgís una altra força progressista amb un «projecte nacional inequívoc» la recolzaria, utilitzant «tot el marge de maniobra» que fa que el PSC sigui un partit diferent.

Redondo considera que quan les direccions del PSOE han sigut fortes, des del punt de vista intel·lectual i dels seus recolzaments, el PSC «no representava cap perill» i, comparats amb Felipe González i Alfonso Guerra, «personatges tan importants com [Joan] Maragall o [Raimon] Obiols eren simples ornaments».

Davant de la negociació del PSOE amb ERC per formar Govern, ha advertit els seus companys de partit que «el silenci mai és bo, ni per disciplina ni per lleialtat». Redondo ha recordat que ell es va quedar «molt sol» defensant que al País Basc el PSOE hauria de pactar amb el PP «perquè el PNB estava més a prop dels qui donaven legitimitat a ETA que de les víctimes», però després el temps li va donar la raó.

«Un mal favor a Espanya i al PSOE»

«Això em porta a poder dir que són més lleials els que aixequen la veu que els que s’amaguen en el silenci», ha dit. És més, ha afirmat que «alguns dels qui estan en silenci seran els que donin les primeres palades a Pedro Sánchez quan mori políticament», i amb això li fan «un mal favor al PSOE i un mal favor a Espanya».

En política, ha opinat, «cal ser valent», tot i que «per no ser-ho sempre hi ha justificacions: que els altres tenen la culpa, que no tenim cap altra opció, que no hi hagi terceres eleccions...». «Sempre hi ha altres possibilitats, fins i tot les eleccions», ha dit, tot i que no ha volgut valorar si, en aquesta situació, serien preferibles uns tercers comicis.

Redondo està convençut que, en aquesta negociació per formar govern, el PSOE no cometrà cap il·legalitat, però tem que «l’espai de cessions polítiques pot ser molt ampli sense ser il·legal».

Així, ha explicat que si es crea una taula de negociació, ja sigui de partits o entre governs, «fora de l’àmbit constitucional», això ja seria una «impugnació de la Constitució del 78», perquè equivaldria a reconèixer que no té capacitat per resoldre els problemes: «No és il·legal, però sí que és un cop dur a la legitimitat i la fortalesa de la Constitució».

Portar la política a l’Advocacia és «bolivarià»

En la mateixa línia, ha advertit que el fet que ERC «situï a l’Advocacia de l’Estat en un àmbit de negociació política» és una cosa que ens acosta «als països bolivarians». Opina que els advocats de l’Estat «es resisteixen a ser manipulats», però creu que el mer fet que tinguin sobre ells el focus polític «porta al debilitament de l’Estat».

De fet, veu especialment «sorprenent» que sigui el PSOE, un partit d’esquerres que per la seva naturalesa considera l’Estat com un «instrument d’igualtat social», el que estigui disposat a obrir una porta per la qual l’Estat es va «esfilagarsant» i no se sap on acabarà.

Per a Redondo, la descripció més gràfica del que és una crisi política és «quan l’inaudit es converteix en rutinari». Segons el seu parer, que el Govern pugui dependre d’un partit que té els seus dirigents a la presó «per una sentència del Tribunal Suprem per delictes molt greus pot ser qualsevol cosa, però no és normal» i «no és acceptable mai». «Sorprendrà a França, a Alemanya, al Parlament Europeu, a qualsevol país democràtic», ha afirmat.

D’aquesta manera, creu que «no és veritat» que, com diuen alguns barons socialistes, al PSOE no li quedés més opció que negociar amb ERC. Això sí, ha reconegut que altres possibles vies van quedar tancades perquè «el primer dia ja es va optar per un eix PSOE-Podem» i això deixava com a única opció el recolzament dels independentistes.

Segons la seva opinió, l’acord PSOE-Podem és legítim, però «situa la política a la perifèria» i no a les «posicions moderades» que conformen el «punt virtuós de les democràcies social-liberals».

Això sí, creu que el fet que Sánchez «s’equivoqui» no «redimeix» el president del PP, Pablo Casado, que també s’ha equivocat al no proposar un acord. Redondo creu que Casado està davant de la disjuntiva de baixar al «fang» i convertir-se en un partit útil, o seguir en una «posició testimonial» i aquí «el guanyarà Vox, que sempre serà més contundent i tindrà menys límits».

L’ambient afavoreix Vox

Segons la seva opinió, «l’ambient general afavoreix Vox», el partit que «millor representa la por del futur» i que es beneficia tant de l’acord PSOE-Podem, com de la dependència d’ERC i del fet que el PP «aquestes setmanes hagi mostrat una inactivitat gairebé mortal».

Redondo ha assegurat que el preocupa el futur del PSOE, però el preocupa molt més Espanya. Per això ha impulsat –juntament amb Joaquín Leguina o Francesc de Carreras, entre d’altres–, el manifest ‘L’Espanya que reuneix’, que representa un espai central «orfe».

Notícies relacionades

El col·lectiu no mostra la seva preferència per un tipus de govern concret, però sí que demana als partits constitucionalistes que parlin per «situar la política al centre». Ara es presentarà a ciutats com Madrid, Toledo, València o Badajoz.

Els seus impulsors temen que Espanya torni, una vegada més, a perdre el tren de la història en un moment de revolució tecnològica. Segons ha dit, l’independentisme, «en un moment molt complicat per a Espanya va demostrar que no té força per aconseguir la independència, però sí per col·lapsar el sistema» i això és el que cal evitar.