COALICIÓ DE DRETES

El PP diu que el projecte Espanya Suma «segueix viu» per a les pròximes cites autonòmiques

González Terol remarca que Vox no té «l'experiència», els «quadros polítics» ni la «capacitat de treball» del PP

El presidente del Partido Popular, Pablo Casado, ofrece una rueda de prensa tras recoger el acta de diputado acompañado de la portavoz del Grupo Popular en el Congreso, Cayetana Álvarez de Toledo (2d); y el secretario general del Grupo Popular, Guillermo Marisca (1d),  en el Congreso de los Diputados, en Madrid (España), a 28 de noviembre de 2019.

El presidente del Partido Popular, Pablo Casado, ofrece una rueda de prensa tras recoger el acta de diputado acompañado de la portavoz del Grupo Popular en el Congreso, Cayetana Álvarez de Toledo (2d); y el secretario general del Grupo Popular, Guillermo Marisca (1d), en el Congreso de los Diputados, en Madrid (España), a 28 de noviembre de 2019. / Eduardo Parra (Europa Press)

4
Es llegeix en minuts
Europa Press

El vicesecretari de Política Territorial del PP, Antonio González Terol, ha assegurat que «continua viu» el projected’Espanya Suma i ha confirmat que el seu partit continuarà apostant per la unitat del centredreta com a via per impedir que governi l’esquerra. A més, ha recordat que en els pròxims mesos se celebraran eleccions al País Basc, Galícia i Catalunya i ha deixat «oberts» els escenaris davant de la possibilitat d’arribar a un acord amb el partit taronja.

D’aquesta manera, González Terol ha confirmat que la direcció del PP que presideix Pablo Casado continuarà insistint en aquesta fórmula de coalició amb Cs  en el futur. El PP va registrar a l’agost la marca Espanya Suma i 17 més d’addicionals, una en cada comunitat autònoma, per exportar aquest model de coalició amb Ciutadans.

González Terol ha remarcat que, des de la seva refundació el 1989, el PP «sempre ha tingut voluntat d’unir tot allò que sigui a la dreta de l’esquerra». «Sempre hem unit democristians, liberals, conservadors. I sempre hem volgut conformar governs de sentit comú com el que s’ha aconseguit a Andalusia, Múrcia, Madrid o Castella i Lleó», ha manifestat.

Centrats en la investidura

En declaracions a Europa Press, ha assenyalat que «Espanya Suma segueix viu i les portes segueixen obertes», si bé ha admès que ara estan centrats en el debat d’investidura i que «no és el moment processal» per parlar d’aquest assumpte.

«Creiem que Espanya Suma segueix viu. L’any que ve toquen eleccions catalanes, gallegues i basques i, per tant, els escenaris oberts poden ser múltiples i les decisions a prendre també competeixen no només al PP sinó a altres formacions polítiques», ha declarat el dirigent popular.

El responsable de Política Territorial ha reconegut que l’objectiu del PP amb aquesta oferta a Cs era «cridar a un vot estratègic dels ciutadans» i poder «optimitzar el nombre d’escons», sobretot en províncies com les del País Basc «on cap partit de centredreta va aconseguir representació a l’abril».

20 diputats més

De fet, ha assegurat que si hagués fructificat davant les generals de novembre en comptes dels 98 escons que han sumat PP i Cs podrien haver arribat a 118 diputats, traient a més escons a l’esquerra a diverses províncies. Al seu entendre, amb aquests resultats l’encàrrec de formar govern podria haver recaigut en un candidat de centredreta.

González Terol ha indicat que el seu partit es continua «endinsant en la necessitat d’anar units» i ha assenyalat que van en aquesta línia tant l’actuació del PP perquè Cs tingués un lloc a la Mesa del Congrés –tot i que al final no es va aconseguir– o cedir senadors al partit taronja perquè pugui tenir grup propi al Senat.

«El nostre moviment està sent cridar a la unitat perquè si el centre i la dreta no van units, està clar i s’ha vist (en les generals) que l’esquerra guanya. Crec que hem de continuar pensant que Espanya Suma és un projecte que segueix viu i que cal mantenir viu», ha reiterat.

L’ombra de Valls

Davant de la possibilitat que el partit de Manuel Valls es presenti també a les autonòmiques catalanes i si això podria perjudicar el PP, González Terol ha destacat que Valls «té un espectre polític més aviat de centre esquerra» i «va decidir apostar per un govern a la ciutat de Barcelona amb Ada Colau».

«Crec que el sentiment, la política, els principis i els valors de Valls, poc tenen que veure amb els expressats pel PP o amb els quadros polítics del Partit Popular a Catalunya», ha manifestat.

Quan se li ha preguntat si creu que Vox és un partit populista i si la interlocució pot ser complicada amb aquesta formació aquesta legislatura, González Terol s’ha limitat a assenyalar que es tracta d’un partit amb el qual comparteixen «algunes coses», però també hi ha «moltes altres» que no comparteixen.

«Creiem que l’experiència que té el PP, els quadros polítics que té el PP, la capacitat de treball que té el PP i fins i tot la imbricació que té el PP en ajuntaments no la té cap altre partit, tampoc Vox,» ha asseverat.

Dit això, ha assegurat que ell no «gastaria ni un minut en parlar com són o deixen de ser altres partits» sinó que el que a ell el preocupa és el PP, un partit «de govern, d’Estat, que buscarà la unitat del centre i la dreta per conformar governs de sentit comú».

Front popular 

En aquest sentit, ha remarcat que el PP no buscarà «adversaris en el centre o la dreta» perquè el seu objectiu, ha explicat, és «aturar el front popular, Pablo Iglesias, Pedro Sánchez, Puigdemont, Torra o Bildu».

Notícies relacionades

A la pregunta llavors de si prefereix menystenir Vox en comptes de donar la batalla ideològica i passar a l’atac contra aquesta formació, ha insistit que ni Cs ni Vox són «els adversaris del PP» i ha afegit que el partit de Santiago Abascal «es va equivocar» durant les negociacions per al repartiment dels llocs a la Mesa del Congrés «buscant com a enemic Ciutadans». Segons el seu parer, «els vetos creuats són negatius».

«No crec que ni Cs ni Vox siguin els adversaris del PP. Crec que els adversaris polítics del PP i de la unitat d’Espanya són al PSOE, a Podem, a ERC, a Bildu i a aquells partits que no defensen la Constitució», ha conclòs.