Torra ataca l'Estat després de la seva inhabilitació pels llaços

El president de la Generalitat, Quim Torra, es va convertir en el primer mandatari català sobre qui pesa una sentència d’inhabilitació durant l’exercici del seu mandat. La resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per la qual se’l condemna a una inhabilitació d’un any i mig i una multa de 30.000 euros per haver desobeït l’ordre de retirar els llaços grocs del Palau de la Generalitat és dura. Torra va optar per la resposta política.

La pregunta clau, ara, i sense resposta encara, és com afronta JxCat la possible inhabilitació definitiva de Torra si el Tribunal Suprem ratifica la decisió. En aquest escenari, Torra podria avançar-se i convocar les eleccions abans que el vicepresident, Pere Aragonès, assumís les funcions de president i es busqués un candidat alternatiu del Parlament. Una altra opció passaria per intentar aconseguir aquest aspirant. I, en qualsevol cas, en l’espai de JxCat està pendent la clau: qui seria el candidat després de Torra.

Una resolució contundent

El president va rebre la sentència judicial, de 58 folis, que considera provat que Torra va desobeir de manera explícita i reiterada l’ordre de la Junta Electoral Central (JEC), que era un mandat «clar i imperatiu»: retirar la pancarta amb els llaços grocs degut a l’inici del període electoral de cara als comicis generals del 28 d’abril.

La resolució desmunta tots els arguments de Torra i recorda que fins i tot els serveis jurídics, al gener, li van recordar que la llibertat d’expressió no és un valor absolut en mans del Govern. El Síndic de Greuges també va remetre al president un informe en què li recomanava que retirés els símbols. És més –i això ja no és objecte de la sentència–, hi va haver membres de l’Executiu català que van discrepar de la contumàcia de Torra, que finalment va ordenar retirar els llaços quan la JEC va ordenar als Mossos d’Esquadra fer el mateix. 

El TSJC també respon a l’argument de Torra en el judici segons el qual la JEC no té un rang jeràrquic superior al del president. El tribunal recorda que Catalunya no disposa de llei electoral pròpia, de manera que, a l’anar el cas més enllà d’una junta electoral provincial, era la JEC la que podia dictar les ordres. Però aquesta suposada falta de poder de la Junta Electoral Central Torra no la va esgrimir en els seus escrits de l’abril. Només en el judici.

A tot això s’hi afegeix que l’argument del president sobre la dificultat de retirar tots els símbols no era congruent amb la facilitat amb què finalment es va acatar l’ordre de la JEC.  A més, el TSJC recull «la recalcitrant i reiterada actitud desobedient» de Torra i la seva conducta persistent en l’incompliment del que s’havia ordenat successivament en, almenys, dos acords (de l’11 i del 18 de març) ferms i executius tots dos». «Atesa, a més, l’ostentació pública del fet desobedient», afegeix.

Missatge en clau interna

Però Torra no va parlar ahir de tots aquests arguments tècnics en una compareixença sense dret a preguntes. La seva estratègia va ser la mateixa que durant el judici: un desafiament polític a la justícia espanyola i una proclamació a favor de l’autodeterminació. Va carregar contra la justícia espanyola malgrat que recorrerà al màxim òrgan judicial estatal, el Suprem, per exhaurir totes les vies de defensa fins a portar el cas als tribunals europeus. En clau política és significatiu com, en el context de les negociacions entre el PSOE i ERC per investir Pedro Sánchez, el president català va carregar contra les conseqüències de la moció de censura contra Mariano Rajoy, que va encimbellar Sánchez. «No van servir de res els xecs en blanc ni els pagaments per endavant», va dir.

Notícies relacionades

Torra canvia el llaç groc per un de blanc a favor de la llibertat d'expressió

Mor un militar en unes maniobres amb foc real a Polònia

Torra es va desfer en desqualificacions respecte a la justícia espanyola («l’Estat persegueix, criminalitza i reprimeix i pretén posar i treure presidents i governs a Catalunya») i va demanar el recolzament del Parlament davant la seva situació judicial. «A mi no m’inhabilita un tribunal amb motivacions polítiques perquè només pot fer-ho el Parlament. He demanat als grups parlamentaris que em van oferir el seu recolzament i als que s’oposin a la repressió per fer política que ho expressin en una votació al Parlament», va proclamar.

Es tractaria que la Cambra aprovés una resolució de recolzament a Torra per esgrimir un estira-i-arronsa entre «la legitimitat democràtica catalana i la legislació espanyola» i que el Parlament afirmi «que els presidents d’aquest país no els decideixen els tribunals amb procediments irregulars, polititzats». Torra va acabar apel·lant al referèndum i a la independència i es va felicitar per la decisió de la justícia europea en el cas Junqueras.