Els dubtes que resol i els que no la sentència del TJUE sobre Oriol Junqueras

Les sentències judicials sobre Oriol Junqueras i Quim Torra claven un altre sotrac al tauler polític català i espanyol, però els seus efectes són encara bastant incerts, a l’espera de resoldre diverses incògnites. Aquests són alguns dubtes que aclareixen i d’altres que no les sentències del Tribunal de Justícia de la UE i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

1. ¿Hauria d’haver ocupat l’escó Oriol Junqueras?

Segons el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE), el líder d’ERC hauria d’haver sigut reconegut com a eurodiputat des de la proclamació dels resultats de les eleccions europees (el 13 de juny) i, per tant, gaudir d’immunitat. La sentència estableix que els eurodiputats ho són des que es proclamen els resultats electorals, tot i que estiguin en presó provisional per delictes greus o no s’hagin complert els tràmits exigits per la legislació nacional per assumir l’escó ni s’hagi participat en la sessió constitutiva de l’Eurocambra. 

2. ¿En què es va equivocar el Tribunal Suprem?

El veredicte comunitari suposa una forta estirada d’orelles per alTribunal Suprem, que va ser la institució que va plantejar el dubte al màxim òrgan judicial de la UE. Segons la sentència europea, Junqueras era immune des del 13 de juny i el Suprem l’hauria d’haver deixat sortir de la presó per recollir l’acta a Estrasburg, però si el tribunal considerava que hi havia risc de fuga i que l’exvicepresident del Govern havia de continuar a la presó, la seva obligació era sol·licitar de manera immediata un suplicatori (una espècie d’autorització judicial) a l’Eurocambra.

3. ¿Disposa ara el líder d’Esquerra d’immunitat?

Res diu el TJUE sobre la condemna que pesa sobre Oriol Junqueras (13 anys de presó i inhabilitació per sedició i malversació), ja que la sentència europea se circumscriu a un permís de sortida de la presó per recollir l’acta d’eurodiputat, i no a la causa principal. No obstant, el tribunal de Luxemburg considera que és el Suprem el que ha ara d’«apreciar els efectes aparellats a les immunitats dels quals gaudeix Junqueras en altres possibles procediments». És a dir, la pilota és a la teulada del tribunal que va sentenciar al president d’ERC.

4. ¿Podria quedar Junqueras en llibertat?

El Suprem ha de decidir com repara l’error que va cometre i si sol·licita ara el suplicatori. Junqueras demana la nul·litat de la sentència de l’1-O i la seva posada en llibertat, però per a la fiscalia els efectes de la sentència són nuls perquè està condemnat en ferm i inhabilitat, per la qual cosa no pot accedir a l’acta. L’Advocacia de l’Estat, que estudia el cas, va recolzar al seu dia que Junqueras assumís l’escó, tesi ratificada ara pel TJUE. Juristes citats per Efe veuen gairebé impossible la seva excarceració, però creuen que es podria permetre al líder d’Esquerra recollir el seu escó.

5. ¿Es podria desposseir el líder republicà de l’escó?

El president del Parlament Europeu, David Sassoli, ha instat el Tribunal Suprem a complir el que li demana el TJUE i ha ordenat als serveis jurídics de l’Eurocambra avaluar «com més aviat millor» l’aplicació dels efectes de la resolució «sobre la composició del Parlament», tant per Junqueras com per Carles Puigdemont i Toni Comín. Si el Suprem sol·licita el suplicatori, això activaria els tràmits per desposseir de la immunitat els eurodiputats, una decisió que quedaria finalment en mans del ple de l’Eurocambra.

6. ¿Carles Puigdemont i Toni Comín són també immunes?

Tot i que la sentència se circumscriu al cas de Junqueras, amb la sentència a la mà Carles Puigdemont i Toni Comín disposen d’immunitat des del moment en què van ser proclamats eurodiputats, per la qual cosa no se’ls pot aturar i per actuar contra ells es necessitaria el suplicatori. El TJUE advoca per una interpretació «àmplia i poc restrictiva» del règim d’inviolabilitat dels diputats. El mateix jutge Pablo Llarena, que va processar Puigdemont i Comín i va dictar les euroordres, admet que la sentència pot tenir «la mateixa incidència» en els fugits.

7. ¿Té llibertat l’expresident per tornar a Espanya?

Emparat per la immunitat com a eurodiputat proclamat, Puigdemont podria tornar a Espanya per complir els tràmits exigits per accedir a l’acta. Cert és que l’expresident assumiria un risc, però Espanya també si decideix detenir-lo sense comptar amb el suplicatori. Però a l’avalar el TJUE que la immunitat regeix des de la proclamació dels resultats electorals, no seria necessari que tornés a Espanya per complir els tràmits nacionals. L’Eurocambra hauria de facilitar-li les seves credencials i llavors el Suprem podria demanar el suplicatori.

8. ¿En quina situació judicial queda el líder de JxCat?

El Tribunal General de la UE ha de resoldre un assumpte plantejat per Carles Puigdemont i Toni Comín contra l’Eurocambra per impedir-los prendre possessió dels seus escons, mentre que el TJUE ha de decidir sobre un recurs relatiu a les mesures cautelars que van demanar per poder recollir l’acta de forma provisional fins que es dilucidi aquest recurs. A més, la justícia belga que ha de decidir sobre l’extradició de tots dos i de Lluís Puig ha ajornat la vista del cas fins al 3 de febrer a l’espera que la justícia europea es pronunciés sobre la seva immunitat.

9. ¿Pot presentar-se Puigdemont a unes eleccions?

Notícies relacionades

Així hem explicat les últimes hores de les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez

La immunitat de Junqueras aplana el camí de Puigdemont i Comín

El lideratge indiscutible que Puigdemont continua exercint en JxCat podria traduir-se que tornés a encapçalar la candidatura a unes eleccions al Parlament. La seva eventual immunitat, no obstant, no resoldria l’escull que ja li va impedir ser elegit president el 2018: el veto del Tribunal Constitucional a una investidura a distància. Puigdemont sí que podria presentar-se a unes noves eleccions catalanes, tot i que si decidís recollir l’acta de diputat al Parlament, hauria de renunciar al seu escó a l’Eurocambra, per tant, perdria la seva immunitat.

10. ¿Quan haurà de deixar el càrrec Torra?

La condemna d’ahir no implica el cessament immediat del president perquè no és ferma, però li impedeix ser candidat electoral. El Suprem tarda una mitjana de nou mesos a resoldre els recursos contra penes per desobediència. Si la ratifica, en els 10 dies següents el president del Parlament ha de proposar un candidat a la investidura i, si no fructifica, s’activa un termini de dos mesos per elegir president o es convocaran eleccions al cap de 54 dies. En tot aquell temps, el vicepresident Pere Aragonès (ERC) assumiria les funcions de president.

• Segueix tota l’actualitat política al canal de Telegram d’EL PERIÓDICO