Òmnium xifra en 2.500 els «represaliats per l'Estat» des de l'1-O

Òmnium Cultural ha xifrat en 2.500 els «represaliats per l’Estat» en el marc del procés des delreferèndum de l’1-O del 2017 fins avui. L’entitat sobiranista ha sumat 12 condemnats pel Tribunal Suprem, 9 «exiliats», 1.396 ferits, 292 detinguts, 12 casos de presó preventiva, 18 persones investigades per clonar webs tancades, 18 docents investigats, 40 alts càrrecs i 712 alcaldes investigats pel referèndum.

En una roda de premsa al costat de representants d’Irídia i Alerta Solidària, el vicepresident  i portaveu d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha afirmat que el «comptador de la repressió no para», perquè aquesta «no només no ha parat, sinó que ha augmentat amb els diferents governs de l’Estat de diferents colors polítics». «No tenim altres nivells comparatius que no siguin durant la dictadura», ha rematat. 

En aquesta línia, Mauri ha defensat la derogació de la ‘llei mordassa’ i ha criticat l’«enduriment» del Codi Penal. Ha opinat que el futur Govern entre el PSOE i Unides Podem hauria d’acatar els informes d’Amnistia Internacional i el grup de detencions arbitràries de l’ONU «si es pretén progressista i defensor dels drets humans». «Parlar de situacions de diàleg és una mica difícil sense tenir en compte tota aquesta repressió. Hi ha d’haver diàleg, la via no pot ser empresonament, els judicis, les presons ni la repressió policial. Els conflictes polítics es resolen amb política [...] i cal reparar tot el mal que s’ha fet», ha etzibat. 

Crides al «final de la repressió» i la «impunitat policial»

Mauri ha anotat les seves peticions al futur Executiu central: que «acabi la repressió de l’Estat contra la dissidència», que «el sistema judicial espanyol es despolititzi» i «s’arxivin les causes obertes», que «les actuacions policials estiguin emparades» amb la normativa vigent i que «s’escoltin les demandes» de les organitzacions a favor dels drets humans que demanen l’excarceració dels independentistes.

L’advocada d’Irídia, Anaïs Franquesa, ha criticat que «el dret a la protesta sigui tractat com un problema d’ordre públic» i que s’utilitzi la «violència policial» per «reprimir-la». Franquesa ha demanat una «depuració de responsabilitats» als cossos policials perquè els casos que va anunciar el conseller d’Interior, Miquel Buch, «culminin amb investigacions efectives». «Hi ha d’haver un control més gran i treballar perquè s’implanti la identificació davantera, posterior i al casc [...] Depurar i sancionar, si és necessari, són garanties de no repetició», ha afegit. 

Notícies relacionades

Tres magistrats del TC declaren vulnerats els drets de Junqueras en la seva situació de presó

El Govern adverteix Sánchez que no tindrà estabilitat si no resol el conflicte català

Per la seva banda, el portaveu d’Alerta Solidària, Xavier Pellicer, ha assenyalat que «la vulneració de dret és un apèndix necessari de la repressió política» i ha insistit que l’objectiu que persegueix és «que no es parla del conflicte polític, sinó de les vulneracions de drets» per desmobilitzar. «Aquesta repressió no és nova, ara és generalitzada, sistematitzada, però venim de dècades fosques que qualsevol reivindicació política o de denunciar una llei o estructura injusta ha sigut durament reprimida», ha apuntat, i ha fet una crida a «acabar amb la impunitat dels cossos policials».  

Tots ells han conclòs l’acte fent de nou una crida a la mobilització que tindrà lloc aquest dimecres durant el clàssic entre el FC Barcelona i el Reial Madrid «des de la lluita no-violenta». «Aspirem al fet que aquest dimecres hi hagi una altra mobilització massiva al nostre país», ha conclòs Mauri.