Tres magistrats del TC declaren vulnerats els drets de Junqueras en la seva situació de presó

Tres magistrats del Tribunal Constitucional, Fernando Valdés, Juan Antonio Xiol Ríos i María Luisa Balaguer, consideren que amb la decisió del Tribunal Suprem de mantenir a la presó el president d’ERC, Oriol Junqueras, es va vulnerar el seu dret a exercir les funcions representatives, ja que no es va realitzar degudament el judici de proporcionalitat que es requeria davant de la importància del dret afectat. La sentència, que es va avançar el 28 de novembre, va produir la primera pèrdua d’unanimitat en un assumpte de pes del procés, al rebutjar el recurs interposat pel líder independentista.

El vot discrepant, de 17 pàgines, s’argumenta en el fet queera necessari ponderar adequadament els interessos constitucionals concurrents en la decisió de mantenir la situació de presó provisional del recurrent i la intensitat amb què quedava afectat cadascun d’ells. Hauria sigut procedent raonar sobre la possibilitat d’adoptar alguna mesura alternativa a la presó preventiva que, mantenint el degut control del risc de reiteració delictiva, hauria tingut menor afectació del dret de representació política.

Segons aquests magistrats, les decisions adoptades pel jutge d’instrucció i per la sala de recursos «van maximitzar el control sobre els riscos de reiteració delictiva a través de la submissió al recurrent a un control pràcticament absolut mitjançant la privació de llibertat», cosa que significava que «el dret de representació política del recurrent es veia anul·lat». 

El vot considera que el context en què es produïa «semblava indispensable un raonament sobre la possibilitat que s’hagués adoptat alguna de les mesures de control previstes en la legislació processal penal per als sotmesos a procediment», que el convertissin en insuficient per evitar la reiteració delictiva. «Semblava, a més, necessari valorar el fet que la decisió s’havia de prendre en un context que aquelles conductes havien provocat ja l’excepcional aplicació del mecanisme del 155 de la Constitució, que havia suposat, entre altres coses, el cessament del recurrent en el seu càrrec de vicepresident de la Generalitat i la dissolució del Parlament», expliquen aquests jutges, que ho consideren imprescindible segons la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

Cap vulneració

El seu criteri no és compartit per la majoria del ple. Per això la sentència final denega l’empara al líder independentista, al no apreciar vulneració del seu dret a la participació i representació política. La resolució, de la qual ha sigut ponent el president del TC, Juan José González Rivas, declara que la seva presó va respectar les exigències constitucionals dels principis de proporcionalitat i legalitat, i va respondre a un final legítim, com, segons la seva opinió, reconeix la jurisprudència constitucional i del TEDH.  

El tribunal explica que un dels factors per determinar si la presó provisional d’un parlamentari o candidat en unes eleccions legislatives és una mesura proporcionada és que pugui ser recorregut. En el cas enjudiciat «el demandant d’empara en el termini de poc més de dos mesos va poder impugnar i instar la modificació, com efectivament va fer, de la presó provisional adoptada contra ell», assenyala la resolució, que recorda que quan se’l va empresonar el novembre de 2017 no tenia càrrec públic, al cessar amb el 155, i encara no ser candidat a les eleccions de desembre amb què va acabar la intervenció.

Una situació que, tot i que va canviar quan es va confirmar la seva presó, «no es pot considerar desproporcionat per la seva ingerència en el dret d’accés els càrrecs públics (art. 23.2 CE) si es té en compte que les dues resolucions es van dictar en els moments inicials de la causa», explica la sentència, que afegeix que les interlocutòries impugnades també «han ponderat la incidència de la presó provisional del demandant a l’exercici del dret fonamental al càrrec públic representatiu, sobre l’apreciació del risc de reiteració delictiva com a fi constitucionalment legítim en què funden el manteniment de la mesura cautelar».

En aquest sentit, afirma que el TEDH ha reconegut que «els drets garantits al Conveni Europeu de Drets Humans no són absoluts, sinó que poden estar sotmesos a limitacions implícites», dels Estats, ni tan sols en el cas Selahatitin Demirtas contra Turquia, al·legat per la defensa, perquè es tracta de decisió encara pendent del pronunciament de la Gran Sala.

Notícies relacionades

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

El TC tampoc considera desproporcionada la decisió del Suprem, des de la perspectiva del dret a participar en un càrrec públic representatiu, atenent «l’entitat dels fets investigats i la participació del recurrent, així com als motius i finalitats en què els òrgans judicials van basar la mesura adoptada».

Un segon vot

La sentència compta també amb el vot particular concurrent del magistrat Santiago Martínez-Vares, en «total conformitat amb la resolució de la sentència», però disconforme amb la «parquedat» de la seva argumentació. Segons la seva opinió, la sentència del TEDH sobre Demirtas aflora el «ponderat i ajustat raonament contingut en les resolucions impugnades» del Suprem, en les quals es valora la incidència de la presó provisional a l’exercici del dret del recurrent a l’accés al càrrec públic. Finalment, es reflecteix les «significatives» mesures adoptades per l’alt Tribunal «per minimitzar el sacrifici del dret fonamental afectat».