El PSC reobre la porta a la casa gran del catalanisme moderat

El PSC havia fet una opa a Ciutadans en caiguda en les últimes eleccions. Els socialistes van endurir en campanya el discurs contra l’independentisme, seguint l’estratègia de Pedro Sánchez, que perseguia buscar vots en l’estampida de votants taronja. Però van veure com el PP i Vox van ser els més beneficiats d’aquest transvasament electoral. Després d’analitzar-ho i una vegada tancat el congrés, els socialistes obren ara de nou la porta a la casa gran del catalanisme moderat.

Iceta ja va apuntar aquesta idea diumenge en la clausura del congrés al proposar una àmplia coalició, proposta que va desenvolupar en l’entrevista a EL PERIÓDICO. «No parlo de partits, sinó d’espais polítics. Voldríem una àmplia coalició amb gent de centre i centreesquerra, autonomistes i federalistes, gent que estigui a favor de les reformes per col·laborar. No creiem que de les eleccions surti una majoria absoluta socialista i allarguem la mà als que creuen que Catalunya ha de canviar de rumb», comentava en l’entrevista.

Aquest dilluns, després de la primera reunió de la nova executiva, ha incidit en aquest punt. «Nosaltres fèiem aquesta apel·lació més a sectors que a partits, tot i que hi ha partits que ja han mostrat interès com araLliures i també Units per Avançar [soci des del 2017]». Després que Iceta estengués diumenge la mà, Lliures ha fet un tuit aquest matí expressant la seva disposició a parlar i treballar per «reorientar el rumb de Catalunya, superant la política de blocs». Iceta no només s’ha referit a aquestes dues formacions, sinó també a «forces polítiques en procés de creació, com la Lliga Democràtica, els amics i amigues que es van trobar a Poblet, persones que busquen el seu espai polític». Alsmoderats del PDECat que es van reunir sota el nom d’El País de Demà per posicionar-se contra la via unilateral de Carles Puigdemont i Quim Torra els ha traslladat: «Que sàpiguen que els tenim en compte. Que hem llegit el seu document i ens interessa». En aquest sentit, ha anunciat que a principis d’any hi haurà reunions i es «multiplicaran les converses» amb aquests sectors catalanistes que no se senten còmodes amb l’independentisme. Al conclave del cap de setmana passat ja va fer alguna picada d’ullet cap aquest sector matisant la polèmica ponència sobre la immersió lingüística, que havia sigut un dels gestos socialistes cap a l’electorat taronja.

Fa temps que sostenim que cal reorientar el rumb de Catalunya, tot superant la política de blocs.

Disposats a parlar i a treballar per a fer-ho possible. #Araeslhora! #Lliures

— Lliures (@ElsLliures) 16 de diciembre de 2019

Notícies relacionades

Iceta: «La investidura obrirà un cicle nou a Espanya»

El Consell de la UE tornarà a debatre sobre l’oficialitat del català el 27 de maig

A les eleccions del 21-D del 2017, el PSC ja va intentar aquest Junts pel Seny aliant-se amb Units per Avançar en recerca dels 100.000 vots orfes d’Unió. Però només va pujar un escó, mentre que Cs va capitalitzar el vot antiindependentista. Ara, en vista que el votant més espanyolista taronja prefereix anar a Vox o al PP, tornen a explorar la frontera del catalanisme moderat amb l’objecte de convertir-se en l’alternativa de govern a l’independentisme. «Del 2017 al 2020 hauran passat tres anys en què la certificació del fracàs de l’independentisme és tan rotunda com la necessitat de canvi de rumb. Que no hi hagi vots perquè es quedin sense representació dels desitjos de canvi», ha reflexionat el primer secretari socialista.

Després que la victòriad’Inés Arrimadas el 2017 no es traduís en cap canvi a la Generalitat, Iceta s’erigeix com l’únic no independentista amb possibilitats reals de governar. «El pròxim president de la Generalitat serà d’ERC o del PSC. Les forces de continuisme volen que sigui ERC, nosaltres fem una crida a les forces del canvi perquè ho sigui el PSC», ha assenyalat deixant clar que ells mai faran president un independentista. «Som els dos partits amb més història a Catalunya. Hem governat en alguns ajuntaments i set anys junts a la Generalitat. Però representem coses molt diferents. Ells volen la independència i nosaltres, no. I nosaltres volem la presidència per a nosaltres».