22 d’oct 2020

Anar al contingut

ENTREVISTA AMB EL PRIMER SECRETARI DEL PSC

Iceta: «La investidura obrirà un cicle nou a Espanya»

«No farem president un independentista. Si ERC accepta fer-me president...»

«Els que no creuen gaire que Espanya és diversa que es mirin l'escut abans d'anar a dormir i potser entendran una mica més d'on ve»

Roger Pascual

Ha sigut el congrés de la seva consolidació com a primer secretari. ¿També el de la seva consolidació com a alternativa de govern?

Aquest és l’objectiu però ho decidiran els ciutadans. Ara que hem arreglat el PSC, ens toca arreglar Catalunya. Aquest és el resum d’aquest congrés.

Proposa liderar una àmplia coalició. ¿Amb qui?
No parlo de partits sinó d’espais polítics. Voldríem una àmplia coalició amb gent de centre i centreesquerra, autonomistes i federalistes, gent que estigui a favor de les reformes per col·laborar. No creiem que de les eleccions surti una majoria absoluta socialista i allarguem la mà als que creuen que Catalunya ha de canviar de rumb

¿Hi haurà un altre tripartit a Catalunya abans del pròxim congrés ordinari del PSC?  
Nosaltres no farem un president independentista
. Després dels anys que hem passat des del 2012 al 2019 cal encertar molt amb les prioritats. Es poden fer moltes col·laboracions. Però encapçalar la Generalitat és l’objectiu que perseguim. No estem pensant en segones derivades.

A Inés Arrimadas no li va servir de res guanyar les eleccions. Per governar sembla que hauria de ser amb ERC. ¿Hi estaria disposat?
Si ells accepten fer-me president... Falta bastant.

-¿Pot obrir la investidura de Sánchez un nou cicle de relació amb els republicans al Parlament? 
Jo crec que la investidura obrirà un nou cicle polític a tot Espanya. Sobretot, i el més important, obrirà una perspectiva de diàleg que és imprescindible si volem sortir de l’atzucac en què ens ha posat l’independentisme i de vegades la dreta espanyola incapaç de negociar. Que el govern d’Espanya tingui una voluntat sincera és imprescindible i per això insistim molt a desbloquejar la investidura de Pedro Sánchez.

Ábalos ha dit que potser aquesta sigui l’última oportunitat del diàleg. ¿Creu que ERC l’aprofitarà?    
No m’agrada en negociacions semblar que pressiones a qui vols convèncer, però és obvi que si ara no hi ha aquest govern ens podem trobar amb un bloqueig o unes altres eleccions i la possibilitat que la dreta aconsegueixi governar. Hi ha dues coses en joc: un govern progressista i un govern dialogant. No ens podem podem permetre el luxe de per segona vegada malbaratar aquesta oportunitat.

El tema estrella del congrés ha sigut la immersió. ¿Ha valgut la pena obrir el meló?
Molt. Requereix una reflexió, que és la que hem fet. Perquè hi ha gent que pensa que no hi ha marge de millora i que vivim pràcticament al paradís. Gràcies al debat que s’ha produït tenim una resolució de quatre folis en lloc de quatre paràgrafs. Ens ha permès anar molt a fons amb el tema per explicar què i com ho volem.

¿Poden pescar més vots del catalanisme moderat o de la frontera electoral amb Cs?
Ens agradaria captar votants de totes parts. Els partits en fase de creixement tendeixen a rebre’ls de diferents entorns. Ja no hi ha la concepció de tenir vots en propietat: no és una compra, és un lloguer en tot cas. Ens adrecem a la gent que pensa que no anem bé i que s’ha de canviar. Aquí hi haurà gent amb una sensibilitat més catalanista o menys, més progressista o més de centre. El creixement electoral es pot alimentar de diferents fonts.   

¿Agraeix el reconeixement de Carmen Calvo després dels atacs de Javier Lambán i Emiliano García Page?  
Sí, però el donava per descomptat... Sé que el govern d’Espanya està compromès amb una determinada opció, amb una determinada negociació, saben a més que estem al costat de Pedro Sánchez. No crec que vinguessin al rescat si no per compartir les coses en què coincidim. Amb la direcció del PSOE de Pedro Sánchez la coincidència és pràcticament total.

¿Què va pensar quan Lambán el va acusar de supremacisme?
Que no parlava de mi.

¿El preocupa que hi hagi més barons del PSOE que intentin obstaculitzar l’aliança amb Podem amb l’abstenció de ERC?
Els partits són plurals i han de ser-ho. No són una església. Per tant és possible que hi hagi sensibilitats diferents. Ara, jo miro els governs que han fet i són molt plurals: en el d’Aragó hi ha aragonessistes i Podem; al de Castella-la Manxa també hi ha Podem. Cada un troba les seves aliances. Si la direcció del PSOE ha donat molta llibertat i flexibilitat als governs el lògic és que s’accepti la capacitat d’escollir de Sánchez per governar Espanya.

A Espanya no hi ha experiència de governs de coalició. ¿Quin consell els donaria amb la seva experiència del tripartit?  
Que ho provin com més aviat millor. El temps de les majories ha passat i l’estabilitat depèn de la capacitat de teixir acords molt amplis.  Les coalicions es poden establir si hi ha un acord profund de programa i els elements suficients de confiança mútua indispensables.

Ha descartat ser ministre. ¿Qui li agradaria que representés al PSC al consell de ministres?
Ens agradaria una presència de ministres catalans, que no fos una quota territorial sinó per la capacitat de les persones de fer una bona feina. Ja li he dit a Sánchez: «Demana’ns el que necessitis i intentarem donar-te bones opcions». Però no li he dit «n’he de tenir un, dos o tres». I no han ni de ser militants del PSC. Si necessita incorporar algú com a independent, estarem encantats. 

¿El gran repte de la legislatura espanyola serà Catalunya, en general, i la sortida dels presos, en particular?
S’ha de resoldre el conflicte català que té moltes dimensions. Hi ha coses que tenen una solució estrictament política i altres que tenen altres vies. Però s’ha de tenir al cap el conjunt del problema i les seves derivades. Hi haurà altres problemes per a aquest govern: econòmics, canvi climàtic. Però des d’aquí ens agradaria que el futur Govern contribuís de forma molt activa a la superació del conflicte que ens té bloquejats.

¿Es pot superar el conflicte a Catalunya mentre Oriol Junqueras i la resta dels presos independentistes segueixin a la presó?  
Utilitzant l’expressió que una vegada va fer servir Felipe González: no hi ajuda, és més difícil. Que les conseqüències d’un conflicte polític hagin portat a aquestes conseqüències penals no ajuda. Però si la justícia considera que hi ha hagut delictes no podem mirar a cap altre costat. S’ha d’intentar i tenir en compte tots aquests factors que evidentment no beneficien. 

¿S’ha d’intentar que surtin de la presó?
S’ha d’intentar resoldre el problema.

¿Com ha de ser una taula de diàleg perquè no sigui alguna cosa merament decorativa?
Que les dues parts vulguin dialogar. Dialogar és entendre la posició de l’altre. Trobar les més pròximes possibles per continuar dialogant i acordant. Més que el format, m’importa més la voluntat de les parts. La negociació que s’està produint és el que permetrà veure si hi ha la confiança mínima per començar. Davant un problema molt gran no s’ha de buscar la solució global, definitiva i ràpida. S’han d’anar resolent problemes i d’anar generant prou confiança per abordar els més grans. El diàleg també és un procés, tot i que no sé si és una expressió que estigui molt cremada; és un camí per anar acostant actituds. Dialogar és un esforç d’empatia, cedir coses que potser veus imprescindibles però que potser són un punt de trobada.

El PSC defensa que Catalunya és una nació des de la seva fundació el 1978. ¿L’estranya que alguns se sorprenguin ara? ¿A què ho atribueix?
Primer, part de la dreta i extrema dreta considera que l’article dos de la Constitució va ser un error, perquè incorporava nacionalitats. Segon, molta gent vol perjudicar el diàleg i creuen que és una manera. Tercer, hi ha qui creu que defensar l’Espanya plural pot perjudicar l’esquerra espanyola i ho utilitzen per intentar erosionar. No m’estranya. És molt important que a Espanya s’obri camí la idea que Espanya és molt plural i diversa. Els que no creuen gaire que Espanya és diversa que es mirin l’escut d’Espanya abans d’anar a dormir i potser entendran una mica més d’on ve la diversitat.