L'Audiència expulsa l'Ajuntament de Barcelona de l'acusació popular en el judici contra les càrregues de l'1-O

Aquest dijous, l’Audiència de Barcelona ha expulsat l’ajuntament de la capital catalana com a acusació popular en el procés judicial per les càrregues de la Policia Nacional als centres de votació del referèndum unilateral de l’1-O . El tribunal de la Secció Tercera ha estimat el recurs presentat per l’Advocacia de l’Estat, al qual es va adherir la Fiscalia.

El tribunal basa la seva resolució en un acord que el ple de l’Audiència de Barcelona va aprovar per unanimitat el novembre, en què exigeix que les «persones juridicopúbliques» que vulguin exercir l’acusació popular en un cas han de tenir una «habilitació expressa» per a l’exercici de l’acció penal. És a dir, s’han d’emparar amb una norma amb rang de llei específica per això, que el consistori barceloní, segons els magistrats, no té.  

En declaracions als periodistes, el regidor de Drets de Ciutadania i Participació de Barcelona, Marc Serra, ha assegurat que aquesta decisió «és una molt mala notícia per als més de 300 veïns ferits l’1 d’octubre».

Discrepàncies resoltes

El 22 de novembre, l’Audiència de Barcelona va convocar un ple no jurisdiccional per unificar els seus criteris, a causa de la disparitat de criteris entre els seus tribunals en casos que havien de dirimir si les administracions poden exercir accions penals per delictes en què no estiguin directament perjudicades. A diferència d’altres països, la legislació espanyola dona molt de marge a la figura de l’acusació popular, ja que permet que exerceixi qualsevol persona que invoqui un trencament de la llei, sense la necessitat de justificar el seu interès o demostrar haver-ne resultat perjudicat.

Notícies relacionades

La fiscalia insisteix a expulsar l'Ajuntament de Barcelona de la causa per les càrregues de l'1-O

Quatre caps de la Policia Nacional imputats per l'1-O assenyalen qui els va ordenar actuar

En el seu acord, l’Audiència va resoldre que perquè una «persona juridicopública» pugui exercir l’acusació popular ha de comptar amb «una habilitació expressa amb rang de llei que delimiti objectivament i subjectivament l’exercici de l’acció penal». No n’hi ha prou, afegeix l’acord, que s’accepti «una mera connexió entre el delicte i l’exercici de competències atribuïdes a l’ens públic».

El jutge que investiga les càrregues policials va acceptar la personació de l’Ajuntament de Barcelona el 14 de febrer del 2018. Segons el seu parer, la Carta Municipal de Barcelona feia possible que el consistori exercís l’acusació popular per les càrregues de l’1-O, atesa la «magnitud dels fets investigats i la seva repercussió mediàtica internacional». Ara l’Audiència ha rectificat aquesta decisió fent fora del procediment el consistori. Els magistrats detallen que la Carta Municipal no plasma aquesta «habilitació expressa» perquè l’Administració local acusi pels presumptes delictes de lesions o danys. I insisteixen que per a la defensa dels interessos públics i generals “ja es compta” amb la figura del fiscal.