POLÈMICA JUDICIAL

La fiscalia insisteix a expulsar l'Ajuntament de Barcelona de la causa per les càrregues de l'1-O

L'Advocacia de l'Estat i el ministeri públic recorren la negativa del jutge d'instrucció

L'Audiència de Barcelona decidirà si permet que el consistori continuï com a acusació

abertran40366035 barcelona 01 09 2017 referendum 1 o policia nacional en la e181217102047

abertran40366035 barcelona 01 09 2017 referendum 1 o policia nacional en la e181217102047 / FERRAN NADEU

1
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La Fiscalia de Barcelona ha tornat a demanar l’expulsió de l’ajuntament de la capital del procés judicial, en què exerceixl’acusació popular, per les càrregues policials durant el referèndum unilateral de l’1-O. El ministeri públic s’ha adherit al recurs presentat per l’Advocacia de l’Estat davant de l’Audiència de Barcelona contra la interlocutòria del jutge instructorque va denegar la petició d’apartar del cas el consistori barceloní.

Els fiscals Diego Villafañe i José Luis García exposen en el seu escrit, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, la falta de legitimació de l’Ajuntament de Barcelona per exercir l’acusació popular, a l’entendre que “no existeix cap precepte legal” que l’hi habiliti i al no sentir-se “ni ofès ni perjudicat pels fets denunciats”. També argumenten que no són acceptables els preceptes de la carta municipal esgrimits pel consistori i pel jutge, entre aquests la competència de l’autoritat municipal per a la “protecció, preservació i promoció dels valors simbòlics, el prestigi i la bona reputació associats a la denominació ‘Barcelona’”. En aquest sentit, la fiscalia sosté que “no són sinó uns mers principis generals” i “programàtics” que “no integren l’habilitació constitucional, legal i la jurisprudència requerida per a l’exercici de l’acusació popular en un procés penal”.

Sospita “infundada” i “temerària”

Notícies relacionades

Segons l’opinió de la fiscalia, si s’acceptés aquesta premissa, l’administració municipal podria personar-se en tota mena de procediments en “persecució de qualsevol delicte públic comès” a la ciutat, i que consideri que pot afectar el prestigi i la bona reputació de Barcelona, per al menester de la qual “l’ordenament jurídic” preveu la fiscalia com a defensa dels interessos generals. L’escrit remarca que és “infundada”, “irreal” i “absolutament temerària” l’afirmació que el ministeri públic “no té el mateix interès que l’ajuntament a perseguir conductes delictives”.

La fiscalia tampoc entén que puguin aplicar-se altres preceptes de la carta municipal, com l’obligació de l’ajuntament a vetllar perquè a la ciutat no es produeixin conductes discriminatòries per raó de raça, religió, color o sexe; ni el que recull que ha de garantir la protecció física de les persones i béns “en situació de greu risc col·lectiu, calamitat pública o catàstrofe extraordinària” en què “la seguretat i la vida” de la gent “pugui perillar o sucumbir massivament”. Segons els fiscals, l’1-O no va passar res d’això.