La queixa de Zapatero, segons Bono: «Montilla i Maragall han sigut les nostres desgràcies polítiques»

El dirigent socialista defensa que el Govern proposat per Sánchez és «l'únic possible»

Planteja una «estructura federal» per no cedir davant dels nacionalistes quan se'ls necessita per aconseguir majories

La queixa de Zapatero, segons Bono: «Montilla i Maragall han sigut les nostres desgràcies polítiques»

DAVID CASTRO

3
Es llegeix en minuts
Miguel Ángel Rodríguez

José Bono era president del Congrés dels Diputat l’any 2009. La qüestió catalana feia diversos anys que era sobre la taula a causa de la confecció de l’Estatut de Catalunya al Parlament català i el seu pas posterior pel Congrés dels Diputats. La vista estava posada en el Tribunal Constitucional que encara tardaria 8 mesos a pronunciar-se sobre la llei catalana. El president del Govern de llavors, José Luís Rodríguez Zapatero, va anar a veure’l al seu despatx i, en una conversa que va durar una hora, li va dir: «[José] Montilla i [Pasqual] Maragall han sigut les nostres desgràcies polítiques»

Així ho explica el que va ser president de Castella-la Manxa durant 21 anys (1983-2004) que ha publicat el tercer llibre – ‘Se levanta la sesión’– d’una trilogia formada pels seus diaris. Bono recorda aquella època en què va ocupar la presidència del Congrés dels Diputats i, després de demanar permís a centenars d’excompanys, detalla algunes de les converses que va tenir. En aquest sentit, narra com Zapatero li va admetre que el tripartit català seria «un veritable calvari». «El fet que Maragall estigués governant amb ERC quan vam accedir al Govern ens va condicionar de manera determinant per recolzar-nos en ERC i no en CiU», diu que li va exposar l’expresident del Govern. 

A més, no amaga l’opinió que li van merèixer els dirigents del PSC. En concret, esmenta la conferència socialista de Santillana del Mar del 2003 en què el PSOE va marcar les línies per donar un «nou impuls de l’autogovern» que «després Maragall no va respectar, comportant-se amb l’Espanya democràtica com un pilot suïcida»

«Terreny per sembrar»

«Hi ha molt terreny per sembrar en favor de la cohesió d’Espanya, però en la mesura que no ho fem, cavalca el separatisme», va anotar Bono als seus diaris l’any 2009 quan encara el TC no hi havia declarat inconstitucional 14 articles i deixat clar que el preàmbul de la norma, on es remarcava que Catalunya era una «nació», tenia «falta d’eficàcia jurídica interpretativa». 

Una dècada després, l’exministre de Defensa afirma que «a Espanya podria convenir-li una estructura federal en què tots sabessin a què atenir-se i acabar amb la bilateralitat en què cada dia els nacionalistes volen més i l’Estat cedeix sempre, governi el PSOE o el PP, en la mesura que se’ls necessita per guanyar votacions al Congrés. Algun dia ens en penedirem». 

A més, posa en dubte la veritable utilitat del sistema d’autonomies: «Castella-la Manxa mai havia demanat ser regió autònoma, però vam ser coartada perquè els militars no es revoltessin contra l’autogovern del País Basc i Catalunya». 

L’únic Govern possible

«No hi ha un altre Govern possible diferent del que ha proposat Pedro Sánchez» i que comprèn una coalició amb Unides Podem, ha sentenciat Bono en la presentació del llibre. A més, considera que els de Pablo Iglesias es moderaran dins de l’Executiu. «Estic convençut que Pedro Sánchez ha preferit un ocell en mà que cent gavines volant», ha subratllat, assenyalant el veto del PP a investir a Sánchez.

Notícies relacionades

A més, l’exdirigent socialista ha volgut deixar clar que hi ha certa veritat en les paraules dels morats quan diuen que un banquer mana més que un diputat: «Definitivament, els diputats no són volen mouen els fils [...] He de reconèixer que en el discurs podemita d’«un diputat mana menys que un banquer» hi ha una mica de veritat. O molta»

«ERC pot fer bàsicament dues coses: abstenir-se i afavorir el Govern que ha proposat Pedro Sánchez o pot portar-nos a les terceres eleccions», ha assegurat l’expresident de Castella-la Manxa abans d’assenyalar que «hi ha una cosa que no pot fer» la formació independentista i és creure que per donar suport a la investidura del president del Govern en funcions «obtinguin avantatge en la seva deriva secessionista». «La línia vermella per la qual uns quants a Catalunya no poden decidir el futur de tots els espanyols no se la pot saltar el PSOE».