Pedri va encendre el llum amb un sublim cacau amb la dreta

Al Barça no li va provar gens bé el mètode que va dissenyar Flick, que va haver de reaccionar en el descans per aconseguir firmar una reacció exprés.

LES TRANSICIONS DESPULLEN EL BARÇA.

Al quart intent va arribar el primer gol del Llevant. En els tres anteriors els futbolistes de l’equip entrenat per Calero havien caigut en fora de joc. De manera inesperada va començar a enfonsar-se el Barça, que, malgrat apoderar-se de la pilota en la primera part, no li va servir de res. Va dominar en possessió (85%), però sense punteria ni encert. De transició en transició anava patint l’equip de Flick fins que va arribar el 0-2, ja en temps afegit. El penal de Balde, revisat i determinat pel VAR, i marcat per Morales va certificar que el campió estava atordit. Fins i tot perdut.

FLICK I EL SEU ONZE ESTRANY I ERRONI.

El tècnic va canviar l’estructura del Barça per fer un lloc a Marcus Rashford al flanc esquerre de l’atac que implicava un moviment immediat al retardar Raphinha al mig del camp. Jugava el brasiler de mitjapunta, per darrere de Ferran Torres, mentre Lamine Yamal es quedava al seu lloc, la banda dreta. Però l’equip no va ser tan reconeixible en la primera meitat. I la seva aposta per Marc Casadó, a qui va entregar el rol de migcampista per l’absència de Frenkie de Jong, que es va quedar a Barcelona, no li va sortir gens bé. Per això, conscient dels seus errors, el tècnic va intervenir en el descans per refer l’equip i tornar a l’estructura habitual. Va tornar Raphinha al flanc esquerre, el seu lloc natural, i va deixar Rashford a la banqueta, amb Casadó, frustrat i abatut, conscient que havia perdut la seva oportunitat. Van entrar Gavi i Olmo.

EL ‘VUIT’ VA SER EL LÍDER.

Fracassat l’experiment de Flick amb un dolorós 2-0 en el descans, hi va haver una reacció exprés del Barça. En set minuts va firmar l’empat. Gavi va entrar per Casadó, i Dani Olmo per Rashford. Amb el doble canvi, el tècnic alemany va recuperar la normalitat. Tot i que tot va néixer de la inspiració quasi màgica de Pedri. Al Barça dels quatre davanters (Raphinha, Rashford, Lamine i Ferran Torres) no se li veia el gol enlloc. Va haver d’arribar Pedri per inventar-se un monumental cacau. I tot va canviar.

Notícies relacionades

Els genis decideixen quan ser-ho

L’Espanyol visita la Reial sense complexos i encara pendent del mercat

JOAN GARCIA S’ACOSTUMA AL VERTIGEN.

Res va poder fer en els dos gols del Llevant. En l’1-0 va ser afusellat per la genialitat d’Iván Romero. En el 2-0, Morales va marcar de penal. Però, quan més el necessitava el Barça, va emergir la figura de Joan Garcia, un porter que està acostumat a viure al límit. Va mesurar bé la distància i va tenir una doble parada (Morales i Brugué, m. 53) decisiva.