ERC tem que JxCat utilitzi el 10-N com a palanca per avançar eleccions

El conflicte català és ja en aquests moments com un arbre de múltiples branques. I de vegades cada una d’aquestes extensions arbòries creix en el mateix sentit, obrint nous escenaris poc imaginables setmanes abans. Posem per casJxCat i el seu deambular per les enquestes, sempre a la baixa. Una demoscòpia que feia posar els cabells de punta a qualsevol postconvergent a qui s’insinués un eventual avançament electoral. Però en els últims dies la branca electoral del 10-N10-N i, fins i tot, la judicial-europea (no confondre amb la judicial-espanyola) han dibuixat un nou escenari que bé podria propiciar aquest avançament electoral. A la sopa de sigles postconvergent, de moment, ho neguen, tot i que admeten la «lògica» del raonament.

Quim Torra atén aquest dilluns el judici que se li ha obert per desobediència al TSJC, dins del que seria la branca judicial-espanyola. El president ha reconegut, i fins i tot presumit, d’aquesta desobediència, per la qual cosa ningú no espera una altra cosa que no sigui una sentència condemnatòria. Inhabilitació.

La condemna serà ferma quan el Tribunal Suprem resolgui l’esperable recurs de la defensa. Dit d’una altra manera, Torra deixarà de ser president a finals de gener, principis de febrer, segons els càlculs de les fonts consultades. A la seva inhabilitació seguirà la investidura d’un nou candidat de JxCat que resultarà infructuosa perquè depèn de la CUPCUP, que vol noves eleccions. Si falla la investidura, hi haurà convocatòria automàtica d’eleccions que s’hauran de celebrar dos mesos després. Cinquanta-quatre dies en què el president en funcions seria l’actual vicepresident, Pere Aragonès. D’ERC.

La tendència electoral

Fins aquí el context sabut i que dibuixava una gran espasa de Dàmocles sobre JxCat i un camí de roses per a ERC. Però els resultats de diumenge van revelar diverses coses. Primer, que la postconvergència –que va augmentar el seu nombre absolut de vots malgrat que la participació va baixar quatre punts i fins i tot va guanyar un escó– no està tan vençuda com indiquen les enquestes i que hi ha un repunt de vot, sobretot de resistents seguidors de l’expresident Carles Puigdemont. És a dir, que el discurs de la confrontació amb l’Estat i de no avalar els partits del 155 ha donat certs fruits. 

Segon. ERC va perdre 160.000 vots i dos escons. I ho va fer al ‘rere-país’, on a les ciutats mitjanes, com Berga i Vic, es van deixar 10 i 7 punts, respectivament. Els fidels a Puigdemont ho resumeixen així: a l’abril, la diferència entre pactistes i durs era de 15 (ERC) a 7 (JxCat), i en tan sols set mesos s’ha passat a un 13 (ERC) a 10 (JxCat i la CUP).

La primera conseqüència dels resultats d’aquesta branca electoral-catalana ja s’han deixat sentir en la de la governabilitat espanyola. ERC ha endurit el seu discurs cap a Pedro Sánchez. Una cosa que persistirà qui sap si fins al ‘no’ definitiu, en funció de si es convoquen o no es convoquen eleccions, la situació judicial de Torra determina l’entrada ja a l’escenari electoral.

Una altra dada que ajuda a compondre aquesta finestra d’oportunitat postconvergent és l’escrit de l’Advocat general de la UE al Tribunal de Justícia de la mateixa UE, el TJUE. Irònicament, en un dictamen sobre la immunitat d’Oriol Junqueras, com a eurodiputat, s’obre la possibilitat que sigui Carles Puigdemont el gran beneficiat. 

Puigdemont ¿candidat i a Catalunya?

Notícies relacionades

ERC i JxCat se citen a una reunió per pactar les condicions de la investidura de Sánchez

El 'sí' a la independència de Catalunya retrocedeix al seu nivell més baix des de l'1-O

A falta de la resolució del TJUE, es comença a veure com versemblant que Puigdemont pugui tornar a Catalunya. Fins i tot com a candidat a la presidència de la Generalitat, tot i que no podria prendre possessió del càrrec perquè llavors perdria l’acta d’eurodiputat i la seva immunitat. Però si 15 dies de Puigdemont en campanya per ‘Skype’ van permetre doblegar ERC el 2017, l’efecte que podria tenir tenir-lo en carn i ossos és impredictible, però sempre a favor de JxCat. «La situació no és la ideal per a JxCat, però segurament és la millor que poden tenir en les pròximes setmanes per anar a unes eleccions», temen fontsd’Esquerra. Motiu pel qual apunten que, al final, es convocaran els comicis per al gener.

La versió oficial a JxCat és que si ERC salva els pressupostos del 2020, avançar eleccions no estaria justificat. La postconvergència necessita temps per reorganitzar-se i buscar un candidat. Tret que el candidat torni a ser Puigdemont i la reorganització es converteixi de nou en obediència al líder de Waterloo. Llavors el botó electoral dependrà de l’interès de l’expresident.