Eleccions generals 2019: Poques esperances d'una solució per a Catalunya

Tret que els resultats d’aquest diumenge s’apartin diversos quilòmetres del que pronostiquen totes les enquestes, les esperances que les eleccions propiciïn un desbloqueig del conflicte català són més aviat escasses. La breu campanya ha tornat a demostrar que les posicions són tan distants que serà molt difícil que en els pròxims mesos comenci a desbrossar-se una situació que amenaça d’enquistar-se. Tot i que Catalunya ha sigut un dels assumptes principals de la campanya, i tot i que els líders de tots els grans partits l’han visitat amb assiduïtat, no s’entreveuen solucions a curt termini.

Era difícil que passés una cosa diferent. Pedro Sánchez va arriscar molt quan va decidir que Espanya anava a tornar a les urnes al novembre, amb la sentència del procés tot just sortida del forn. Des que Oriol Junqueras i la resta de líders sobiranistes van ser condemnats a penes que sumen gairebé un segle de presó no hi ha hagut calma a Catalunya. Les manifestacions, els aldarulls i la desorientació política, en un bàndol i l’altre, han protagonitzat les últimes setmanes. Com a mostra, la situació inaudita d’aquest dissabte, jornada de reflexió, quan s’han produït concentracions a tot el territori català.

Un dels principals objectius de l’independentisme ha sigut demostrar que la normalitat no és possible després de les condemnes. I esperen que les urnes recolzin el seu missatge que estem immersos en un període excepcional que necessita de solucions mai vistes. Si el 28 d’abril ja es va produir la primera victòria en la història d’un partit sobiranista en unes eleccions generals –ERC–, el 10-N podria regalar-los una altra fita sense precedents: que les forces independentistes n’obtinguin més de la meitat dels 48 escons en disputa.

La irrupció de la CUP

Segons les enquestes, és difícil que passi, però és possible. ERC hauria de repetir o quedar-se molt a prop dels 15 diputats que va aconseguir en abril, i JxCat també hauria de conservar els set representants que va obtenir, o gairebé. La gran diferència és la irrupció de la CUP, que es presenta per primera vegada a unes de generals. Si els anticapitalistes, a cavall del malestar que sent una part de la població amb l’actuació policial per sufocar els disturbis, aconsegueixen quatre o cinc escons –com els pronostiquen–, l’independentisme podria somiar amb aquest ‘sorpasso’.

En qualsevol cas, els partits independentistes continuen mantenint les seves diferències estratègiques, potser perquè tots sospiten que en pocs mesos tornaran a participar en una campanya, aquesta vegada d’unes eleccions al Parlament. ERC s’ha centrat a consolidar el seu resultat del 28-A per la via d’eixamplar la base, sobretot als municipis que tradicionalment eren feus socialistes. Per això, el partit ha insistit en els últims dies en què són els únics que poden vèncer el PSC.

Notícies relacionades

Enquesta d'Andorra de les eleccions generals de novembre del 2019: últim sondeig

Així t'hem explicat les eleccions generals a Espanya del novembre del 2019

JxCat insisteix a diferenciar-se d’ERC assegurant queno donarà el seu recolzament «gratis» a Sánchez per formar govern, i insinuant, per tant, que els seus rivals pel vot independentista sí que estan disposats a fer-ho. Fora d’això, la tensió al carrer ha despullat de nou les contradiccions de l’espai postconvergent. Per posar un exemple, el candidat de la formació al Senat, Roger Español –al qual Carles Puigdemont va col·locar com a cap de llista–, ha demanat la dimissió del ‘conseller’ d’Interior Miquel Buch, del seu mateix partit. Quant a la CUP, s’ha de veure com influeix la campanya més aviat fluixa que ha dut a terme la seva candidata, Mireia Vehí, en les grans expectatives que tenien fa uns dies.

L’enroc general allunya el desbloqueig. Amb el PSC intentant que la baixa per malaltia durant la campanya de Meritxell Batet no l’afecti; amb Inés Arrimadas provant de resistir davant de l’enfonsament que li pronostiquen les enquestes a Ciutadans; amb els comuns buscant fer valer la seva proposta de diàleg amb el sobiranisme; i amb un PP i Vox que tenen per objectiu sortir de la irrellevància a Catalunya, a la campanya només li faltava l’aparició d’un sumari de l’Audiència Nacional en el qual s’implica Quim Torra en un pla dels CDR per ocupar el Parlament.