Anar al contingut

REBUTJADA ABANS

Llarena amplia l'euroordre contra Ponsatí

El jutge inclou el «va buscar alterar l'ordre constitucional» per aconseguir l'extradició de l'exconsellera

Efe

Llarena amplia l'euroordre contra Ponsatí

Robert Perry

El jutge Pablo Llarena ha remès aquest divendres al Regne Unit informació complementària a l’euroordre contra Clara Ponsatí, com li van reclamar les autoritats britàniques, i en un escrit acusa l’exconsellera d’haver actuat per «aconseguir l’alteració de l’ordre legal i constitucional vigent».

En un escarit informe, al qual ha tingut accés Efe, el jutge del Tribunal Suprem destaca que Ponsatí, juntament amb la resta del Govern, va fer passos per facilitar la celebració del referèndum d’independència de Catalunya «malgrat conèixer la il·legalitat i nul·litat del procés, que finalment va desembocar, tal com es preveia, en actes violents».

Llarena recorda que Ponsatí, a qui reclama per sedició i que es troba a Escòcia, era consellera d’Ensenyament i que, com a tal, el 6 de setembre del 2017 va firmar el decret pel qual es convocava el referèndum, malgrat les resolucions del Constitucional que l’havien declarat nul i que havien advertit els membres del Govern de les conseqüències penals si es continuava el procés.

El 29 de setembre del 2017, continua, va donar instruccions per cedir l’ús dels centres d’ensenyament de la comunitat, que depenien d’ella, perquè fossin utilitzats com a col·legis electorals l’1-O, i ho va fer també amb ple coneixement que el Constitucional havia suspès el decret de convocatòria de la consulta.

Tancament dels centres de votació

Llarena destaca que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya havia ordenat, a més, a les forces policials que procedissin al tancament dels centres de votació i impedissin el referèndum i que el 28 de setembre els responsables dels Mossos havien alertat el Govern que «era probable una d’escaldada de violència amb brots importants d’enfrontaments el dia 1 d’octubre, com finalment va passar».

En resum, conclou, Ponsatí, en la seva condició d’autoritat pública i en exercici de les seves funcions a Catalunya, el 6 i el 29 de setembre del 2017, «va desobeir les resolucions i els requeriments reiterats del Tribunal Constitucional del Regne d’Espanya, així com l’ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya», i va prendre mesures per celebrar el referèndum.

«Tot això amb l’objectiu d’aconseguir l’alteració de l’ordre legal i constitucional vigent», conclou l’escrit, enviat en espanyol i en anglès a través de SIRENE, el sistema pel qual es comuniquen les ordres de detenció europees.

Faltava informació

La nova euroordre contra Ponsatí no ha estat exempta de polèmica, ja que dimecres passat es va informar que les autoritats britàniques l’havien qualificat de «desproporcionada», tot i que després van assenyalar que s’havia tractat d’un error i que el seu objectiu era assenyalar que hi faltava informació essencial.

En la seva resposta, Llarena també explica a les autoritats britàniques que el relat dels fets que els va enviar en un primer moment és el pla seguit pel Govern de Catalunya i membres del seu Parlament «per forçar i obtenir la independència».