La fiscalia ajorna reclamar Marta Rovira a l'haver fugit a Suïssa

L’exconsellera d’Agricultura Meritxell Serret i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, poden estar una mica més tranquil·les, perquè, a diferència de la resta de fugits en la causa del procés, la Fiscalia del Tribunal Suprem ha descartat instar la seva entrega a Espanya, tot i que per diferents motius, segons van informar a EL PERIÓDICO fonts fiscals. 

La decisió sobre Rovira ha sigut ajornada fins a un estudi més detallat per part de la junta de fiscals de sala del Tribunal Suprem, ja que les característiques especials de Suïssa fan que una petició d’entrega amb alguna esperança d’èxit, tot i que es presenti després de la sentència del procés, presenta una especial dificultat i uns tràmits diferents a l’existent entre els països membres de la Unió Europea, on ja s’ha comprovat que tampoc és fàcil.

El cas de Serret obeeix al fet que els fiscals han conclòs que el delicte pel qual se la podria condemnar seria únicament el de desobediència, pel qual es va condemnar a un any i vuit mesos d’inhabilitació i multa els exconsellers Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Borràs.

De fet, mai es va sol·licitar al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena que tramités una reclamació contra l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel, que va fugir a Ginebra, a l’estar només acusada de desobediència. El motiu és que des del departament d’Agricultura no es va registrar cap pagament al referèndum il·legal de l’1-O, per la qual cosa seria difícil acusar-la de sedició i malversació, i la seva situació s’assimilaria a la dels exconsellers condemnats a desobediència.

Per sedició i malversació

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

La situació de la resta de fugits és diferent, perquè els delictes de sedició i malversació sí que poden ser imputables a Clara Ponsetí, exresponsable d’Educació; a Toni Comín, de Sanitat, i a Lluís Puig, de Cultura. La seva posició és similar a la de Dolors Bassa, condemnada a 12 anys de presó.

Per això, les fonts consultades han assenyalat que el ministeri públic sol·licitarà al jutge Llarena que insti la seva entrega per sumar la seva reclamació a la ja cursada contra l’expresident Carles Puigdemont, l’euroordre del qual es va tramitar tot just conèixer-se la sentència del procés que va condemnar el que va ser el seu vicepresident, Oriol Junqueras, a 13 anys de presó.